Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comentari Visual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comentari Visual. Mostrar tots els missatges

07 d’abril 2012

Arriben les caramelles «més grans de Catalunya»


Súria convida a celebrar la Pasqua amb més de 500 caramellaires al carrer

Imatge d'arxiu de les Caramelles de Súria. Foto: AjSú Súria tornarà a ser la capital catalana de les Caramelles el proper cap de setmana, amb la presencia de més de 500 caramellaires de totes les edats que oferiran els seus cants i danses pels carrers de la vila en una mostra de cultura popular amb més de 400 anys d'història. Els dies centrals de la festa seran dissabte i diumenge, 7 i 8 d'abril. Una de les principals novetats d'aquesta nova edició serà el reforçament de la presència dels grups caramellaires als barris de la vila, gràcies a la col·laboració de les associacions veïnals surienques.

Les nou colles participants en les Caramelles d'enguany són les següents: Tro Gros, La Llanterna, Juvenil del Foment Cultural, Grans de l'Agrupació Sardanista, Infantil del Foment Cultural, Infantil de l'Agrupació Sardanista, Altatxu, Coral L'Esplai i Coral Sòrissons.

Les colles actuaran pels carrers i les places de Súria entre les 9.00 i les 14.30 h. del Diumenge de Pasqua. Com és tradicional, els principals escenaris de les actuacions caramellaires seran la plaça Major del Poble Vell (de 9.30 a 11.30 h.) i la travessia principal de la vila i la plaça de Sant Joan (d'11.00 a 14.30 h.). El tram comprès entre la plaça de la Serradora i el Pla de la Font es tornarà a convertir novament en una illa caramellaire i de vianants per tal de poder gaudir plenament de la festa.

En el seu recorregut pels barris, les colles disposaran de punts de trobada específics per portar a terme les seves actuacions, amb l'objectiu d'apropar les Caramelles als barris suriencs i consolidar la presència de les Caramelles a tots els indrets de la vila, d'acord amb la tradició d'aquesta manifestació popular.

Seguint la tradició, les Caramelles començaran la tarda del dissabte, 7 d'abril, amb les actuacions de les colles a les cases pairals de l'entorn de Súria. Pel vespre tindrà lloc el sopar per a caramellaires a les pistes de l'Escorxador (20.00 h.) i la trobada del pavelló d'esports (21.30 h.), una de les cites destacades del programa. En aquesta trobada, les colles presentaran les cançons i danses d'enguany com a pròleg de la jornada central de la festa. En la cloenda de l'acte del pavelló, hi actuarà la colla castellera Salats de Súria i tots els caramellaires interpretaran conjuntament El Cant del Poble, himne patriòtic de Josep Anselm Clavé, Amadeu Vives i Josep Maria de Sagarra.

L'Agrupació Sardanista, una de les entitats que aporta més caramellaires a la festa, celebra enguany el seu 50è aniversari, una efemèride que estarà molt present en les seves actuacions. D'altra banda, la Coral Sòrissons actuarà per primera vegada a les masies de l'entorn de Súria al llarg del dissabte a la tarda i incrementarà el seu recorregut del Diumenge de Pasqua.

Les Caramelles, una festa antiga i jove
En una xerrada que va obrir el programa d'actes d'enguany, l'historiador berguedà Albert Rumbo va explicar que les caramelles són una tradició pròpia de les comarques de la Catalunya vella. Inicialment, era una festa religiosa per celebrar la Pasqua de Resurrecció, recollint antics ritus de celebració per l'arribada de la primavera i la renovació del cicle agrari. El mot ‘caramella' prové del nom d'un instrument semblant a l'actual gralla, que en l'antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons.

Les colles acostumaven a passar per les cases pairals per cantar i recollir els productes que els oferien com a premi per llurs cantades. Recordant aquest històric costum, el Diumenge de Pasqua s'acostuma a fer un esmorzar tradicional a partir de les 9.00 h. a la plaça Major del Poble Vell per als caramellaires i per a totes les persones que assisteixen a les actuacions de les colles en aquest emblemàtic espai.

Les Caramelles de Súria figuren entre les més antigues de Catalunya, ja que estan documentades des de finals del segle XVI. A partir del seu origen religiós, les lletres de les cançons es van diversificar amb temes de caire festiu, amorós o humorístic. A Súria, un testimoni viu d'aquesta temàtica caramellaire són els Goigs de les Botifarres, amb referències satíriques sobre l'actualitat local i nacional.

La dansa s'ha convertit en un element característic de les Caramelles de Súria, amb la presència de mostres tan destacades com el ball de bastons o el ball de cascavells, que simbolitza el temps de la florida amb els cops que els peus dels balladors fan sobre la terra, com si volguessin despertar-la del somni de l'hivern. Aquesta integració de música i dansa converteix els carrers i places de Súria en escenaris privilegiats d'una manifestació cultural única d'arrel tradicional.

Un altre tret diferencial de les Caramelles de Súria és la presència d'elements folklòrics que enllacen amb els orígens de la festa: els trabucaires, les ballestes, els estendards, les lloques o els músics que acompanyen la interpretació de les cançons d'algunes colles. D'aquesta manera, les Caramelles de Súria mantenen viva una tradició que s'ha transmès de generació en generació, adaptant-se als nous temps sense perdre els seus signes d'identitat. L'ambient de Caramelles es respira a la vila. En els dies previs a la festa s'ultimen els assajos, i a les finestres i balcons de les cases dels caramellaires es poden veure mocadors que, gràcies al seu color, identifiquen la colla a la qual es pertany.

Per tots aquests motius, les Caramelles s'han convertit en la festa de cultura popular més antiga, representativa i integradora de Súria. És una festa que al llarg del temps ha mostrat una gran capacitat de renovació, capaç d'atreure les noves generacions i esdevenir un punt de trobada intergeneracional que aplega els suriencs i les surienques de totes les edats.

26 de maig 2009

OPINIÓ

Fa dues setmanes un client, amb qui tinc bona sintonia, m'explicava que el dia abans a l'escola del seu fill de 12 anys, havien fet una reunió amb els pares per parlar dels canvis i personalitat que els seus fills tindrien en els propers anys, els explicaven que en aquesta edat els nois ja volen volar sols, que actuen, que volen poques indicacions paternes... I que per amenitzar la trobada els varen passar un seguit de vídeos on es podia reflectir en un to més humorístic que científic aquesta manera de fer dels nois d'aquesta edat.

Jo voldria deixar-vos l'enllaç per veure un d’aquest vídeos, primer per riure una estona, però també perquè pugueu reflexionar i adonar-vos -que aquesta manera de fer dels nois de 12 anys, no és exclusiva d’aquesta franja d’edat.

http://www.youtube.com/watch?v=-Mgy2CV25k0

Els que tenim un contacte directe amb el dia a dia del nostre equip de govern, fa temps que sabem de la seva incapacitat per raonar, assimilar i pensar, quins efectes poden tenir les seves accions, els seus actes, les decisions fetes d'amagat als grups de l'oposició...

Es per això hi han tants fronts oberts en el nostre municipi: CAP, Petit Estel, Casinet, Obres Pla ZP...

Valentí Sastre

*M'agradaria si no us sap greu, pengesiu aquest escrit en el vostre blog, tal i com ja vareu fer anteriorment.

09 de març 2009

OPINIÓ

Ja fa uns mesos que estic al capdavant del grup de Convergència de Súria, m’agradaria donar la meva opinió personal dels dos problemes que té l’actual grup de govern a sobre la taula:

- El nou CAP, amb la Plaça de la Serradora.
- L’ampliació del Petit Estel.

Fa un any, des de Convergència varem entrar un escrit en aquest setmanari, en el qual exposàvem el següent:

En molts ajuntaments, de pobles petits i mitjans com el nostre, la gent s’apunta a una llista electoral per diferents motius, una majoria pensant que poden fer-ho millor que l’actual càrrec o responsable. Molt pocs mediten i pensen on poden arribar amb aquesta decisió. Tothom hauria de ser conscient de les seves possibilitats, envers situacions i decisions que s’han de prendre per anar fent camí. Per això normalment els regidors d’aquests ajuntaments son persones amb ganes de treballar, amb bones intencions, però poc capacitats per prendre decisions importants pel seu municipi. Gent no preparada per portar i discutir projectes, persones no acostumades a treballar en equip, regidors que no tenen una visió global del problema... Si a més aquests regidors es refien dels serveis tècnics municipals i aquests no tenen clar cap o ha d’anar: el creixement, el desenvolupament, l’inversió del poble; això ja no hi ha qui ho solucioni.

Totalment vigent, no creieu?
En el Ple de febre (la setmana passada) a una pregunta formulada pel GIS l’equip de govern va afirmar que la informació que tenen del concurs d’acreedors, la reben de la constructora i dels articles que surten als diaris, i que ara ja mirarien d’assessorar-se legalment.

Crec que aquestes consultes legals s’haurien d’haver iniciat, quan la vox populi ja parlava d’un possible concurs d’acreedors. D’un temps ençà tinc la temença que Súria pot quedar-se sense el Nou CAP, sense diners i sense solar. I les no actuacions i dubtes de l’ajuntament en aquest tema no fan presagiar res de bo.

Tema preocupant el de l’ampliació del Petit Estel. Els serveis tècnics municipals al treure a concurs una obra han d’elaborar un plec de condicions que serà entregat als estudis d’arquitectura / d’enginyeria que optin a fer el projecte. Tant els primers com els segons han de tenir clar el plec de condicions d’aquesta obra que es vol projectar. Doncs bé un cop iniciades les obres i a requeriment de CiU, s’adonen que hi ha un error de 4 metres. Fins aquí podríem dir que hi ha hagut com s’ha dit en altres escrits una “cagada”.

Per la meva professió, faig projectes i estudis a empreses privades de tot àmbit, alimentació, farmacèutica, automòbil... els puc assegurar, que havent-hi un plec de condicions, si a l’execució de l’obra hi ha un error que incompleixi d’una manera greu aquest plec, l’executor de l’obra ha de resoldre aquest error perdent-hi el temps i diners que facin falta. Doncs bé l’equip de govern per resoldre aquest error el que pretén, es que la Diputació De Barcelona, de qui depèn la carretera de Castelladral, modifiqui la seva normativa per tal que en aquell indret en concret, la distància de SEGURETAT de l’edificació al centre de la calçada deixi de ser de 10m. i passi a ser de 6m. Per cert, s’ha detectat si hi ha un error en el Plec de Condicions entregat per l’ajuntament?

La meva opinió és que per intentar salvar un projecte, mal dissenyat en l’origen, podem crear un mal molt més gran. Estem davant un error que incompleix una norma de SEGURETAT, no estem discutint sobre el color de la façana. Darrera aquesta norma de la Diputació hi ha tota una experiència adquirida d’anys, estudis de traçats, informes pericials d’accidents, assessoraments d’experts...

Prego als responsables municipals que abans de decidir res, vagin un dia a la cruïlla en qüestió i quan baixi per la carretera un camió carregat de mineral cap a la mina, observin les dimensions d’aquest respecte al muret, i l’ edificació il•legal. I es preguntin: ¿aquesta modificació de la norma, pot provocar que en cas d’accident sigui més probable que mori un nen de l’escola bressol? Crec que la resposta és evidentment SI.

Per tant segons el meu parer, l’escola bressol hauria de complir la normativa vigent, reculant fins on compleixi normativa, a més de buscar si l’error és al Plec de Condicions o de Projecte, i a partir d’aquí demanar responsabilitats, obrir expedients...

Valentí Sastre

Arxiu del blog