Cronograma de neteges

Fa mesos que reclamem que es pengi el cronograma de neteges a les cartelleres informatives. En aquest ple de juny el Regidor Miquel Caelles, va informar que no hi ha pressupost per canviar les cartelleres, però que properament la brigada municipal les repararà.

Ara,qui vulgui saber quin dia es neteja el seu barri pot informar-se a la web municipal, tot i que pensem que aquesta informació queda una mica amagada.

Cal que us poseu dins Ajuntament i clicar plans municipals veureu medi ambient i plans de neteja. Nosaltres us hem fem cinc cèntims:

Calendari de la neteja pública a Súria

Aquest calendari és orientatiu i pot patir alteracions a conseqüència de les festes intersetmanals, les inclemències del temps o altres causes de força major.
 

• Neteja manual
• De dilluns a dissabte: centre urbà, El Rastells.
• Dilluns i dijous: Salipota.
• Dimarts: carrer Àngel Guimerà, avinguda del Cardener, carrer Ignasi Abadal.
• Dimarts i divendres: Santa Maria, Bellavista, sector carrer Sant Antoni Maria Claret.
• Dimecres i dissabte: Poble Vell, Sant Jaume.
• Dissabte: Joncarets, sector carretera de Manresa.
• Periodicitat quinzenal: Fusteret i Cal Trist.

•  Màquina d’escombrar
• Dimarts, dijous i dissabte: centre urbà, El Rastells, carretera de Manresa.
• Dimarts: Santa Maria, Bellavista, Poble Vell, sector carrer Sant Antoni Maria Claret.
• Dijous: Salipota, carrer Àngel Guimerà, sector plaça de Sant Joan.
• Dissabte: Joncarets, carrer Tarragona (tram inferior).

Fer les coses ben fetes!

Brigada municipal: Perquè en general no es compleix amb la llei de prevenció de riscos laborals (PRL) i en particular en el que fa referència als equips de protecció individual (EPIS) com estem veien aquets dies en les tasques de la poda dels arbres al municipi.

El nostre grup va fer entrega de les normativa de la llei de riscos laborals al Regidor compentent i vàrem demanar com a crítica constructiva que es compleixin les lleis,  buscant l’eficiència i l’excel·lència dels serveis que una administració publica ha de donar.

Neteja de la riera de Tordell

Dins la comissió de l’aigua, de la qual formem part, vàrem donar suport a la iniciativa que veïns i administració suméssim esforços per aconseguir un bé comú i netejar el tram autoritzat per l’ACA de la riera de Tordell.

Però també s’ha de dir que els quatre cents metres netejats a fons pels voluntaris de l’Associació de veïns de Joncarets ha quedat com una patena, però si mirem les dues primeres fotos, aigües amunt i aigües avall la riera segueix amb el seu deplorable aspecte.  Resultant l’actuació  de poca eficàcia , ja que no protegeix el nucli habitat en cas d’una baixada forta d’aigües.

Esperem que l’ACA, ara sense recursos estigui oberta a propostes  que els faci  les poblacions i sota la seva direcció, doni mes autoritzacions a fer neteges de rius i rieres, que són necessàries i han estat descuidades durant massa temps.

Cal felicitar al voluntariat,  la festa de l’esmorzar que va pagar l’Ajuntament, però també esperem que en pròximes actuacions, puguem veure  guants i ulleres, per evitar petits accidents. De totes maneres gràcies als desinteressats veïns!!!

ARGUMENTS

El nostre grup GIIS, es caracteritza per la persistència, per cercar que les coses es facin com s’han de fer. Els nostres arguments i raonaments sempre estan recolzats per la llei, us traslladem el nostre seguiment i treball sobre el tema de “l’abocador provisional”.

Perquè les runes de l’enderroc provinents dels edificis del barri de Sant Jaume es van dipositar segons el promotor “provisionalment” al paratge anomenat “ camp de la bota” conformant un abocador i actuant de una manera totalment irregular al nostre entendre en matèria de medi ambient i de seguretat i salut laboral.?

7/02/12  Escrit dirigit als Sr. Josep Mª Canudes i Miquel Caelles

Bon nit, s’han assabentat de l’abocament de runes que s’ha fet en el terreny anomenat els pins de la mina o el camp de la bota?

 En cas afirmatiu voldríem conèixer:

1.- Qui ha autoritzat aquest abocament?

2.-  En base a quina normativa s’ha autoritzat l’abocament ?

3.- Quin ha estat el control dels residus abocats – residus contaminats, substancies orgàniques, etc-?

4.- S’ha impermeabilitzat el terreny afectat per les runes abocades.?

5.- Nom de l’empresa responsable i certificacions acreditatives.

En el supòsit contrari demanem que es prenguin las accions correctores que marquen les lleis en matèria d’abocaments i tractament de residus.

8/02/12  Bon dia. Contesta el Sr. Alcalde

Les runes de l’enderroc provinents dels edificis del carrer Sant Jaume es realitza d’acord al  ESTUDI de GESTIÓ DE RESIDUS inclòs dins el projecte d’enderroc aprovat per l’ajuntament segons l’acord de 16 de gener de 2012.

-       Això no es veritat, en cap moment parla de residus fora de l’obra. ( La fitxa de residus fora de l’obra del projecte esta en blanc). Tampoc parla  de la operativa que s’ha utilitzat per la retirada de les runes.

-       Duran el procés d’enderroc s’ha minimitzat l’impacte ambiental.

-       No ho dubtem

-       S’ha fet la recollida selectiva dels materials perillosos (amiant) per un personal especialitzat i s’ha traslladat a un dipòsit autoritzat.

Tot i així es detecten i així els hi vaig fer arribar mitjançant unes fotografies materials que probablement contenent amiant. (part superior de la runa)

-       No es un abocament. És un estucatge provisional de runes al camp de la bota, en un àrea ben delimitada i tancada, i va ser consensuat pels serveis tècnics, la policia i el regidor de l’àrea (1).

La figura legal del estucatge provisional no existeix – s’han fet consultes – i en el cas que provisionalment s’han de emmagatzemà runes inerts i material de la construcció amb un dipòsit temporal fora de l’obra aquest ha de contemplar:

- Sistemes de reg per eliminar la pols.

- Tanca perimetral complerta.

- Sistema de drenatges .

- Trampes de captura de sediments

Area tancada: delimitada si, tancada no, i la prova es que un equip de 3 a 5 persones alienes a l’obra i amb la furgoneta aparcada al costat entraven just desprès de la descarrega dels camions per iniciar la “tria selectiva”

Consens serveis-policia-regidor de l’area: Qualsevol modificació  de un projecte inicial aprovat requereix que ha d’estar validat i ducumentat  per la direcció facultativa,  i acceptat per promotor.

-       L’estucatge es de residus de la construcció inerts i en espera de ser traslladat a un dipòsit autoritzat.

-       Acabada l’obra es presentarà per part de l’empresa que executa l’enderroc el recull de la gestió documental realitzada.

Es obligatori hi ho determina RD 105/2008 que parla de la gestió dels residus.

-       Es previst d’iniciar el trasllat amb “banyeres “ al dipòsit autoritzat el proper divendres dia 10.  El termini previst per realitzar el trasllat i neteja del solar es de dos dies.

Es va fer dins dels terminis raonables.

(1)La retirada de les runes a l’obra, com ja haureu pogut comprovar, només es pot realitzar amb dúmpers d’obra degut a l’estretor del carrer. Aquest material es carrega en contenidors de poca capacitat de càrrega. Per aquest motiu se’ls va autoritzar a dipositar el material al camp de la bota ja que allà es pot fer la posterior càrrega en camions “banyera” de més capacitat per traslladar el material al abocador.

 -Això no es correspon a la realitat, els camions que abocaben al camp de la bota portaven una carrega en torn a les 20 Tn.

- Qualsevol modificació  del projecte inicial aprovat  ha d’estar validat per la direcció facultativa, documentat i acceptat per promotor.

Encara ni ha mes:

- El representant de la propietat del solar no en sabia res.

- Els veïns es van queixar a l’Ajuntament de la pols que generava l’abocament.

La lectura que nosaltres fem d’aquets fets el la següent:

1.- Que l’exigència en l’aplicació de les  normes es molt diferent quan el promotor es l’Ajuntament que quan es un administrat.  Nosaltres hem de ser l’exemple a seguir, el nostre comportament intaxable.

2.- Que s’ha de tenir mes rigor a l’hora de contestar un escrit, s’han reconèixer els errors –que tots en fem- i rectificar si s’escau que es de savis.

Demanem finalment que revisin tota l’operativa d’aquesta obra, determinin totes aquelles coses que no s’han fet be i es corregeixin de cara a actuacions futures.

FIRA MEDIEVAL, QUAN COSTA?

Ingressos: Han estat 5.734,80 € ( 2.935 paradistes 799,80 entrades del castell i

2.000 subvenció Diputació).

Despeses: Han estat 54.756,72 €

- pagaments tallers 8.210,00

- pagaments altres tallers 8.047,00

- dietes 1.736,70

- material 1.437,98

- despeses de personal 9.886,80

- infraestructura 13.626,48

- publicitat 11.802,62

Segons el Regidor els números d’aquesta edició estan gairebé enllestits, i ara caldria fer una informe per valorar, una activitat d’envergadura i que comporta una inversió molt important per l’Ajuntament com és la Fira. Seria important fer un estudi que ajudi a valorar aspectes econòmics i culturals que donin eines per poder innovar de cara al futur, per això em proposat fer un estudi que ens doni dades.

Punts de l’estudi de un projecte cultural

1. El nou context econòmic actual

2. La Fira  és una prioritat social ?

3. Naturalesa i valor dels projectes culturals? Els indicadors econòmics mostren   que la cultura és un dels principals motors de la nova economia en la majoria dels    països desenvolupats

4. Actituds dels agents culturals davant la reducció de recursos públics

5. Els beneficiaris dels projectes culturals

6. Quin és el model òptim de finançament de projectes culturals?

7. Quines són les fonts alternatives de finançament ?

8. Podem implicar més els ens públics en el finançament dels projectes?

Un estudi de 17.143 € per determinar els usos del CASINET

 

Són 17.143 € masses diners a pagar per fer un Estudi per saber que convindria fer al Casinet del Poble vell ?  Algú pot creure que si l’Ajuntament només paga  5.143 € no en hi ha per tant. I altres poden pensar que els diners, tots, els paguem els contribuents i que 17.000 €  són un excés. Ara caldrà veure l’Estudi i quines opcions interessants ofereix l’ estudi per poder triar el projecte mes interessant pel Casinet,  de passada per al Poble Vell i en definitiva per al nostre poble.

De totes maneres us fem un retall d’acta del mes de gener on vàrem parlar del tema:

L'estudi que s’ha encarregat pels usos del Casinet: com s’ha fet 

l’adjudicació?, quina part aporta l’Ajuntament?

El Sr. Miquel Caelles diu que s’han demanat 3 pressupostos i s’ha adjudicat al

més econòmic que va presentar l’empresa Quaderna per un import de 17.143
€, és té una subvenció de la Llei de Barris de 12.000 € i l’Ajuntament hi
aportarà 5.143 €.

El Sr. Antoni Julián demana si és una subvenció de la Llei de barris o s’ha

demanat ara una subvenció al SOC, responent el Sr. Caelles que la subvenció

és del SOC.

El Sr. Santi Filló, portaveu del GIIS, diu que els sembla una animalada haver de pagar 5.143 € per un estudi i demana informació de l’empresa. Demana si és necessari pagar més de 5.000 € per un informe que orienti sobre els usos del Casinet, sincerament els sembla una barbaritat a dia d’avui amb els temps que estem i una despesa totalment fora de lloc.

El Sr. Miquel Caelles diu que és la seva opinió. Dir que l’estudi és més ampli i

inclou el tema de dinamització del Poble Vell i Sant Jaume i des de l’equip de

govern s’ha cregut que si és necessari.

El Sr. Filló diu que el títol és “Estudi d’orientacions estratègiques dels usos

socials, culturals i turístics del Casinet”, no parla de res més.

El Sr. Caelles diu que el títol és aquest però el resultat és molt més extens i ja

els el passarà.

La Sra. Llop demana si aquest estudi proposarà 3 ó 4 projectes o només un.

El Sr. Caelles diu que el motiu inicial era per valorar la viabilitat d’una casa de

colònies i a partir d’aquí plantejar altres propostes alternatives.

PROHIBICIÓ D'ALIMENTAR GATS AL CARRER

Us passem el que recull l’acta sobre aquest tema que es debatre en el ple de novembre:

El Sr. Miquel Caelles diu que l’Ajuntament degut al problema d’alimentar els gats al carrer va fer una carta genèrica als veïns advertint que hi havia una ordenança de tinença d’animals que podia multar aquesta actuació. La resposta va ser negativa, no es va aconseguir res i es va fer una carta als veïns que es sap alimenta els gats i suposen que algun d’aquests veïns es va posar en contacte amb aquesta Plataforma Gatera que demanava algunes dades.

Se’ls ha respost el següent:

“Li comuniquem que l’ordenança Municipal de protecció, control i Tinença

d’Animals de l’Ajuntament de Súria va ser aprovada definitivament en data 20

de novembre de 2010 pel Ple de la Corporació i va ser publicada al Butlletí

Oficial de la Província de Barcelona en data 17 de desembre de 2010 i que

actualment no se n’està redactant cap de nova. Per altra banda volem informar-la

sobre la pròxima realització d’un estudi de les poblacions de gats de carrer

que hi ha actualment al municipi i comunicar-li també que de cara a l’any 2012

es té previst demanar una subvenció per poder establir una colònia controlada

de gats al municipi. Per últim voldríem demanar-li que ens informés sobre les

persones interessades en involucrar-se en aquest tema per a poder contactar

amb elles i parlar sobre la implantació de colònies controlades de gats al

municipi”.

La Sra. Montserrat Llop diu que han vist les cartes que s’han enviat a les

persones que alimenten als gats i els ha cridat l’atenció que de l’article 26 de

l’Ordenança se’n fa una interpretació que no és literal al seu contingut, en la

carta se’ls diu “Es prohibeix donar aliments als animals en les vies públiques o

espais públics. En el cas dels animals salvatges urbans i gats urbans, la

prohibició de donar aliments es fa extensiva també a les zones privades

exteriors: portals, finestres, terrasses i balcons”.

I l’ordenança recull “Quedat prohibit en general donar menjar i veure als

animals en llocs públics” suposa que era per donar més intenció.

Les ordenances municipals mai poden contradir les lleis superiors, la Llei

21/2008 de 15 de juliol no prohibeix enlloc la prohibició de donar menjar als

animals i tampoc de sancionar els veïns que ho fan, per tant demanen que es

modifiqui l’Ordenança i s’adeqüi a la Llei. Aquesta Llei només considera

sancions lleus, greus o molt greus entre d’altres: tenir en possessió un gos o un

gat no inscrit al registre censal, vendre animals de companyia a persones

menors de 16 anys, fer donació d’un animal, transportar animals que

compleixen els requisits establerts, filmar escenes fictícies de maltractament,

exhibir animals en aparadors...Per tant l’esperit de la Llei és protegir els

animals en cap cas es prohibeix el donar-los menjar i l’Ajuntament ha de fer el

que diu aquesta Llei, entenen que s’ha d’adequar l’Ordenança.

El Sr. Miquel Caelles diu que l’Ordenança es va aprovar per unanimitat l’any

2010 a l’anterior legislatura, no defuig de cap responsabilitat, per tant tots

estaven d’acord amb el seu contingut i la capacitat sancionadora que es

defineix per tant és responsabilitat de tots. Si han d’estar d’acord en què és

problema de sanitat pública i que la via sancionadora no és la solució, per tant

s’han de buscar solucions com la que es proposa de crear colònies controlades

de gats. Per fer-ho s’intentarà buscar la col·laboració dels veïns per poder-ho

fer, a Sant Joan ho han fet i ha anat força bé.

La Sra. Natàlia Flores, del GIIS, diu que l’Ordenança que es va aprovar és

correcta però hi ha una normativa superior i més amplia que recull principis que

es donen per suposat però que s’han de complir encara que no estiguin escrits

a l’ordenança. Per altra banda a l’Ajuntament li correspon la recollida dels

animals abandonats, disposar d’un local on deixar-los i sinó tractar-lo amb

altres ens municipals i tenir un lloc comú on portar els animals per identificar-los

i decidir que se’n fa. L’article 16.6 del tex Refós de la Llei de Protecció dels

Animals diu que “L’ajuntament té l’obligació de confiscar els animals de

companyia si hi ha indicis que se’ls maltracta, tortura, o si presenten símptomes

d’agressió o desnutrició”, per tant no es pot incitar a la gent que no els doni

menjar. En quant al règim sancionador l’article 44.4 diu “mantenir els animals

sense l’alimentació necessària és una falta greu”. Per tant demana congruència

a l’Ajuntament.

ALERTA!!!

Cal anar alerta amb les obres d’enderroc de la finca on s’ubicava l’antiga biblioteca, perquè han passat mes de quatre setmanes, i les obres no avancen i una de les façanes laterals té una esquerda important que podria fer que en un moment determinat la paret cedís, posant en risc els vianants.

La curiositat és que han desmuntat la teulada i han tirat a terra un dels pisos superiors amb el seu forjat, sense haver retirar de la façana el cablejat que creua tota la façana de la finca, un cablejat prou potent i ben collat i que fa pensar que una vegada es comenci a maniobrar sense el forjat interior acabi fent cedir les parets.

Qualsevol obra d’enderroc, ha de tenir aprovat el seu projecte i el pla de seguretat, i sobretot tenir lligat amb l’empresa elèctrica -en cas de tenir cablejat a la façana-  el seu trasllat o  soterrament, però mai hauria de passar, de tenir una obra pendent per un fil, en aquest cas pel cablejat, provocant molèsties als vianants i a fer palès el descontrol en l’actuació.