Hem
dit en reiterades ocasions que la jardineria no és un punt fort en la trama urbana del nostre poble, les
jardineres fan més pena que una altra cosa, i la tria de les plantes no acaba
de ser d’allò “més encertat”, ni el seguiment acurat. I una vegada que
sembla que les plantes es mostren vigoroses
i ben tallades, després de forces anys intentant portar endavant les seves fulles,
ara caldrà canviar el disseny a l'hora de
podar-les, passant de la forma rodona a la quadrada, o altra que no molesti als
vianants que ara han de barallar-se en passar en “fila india”, si van
acompanyats, per passar per una vorera
força estreta, i salvar les “embarassadíssimes” plantes.
Una sort encara més
galdosa és el parterre del “Petit Estel” i la benvinguda de la torreta i mitja
amb planta que ha passat a millor vida (suposem que espera el seu certificat de
defunció) que emmarca la porta d’accés al jutjat i escola de música. Aquesta
flora salvatge es pot gaudir al carrer Tarragona, i en pocs metres passen a
varis estats arribant a la terrible mort! Que descansi en pau!
