PENSEN?

Ha de ser molt interessant saber quin mecanisme desenvolupa/en el/s encarregat/s de manteniment del nostre Ajuntament. Sobretot quan passen i traspassen cent milions de vegades pel mateix lloc i no veuen de cap manera la necessitat d’arreglar, pintar , enrajolar... en definitiva MILLORAR l’aspecte d’allò deficient.

I són capaços de fer passar els anys veient allò que a la vista de tots clama el cel, sense veure-ho i esperar que el temps s’encarregui de carregar-s’ho, amb una crueltat d’assassí que mata amb premeditació i sang freda.

I de manera agònica es van morint i envellint les baranes deixant que es facin forats perquè no tinguin possibilitat de salvació. I el seu esquelet es va fent feble perdent la capacitat per la que van ser posades, que és, la de fer una forta barrera en el cas d’una topada d’un vehicle, i evitar la catàstrofe.

Es senzillament un maltractament a les infraestructures. Caldrà demanar al Parlament una nova normativa que reguli el grau de sofriment del mobiliari urbà que conviu entre nosaltres. Però això segurament serà en un segle vinent, ara per ara, el nostre grau de sentit comú esta en fase embrionària que esperem que es desenvolupi en el futur.

Elèctrics

El segle XXI ha arribat a Súria?

el futurisme dels anys seixanta poc imaginava la vigència dels seus projectes en el temps, a la nostra vila podem gaudir d'una obra d’enginyeria creativa, imprevisible i espontània. La frescor de les formes lineals salta sense complexos lliscant per les façanes i concentrant-se en els angles, quina brutalitat, quin atreviment.

Els veïns privilegiats que poden gaudir d'un d'aquests elements a la seva façana, es senten importants, són la part d'un tot que connecta de forma visible amb l' entrellat elèctric del progrés en el seu estat més pur i primitiu.

Poble i progrés.

...el Procés aleatori de les connexions terrestres i l'enginy dels creadors anònims. Artesania medieval amb collarets i arracades de coure i cautxú amb llargs filats embolcallant. Les connexions del progrés sense cap tipus de vergonya lluint sobre les pedres eternes alineades amb tot el caprici de la necessitat de futur.

Val més no donar idees o l'equip de govern així com suprimeix els vehicles també pot suprimir el cablejat elèctric i haurem de treure les espelmes... els llums d'oli...la tradició al poder!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Cal que posem un toc electritzant a les nostres vides mossegant un cable.

TANT SOLS UN MIRATGE

La deformació de la percepció ens fa viure en un entorn idíl·lic, sense pensament, on la visió es distorsiona fins el punt de veure el que desitgem únicament, on els fets quotidians qualifiquen l’evidencia de normalitat, ens hem convertit en uns anorèxics mentals, ...per tal de sortir del mirall deformant em d’aprendre a mirar obrint el punt de mira, sense escoltar les opinions mediatitzades que ens arriben de part dels gestors de la normalitat i només així serem capaços de tenir una visió real dels fets que succeeixen al nostre voltant. Podrem gaudir en directe del nostre poble amb totes les conseqüències que el fet comporta, serem capaços de penetrar en la profunditat que embruta les mans... l’evidencia, sent conscients que Súria el nostre poble, el poble de tots els suriencs, està cobert per una fina i dura capa salina que en algunes zones arriba a ser una crosta dura que penetra en el mobiliari urbà fins soldar els seus elements, un procés tant sols visible en localitats ubicades a la costa, Súria es troba força lluny del mar, encara que davant l’evidencia podríem per uns moments tenir la percepció lúdica i fútil de trobar-nos a la bora d’un immens oceà amb grans onades que llisquen sobre els nostres carrers impregnant del valuós element tot allò que troba al seu pas.

Contaminats evidents.

Un nàufrag de la nau estreta

Condemnada hipocresia! tothom pensa i parla amb boca petita i vist el resultat també amb cervell petit, ens mimem i acaronem com si visquéssim al centre del univers i tinguéssim poders màgics que s’han de preservar per tal de sobreviure a la gran catàstrofe. Ens venem per tretze monedes de plata o per favors de silenci, que ve a ser el mateix, quatre copets a l’esquena i ja ho trobarem... i que no tardi, que la vida és curta!. Els pensaments giren sense parar al voltant de desitjos d’afecte, una carícia, una mirada amable, un gest d’aprovació, un somriure de complicitat. Tots estem en el mateix vaixell i més que un vaixell és una patera petita i estreta en la que no parem de donar-nos cops de colze per tal de llençar als molestos pensadors que enterboleixen la calma de la linealitat, lliurepensadors a l’aigua!... són molestos, la barca de la vida avança deixant una estela de cossos desolats flotant al seu pas.

Qui recollirà els cossos flotants que pinten el mar d’estrelles de colors? ... la lluna? ... les ànimes perdudes de compassió?... les paraules de boca petita que miren al seu voltant amb els ulls aclucats aprofundint en les misèries de les gelosies puerils?.

No, ningú recollirà els pensaments escampats que trobi al seu voltant, l’enveja l’hi impedirà i com el que no fa rés, allargarà la ma per donar el toc de gràcia i acabar l’agonia de la incertesa que provoca no conèixer el moment en el que definitivament entres a formar part del mon de les idees i et converteixes en record.

Cau la nit i els supervivents del naufragi de la vida es troben i com les orenetes s’agrupen i es preparen per el gran viatge, el viatge de la supervivència, lluny del petit vaixell que els hagués portat al caos del correcte incorrecte, de les paraules del silenci, del afecte fingit de llavis glaçats que besen sense afecte.

Endavant vola alt! avui és el primer dia de la teva vida, no miris enrere i desperta del malson que et lliga les mans, deixa que els pensaments circulin per l’espai infinit de la realitat, la teva realitat.

Els edificis del poble de Súria busquen advocat!!!

El nostre grup de govern, no té cap mena de sensibilitat alhora de valorar les obres que es projecten al nostre poble. O potser, es que deixen a mans dels tècnics tota la responsabilitat i ells, ocupats com estan, no tenen ni temps ni ganes de pensar una mica.

La mediocritat es tal al nostre poble, que som capaços de deixar posar un ascensor al mig del pati interior de l’Ajuntament. Un pati amb un encant especial, que ara, es podia potenciar per fer qualsevol acte interessant com: exposicions, xerrades, concerts o qualsevol esdeveniment, sense la por que la pluja ens atrapi, perquè el projecte contempla un cobert amb cúpula de vidre. El nou espai que podia esdevenir potenciador del pati interior de l’Ajuntament, quedarà mutilat per la presencia de l’ascensor.

Sentim una gran tristesa, veure com s’espatlla una vegada i una altra el poc patrimoni cultural del nostre poble, i els edificis emblemàtics, passen a ser edificis maltractats. I edificis que podíem embellir, acaben en un estat de difícil qualificació.

El cas del Casinet amb doble acabat: de vidre i alumini per un costat i de ferro per un altre (que dona per molts escrits...); el cas de l’ampliació del petit Estel, d’estètica passem avui que demà Déu dirà... al que donem com a nom: “Sóc com un cop de pedra al cap”; el cas de les cases grogues de la Mina, protegides com a patrimoni que ara han perdut tot l’encant de l’estètica belga per la quantitat d’annexos afegits, edifici que el nostre Grup GIS va demanar en la legislatura passada per posar-hi el CAP i la Biblioteca, demanant subvenció a Cat salut, Diputació, i Patrimoni, però ens van afirmar que era impossible aquesta obra, perquè no es podia tocar res, per ser un edifici protegit, encara que mai ens van ensenyar un informe que valorés seriosament aquesta possibilitat (aquest tema també dona per altres escrits....).

La qüestió, es que els arbres es suïciden, els edificis trontollen i nosaltres sentim no poder-hi fer res, perquè encara que hem presentat propostes, totes han acabat a la paperera... només hem aconsellat als pobres edificis que es busquin un advocat, però, no tenen qui els hi pagui les despeses!