Ferrocarrils estudia portar fins a Súria la via de mercaderies

Cal un tercer carril de 50 km pels 'Catalans' fins a Martorell i enllaçar a Castellbisbal amb la línia de Lió

DAVID BRICOLLÉ | MANRESA Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té en els seus plans de futur portar fins a les instal·lacions de les mines de potassa de Súria la línia ferroviària d'ample europeu per al transport de mercaderies.

Una infraestructura que ha reclamat explícitament l'empresa Iberpotash -propietària de les mines del Bages- per poder tirar endavant els seus plans de creixement, ja que dotaria aquesta explotació d'una línia de tren directa -sense necessitat de fer transvassaments de la mercaderia- cap a França i l'Europa central per al transport d'una bona part de la seva futura producció.

És una possibilitat que no disposa d'un projecte ni d'un estudi de viabilitat, ja que això és el que la companyia ha de començar a treballar, però que sí que té molt definits els punts de partida.

La clau d'aquesta possibilitat és que des de fa poc més de mig any hi ha en servei una línia de mercaderies transfronterera d'ample europeu -propietat d'Adif- que enllaça el port de Barcelona amb Lió (França), passant pel Vallès, Girona i Figueres. L'existència d'aquest corredor de mercaderies, que va entrar en servei el desembre del 2010, obre una possibilitat molt important perquè la Catalunya central també tingui una porta directa ferroviària cap a Europa.

Quina és la idea -encara no definida en projecte- que la companyia ferroviària catalana té damunt la taula? Allargar aquest ample europeu fins a Súria. De quina manera es faria? Aprofitant la línia ja existent de Ferrocarrils de la Generalitat des de Súria fins a Martorell passant per Manresa. Per fer-ho possible caldrà instal·lar a tot aquest traçat un tercer rail. D'aquesta manera, amb tres rails -els dos ara existents i el que s'hi afegiria- es crearien i hi conviurien dos amples ferroviaris diferents: el de via estreta -d'1 metre d'amplada, que és l'actual dels Catalans- amb l'ample internacional, l'UIC, de 1.435 mil·límetres. A banda d'aquest tercer rail en el tram ja existent, el projecte s'hauria de completar amb un petit tram nou d'ample europeu fins al nus de Castellbisbal per entrar directament al corredor europeu.

El tercer rail que s'hauria d'instal·lar per dotar el traçat dels Catalans d'ample europeu tindria una longitud d'aproximadament 50 quilòmetres, que és la distància que separa les instal·lacions d'Iberpotash a Súria de Martorell.
Fonts de Ferrocarrils han explicat que aquesta connexió del corredor de mercaderies fins al Bages és una idea que la companyia té entre els seus plans, però que és un projecte en què "tot està per concretar", que primer caldrà fer un estudi de viabilitat econòmica i que perquè arribi a prosperar "caldrà trobar socis privats". Es tracta, segons les mateixes fonts, d'un projecte d'internacionalització del negoci de les mercaderies que estaria sota el paraigua de la filial FGC Cargo.

El corredor ferroviari transfronterer amb el qual enllaçaria la línia de Súria a Martorell es va posar en servei el 21 de desembre passat. Es tracta d'una línia d'ample europeu que va des del port de Barcelona fins a Perpinyà -i d'aquí cap a Lió- pel nou túnel del Pertús amb una longitud de 168 quilòmetres. D'aquests, 92 són línies d'ample convencional (ibèric, de 1.668 mil·límetres), a les quals s'ha afegit un tercer rail per dins per fer-lo mixt amb l'ample internacional. Els 76 quilòmetres restants pertanyen a trams de la futura connexió Barcelona-Figueres de la línia d'alta velocitat cap a França.

Aquest corredor permet, respecte a la situació que hi havia abans no es va posar en servei, agilitzar el pas fronterer i, sobretot, eliminar la manipulació de les mercaderies -com que no hi ha canvi d'ample de via, no cal canviar de tren-, fet que s'ha estimat que suposa un estalvi de temps d'unes 6 hores. A més a més, la nova infraestructura ha permès augmentar la longitud dels trens des dels 450 metres fins als 750 metres i disposar, així, d'un volum de càrrega molt superior. L'enllaç directe des de Catalunya fins a Lió és clau, ja que aquesta ciutat francesa és un nus logístic de primer ordre.

Que prosperi aquest projecte és clau per als plans de futur d'Iberpotash al Bages. Tal com va informar Regió7-vegeu edició del 14 d'abril-, l'empresa minera preveu invertir 160 milions en tres anys per ampliar les instal·lacions de Súria. La companyia té un projecte de més abast, però condiciona les següents fases d'ampliació a millores en infraestructures, entre les quals les que permetin portar la producció per l'ample ferroviari internacional cap al port i el centre d'Europa.

Súria fa el canvi després de quatre mandats socialistes

JORDI ESCUDÉ/SÚRIA El govern de Súria canviarà de color després de quatre mandats consecutius de lideratge socialista. CiU, encapçalat per Josep Maria Canudas i amb quatre regidors, prendrà les regnes del consistori gràcies a un pacte tripartit amb els tres regidors de l'AIS, liderat per Miquel Caelles, i amb el republicà Àngel López. El PSC i els independents del GIS (amb tres regidors cada un) es quedaran a l'oposició.

Aquesta seria la composició del nou Ajuntament, segons ha pogut saber aquest diari, després que les tres forces arribessin a un preacord en una reunió confirmada pels seus respectius líders i mantinguda dimecres al vespre. Tanmateix, ahir es mostraven cautelosos a l'hora de fer cap declaració al respecte, a l'espera d'establir oficialment el preacord per escrit que es preveu per a aquesta tarda, i que serà el primer pas per al nomenament de Josep M. Canudas com a nou alcalde de Súria en l'acte de constitució dels nous ajuntaments que tindrà lloc el proper 11 de juny.

L'acord de dimecres que donarà forma al nou govern va ser la culminació d'unes primeres trobades mantingudes la setmana passada entre els tres grups per separat per conèixer les seves posicions a nivell programàtic. En aquesta primera ronda ja es van començar a establir els primers punts en comú, que s'acabaran materialitzant en un preacord oficial aquesta tarda. Ho explicava ahir el líder d'ERC, Àngel López. Reconeixia que "per a nosaltres, la primera opció era parlar amb la llista més votada, i donar-li prioritat si vèiem que ja hi havia una bona entesa", que en el seu cas passava bàsicament "per no rebaixar les prestacions actuals en serveis socials i ensenyament, i garantir també una dotació pressupostària per a la millora dels equipaments esportius al llarg del mandat". I és que en aquest nou cartipàs, ERC podria mantenir la regidoria d'Esports i Joventut que ja ostenta actualment, i alhora podria assumir la de Participació Ciutadana i Solidaritat i una cartera específica dedicada a l'organització de la festa major. Tanmateix, la distribució de carteres és una qüestió que es preveu acabar de definir en la trobada d'aquesta tarda.

Un revés per al PSC

L'oficialització d'aquest nou tripartit suposarà un gir radical en l'orientació política surienca, tenint en compte que el líder socialista, Antoni Julián, passarà a l'oposició després de quatre mandats consecutius al capdavant del consistori, un dels quals ha estat amb majoria absoluta. El 2007, en què va obtenir cinc regidors, el PSC ja va haver de recórrer a un pacte tripartit per poder formar un govern estable, i ho va fer amb Àngel López, d'ERC, i amb Juan José González, del GPS, que ara s'ha quedat sense representació al consistori. Aquesta vegada, el daltabaix socialista ha estat encara més profund i s'ha quedat amb només tres regidors, que pràcticament l'abocaven a l'oposició ja només d'entrada.

Per la seva banda, el GIS, que tenia opcions de formar govern amb un pacte bipartit amb CiU o amb una aliança a tres bandes amb el PSC, també es quedarà finalment a l'oposició en el moment que es faci oficial el nou acord. El seu líder, Santi Filló, encaixava ahir amb esportivitat la nova situació, tot i admetre que "ens hauria agradat poder formar govern , i hi hauríem pogut aportar una bona experiència". Tanmateix, "si la decisió és aquesta, no hi tenim res a dir, perquè l'important és el futur de Súria. Farem la labor de control que ens pertoca, i amb la mà estesa per a tot el que faci falta".

Mena: ´Iberpotash serà un dels centres més importants d´Europa´

 El conseller diu que la inversió de la multinacional comportarà la construcció de polígons al territori

ACN/MANRESA El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha afirmat aquest dijous a Manresa que la multinacional Iberpotash es convertirà en un dels centres de subministrament de clorur potàssic i sòdic "més importants d'Europa" després d'aplicar els seus plans d'inversió a les mines de les comarques centrals. Mena ha afegit que "aprofitant la situació" d'Iberpotash s'impulsarà la construcció "d'algun polígon industrial" al territori que "atragui noves inversions relacionades amb aquest sector". La companyia pretén destinar 200 milions d'euros en els pròxims tres anys a l'extracció i producció de clorur potàssic i sòdic i aquesta inversió podria suposar la creació de més de 600 llocs de treball.

Després de participar en una conferència a la Cambra de Comerç de Manresa, Mena ha recordat que els plans d'inversió d'Iberpotash es desenvoluparan en tres fases i que la inversió inicial ja està "compromesa". Les altres fases es complementaran amb aspectes logístics com ara la "millora de la línia ferroviària" o també la construcció "d'un nou calat al Port de Barcelona" perquè hi puguin operar els vaixells SupraMax, que es fan servir per exportar la matèria primera.

El conseller d'Empresa i Ocupació ha remarcat que les inversions en matèria ferroviària es faran "més endavant" quan "s'hagin superat les estretors pressupostàries" i, per tant, "es puguin assumir aquestes inversions".

Iberpotash és l'única empresa productora de sals potàssiques de l'estat espanyol. La seu central de l'empresa es troba a Súria i compta amb una plantilla directa de 1.200 treballadors, entre plantilla i persones contractades. L'empresa forma part de la multinacional Israel Chemicals Limited (ICL), líder mundial en producció de fertilitzants i productes químics.

Pel que fa a la finalització de la primera fase de les obres del nou edifici del Centre Tecnològic de Manresa, Mena ha destacat que els centres d'aquestes característiques que hi ha arreu de Catalunya tenen "un paper molt important" però ha remarcat que el Govern serà "molt exigent" amb el control dels seus resultats.

Mena ha dit que hi ha d'haver un procés de transferència "molt clar" dels centres tecnològics cap a les empreses i que aquests centres han de poder "competir internacionalment" i la seva tasca "ha d'arribar a les empreses".

"L'únic camí per generar ocupació és crear i atreure noves empreses"

El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha pronunciat aquest dijous la conferència 'Perspectives econòmiques 2011-2012 per a les empreses catalanes' a la Cambra de Comerç de Manresa. Mena ha destacat que l'únic camí per generar ocupació és "crear i atreure noves empreses" i que aquesta generació de llocs de treball vindrà de les empreses i no de l'administració.

Mena ha afirmat que una de les línies per redreçar la situació econòmica és a través de la simplificació de normatives i tràmits administratius que "han de complir de forma excessiva les empreses". El conseller ha remarcat que a través de la Llei Òmnibus intentaran "insuflar oxigen a les empreses".

Altres propostes que ha assenyalat Mena són el foment de l'emprenedoria i l'atracció d'inversió estrangera. Mena ha afirmat que en aquests moments "les economies emergents estan buscant el seu lloc al món i a Europa" i que "Catalunya és un candidat molt ben rebut".

Respecte la reducció de l'atur, el conseller ha afirmat que "no és qüestió només de fer bullir l'olla" sinó que "també tenim un problema que és l'ocupabilitat de les persones". Mena ha dit que el fracàs escolar ha comportat que molts joves "no tinguin ofici ni benefici" i que, per tant, "tenen dificultats serioses per inserir-se al mercat laboral".

En aquest sentit, Mena ha expressat que el Govern està treballant per reformar els estudis de formació professional inspirant-se en el model alemany. El conseller ha explicat que el nou model vol posar els estudis "al servei de les empreses" i que la formació sigui "dual i alternada", és a dir, que els estudiants compaginin les hores d'estudi amb pràctiques a les empreses.

CiU de Súria veu «complicat» un pacte amb el PSC

Els socialistes necessitarien una aliança a tres bandes per poder liderar el govern

JORDI ESCUDÉ | SÚRIA La fragmentació de resultats a les eleccions de diumenge a Súria deixa obert el futur govern del poble. Si bé CiU va ser la força més votada i va aconseguir passar d’1 a 4 regidors, i desbancar el PSC de la seva hegemonia de govern durant quatre mandats, haurà de pactar amb algun dels partits independents si no vol governar en solitari, després que el seu alcaldable, Josep M. Canudas, va donar ahir pràcticament per descartada l’opció d’un pacte amb el PSC.

La federació nacionalista tenia previst celebrar anit una reunió amb tots els membres del grup amb la intenció d’iniciar la roda de contactes per estudiar les possibles opcions de govern «a partir de ja», segons va explicar el seu alcaldable. Com a llista més votada, i veient els resultats de diumenge, «creiem que som nosaltres qui ha de governar», afegia Canudas, tot i admetre que el joc democràtic no tanca possibilitats a un mandat encapçalat pel PSC. És per això que CiU vol fer valer l’avantatge que, d’entrada, pot tenir el fet d’haver estat la força amb més suport, i en aquest sentit explicava ahir que «parlarem amb tots els grups» per analitzar a fons l’ampli ventall de possibilitats que es presenta. D’entrada, «no es pot descartar res», va afegir, tot i admetre que «la sociovergència seria una opció complicada», entenent que «el poble demana un canvi».


A part d’aquesta, hi ha dues combinacions alternatives que permetrien un govern liderat per CiU, i que el partit té la intenció de valorar sense que per ara parteixi de cap preferència prèvia, segons va assegurar ahir el mateix Canudas. D’una banda, en tindria prou amb els tres regidors del GIS, mentre que si es decanta per pactar amb els dos de l’AIS també necessitaria incorporar el regidor d’ERC per arribar a un govern de set. Així doncs, la primera opció es perfila com la més viable, si bé CiU no s’ha decantat per cap. Sense tancar portes a ningú, el líder del GIS, Santi Filló, deia ahir que «s’ha demostrat que el poble demana un canvi», i en aquesta línia considera que «el pacte més natural seria entre CiU i el GIS, però és una decisió que han d’explorar els convergents». A més, es remet «a la bona experiència» que ja hi va haver amb el pacte que van fer aquests dos partits el 1991, en aquell cas amb una majoria favorable al GIS. L’única condició que imposaria ara el GIS «són les polítiques encaminades a solucionar l’atur», explicava Filló, i assegurava que «amb això n’hi hauria prou per entendre’ns». També Miquel Caelles, de l’AIS es manifestava ahir predisposat «a escoltar tothom», però considerant que «és CiU qui ha de moure fitxa», i entenent que «potser és necessari un canvi». Va afegir que «si ens criden, estarem disposats a governar, i si no, farem una oposició constructiva». Finalment, ERC també es manté «a l’expectativa» de converses amb qui sigui, explicava ahir el seu alcaldable, Àngel López, tot i ser conscient que amb un sol regidor no té la clau per a la governabilitat.


Decepció al PSC


Per la seva banda, i després de la davallada que ha patit amb la pèrdua de dos regidors (en tenia 5), el PSC té pràcticament assumit que passarà a l’oposició. A més, cal tenir en compte que un hipotètic govern del PSC que impedís l’entrada de CiU hauria de ser necessàriament a un mínim de tres bandes, amb el GIS i l’AIS o bé amb el GIS i ERC. Són dues alternatives poc probables, atès que el mateix PSC admet que «és CiU qui ha de moure fitxa per formar govern», explicava el líder socialista, Antoni Julián, de manera que a priori el PSC no posarà pals a les rodes per a un govern convergent, encara que ell en quedi exclòs. També és cert que no renuncien a la sociovergència; «en podem parlar, però no em toca a mi iniciar les converses».


Julián feia ahir aquestes declaracions tocat pel daltabaix de vots, «que potser ens podíem esperar, però no tant», i que entre altres coses atribuïa al fet que «com a govern se’ns ha castigat a nosaltres per la crisi». Així, també feia referència a la desfeta del GPS, que ha perdut el regidor que tenia al govern, tot i que l’altre soci, ERC, ha aconseguit mantenir el seu.

CIU OBTÉ LA VICTÒRIA A SÚRIA I TÉ DIVERSES OPCIONS DE PACTE EN UN PLE AMB CINC PARTITS

Redacció /Súria
CIU ha girat la truita a Súria. Antoni Julián (PSC), alcalde des de fa quatre mandats -bona part amb majoria absoluta-, ho té francament difícil per continuar en el càrrec, ja que només ha conseguit 3 regidors (en tenia 5).

Convergència ha passat a ser la força més votada, amb un creixement més que notable, ja que ha obtingut 4 regidors i fins ara només en tenia 1.

Tot plegat fa que les properes setmanes esdevinguin especialment emocionants en aquest municipi, ja que el ventall de pactes és amplíssim. Cal tenir present que la federació nacionalista és la força guanyadora, però que, tot i així, queda 3 regidors de la majoria (el ple el formen 13 en total).

Al consistori hi haurà un total de cinc partits. Com els socialistes, els Independents GIIS també han aconseguit 3 representants i, d'entrada, es presenten com la força clau per a l'establiment del futur del nou govern. Amb CIU ja sumaria directament la majoria suficient per formar el futur executiu local, mentre que amb el PSC encara caldria un tercer soci.

Els altres dos partits que hi tenen representació són els també independents aIS, que mantenen els dos regidors que ja tenien, i ERC, que també es manté amb només 1.

La que, en canvi, ha quedat fora del futur ple és la tercera força independent, el GPS, que en aquest mandat que ara s'acaba ha format part de l'equip de govern en una aliança amb el PSC i amb Esquerra que ara no es podrà reeditar.

La Cambra de Comerç confia que els plans d´Iberpotash impulsin el tercer rail

Aquesta infraestructura entre el Bages i el Vallès ampliaria la capacitat exportadora per via terrestre de la demarcació

ACN | MANRESA La Cambra de Comerç de Manresa espera que els plans d'expansió d'Iberpotash serveixin per impulsar el tercer rail per mercaderies entre el Bages i el Vallès, una infraestructura que facilitaria la sortida de mercaderies des del Bages cap a Europa. La Cambra ha valorat "molt positivament" els plans d'expansió que l'empresa Iberpotash preveu dur a terme al Bages en els propers tres anys i que han de suposar un impuls de la capacitat productiva i de comercialització de la companyia i una inversió de 160 MEUR a les mines de Súria (Bages). D'altra banda, la Cambra també celebra que una part de la sal que queda de l'extracció de la potassa no vagi a parar als runams sinó al consum industrial.

La Cambra creu que el projecte d'Iberpotash, que en condiciona les fases posteriors a les necessàries millores en infraestructures, entre les quals hi ha les que permetin el transport ferroviari des dels centres productius, reforça la petició respecte el tercer rail i justifica la necessitat de tirar endavant aquesta infraestructura

En aquest sentit, la Cambra manté la seva voluntat d'exercir d'interlocutor davant les administracions pertinents per tal d'insistir en aquesta proposta i en totes aquelles infraestructures que facilitin la logística de les mercaderies.

El tercer rail per a mercaderies seguiria la línia de Renfe que va de Manresa cap al Vallès per enllaçar a Montcada amb la línia que uneix Barcelona i França. Segons la Cambra, es tracta d'una solució "viable" a curt termini per fer arribar les mercaderies d'una manera ràpida des del Bages cap a Europa. L'ús del tercer rail seria complementari al transport convencional de passatgers, que no es veuria afectat.

Súria deixarà que els veïns triïn el nom d´una plaça

L'opció de dedicar l'espai als caramellaires topa amb la de batejar-lo en record de la serradora que hi havia

La plaça de l'ambulatori es va ampliar coincidint amb les obres del CAP
AJUNTAMENT DE SÚRIA

JORDI ESCUDÉ|SÚRIA L'Ajuntament de Súria ha optat perquè siguin els veïns, mitjançant un procés participatiu encara per definir, els que escullin el futur nom de la plaça de davant del CAP, recentment ampliada, tenint en compte la manca de consens polític que hi ha hagut en aquest sentit.

A la intenció inicial de batejar l'espai com la plaça de la Serradora, en record de la que hi havia hagut fa un temps, s'hi ha afegit la proposta de dedicar la plaça a la tradició caramellaire. La idea va sorgir entre la vintena de persones que van assistir a unes jornades sobre caramelles per Sant Josep a Súria, entre les quals hi havia l'alcalde, Antoni Julián, i membres de diverses colles surienques. La proposta es va discutir en el darrer ple municipal, però davant la manca de consens entre l'equip de govern (PSC, GPS i ERC), favorable a dedicar l'espai als caramellaires, i l'oposició (GIS, AIS i CiU), la qüestió es va deixar sobre la taula a l'espera d'una aprovació posterior a partir del resultat d'una consulta popular. La junta de portaveus (amb representació de tots els grups municipals) es reunirà aquest vespre per determinar la manera com es farà la consulta i els diversos noms que es podran votar, atès que hi ha altres propostes a banda de la plaça de la Serradora o de les Caramelles.

La decisió, abans d'un mes

Sigui quina sigui la fórmula definitiva, la intenció és que la consulta no s'allargui més enllà d'un parell o tres de setmanes amb l'objectiu de poder aprovar un nom al ple ordinari del 28 d'abril, atès que "volem posar en marxa el nou CAP aviat, i li cal una adreça", diu l'alcalde, Antoni Julián. Tanmateix, és partidari de la consulta entenent que "el debat sobre aquest nom s'ha de mantenir al marge de la política perquè fa referència a les caramelles, que a Súria són una tradició de més de 400 anys".

Per la seva banda, els grups de l'oposició han matisat que en cap cas no s'oposen a homenatjar d'alguna manera les caramelles al poble, però pensen que aquesta no és la millor alternativa, tot i que també defensen la consulta i n'acataran el resultat. L'aposta del GIS és batejar aquest espai com a plaça de Cal Belga, que és com es coneixia l'antiga serradora, i en defensa "del compromís verbal" a què va arribar l'alcalde Jaume Ros amb els propietaris del negoci quan els va comprar els terrenys "a molt bon preu" a començament dels anys 90, explica la regidora Mabel Nieto.

D'altra banda, tant el portaveu de l'AIS, Miquel Caelles, com el de CiU, Ramon Codina, opten pel nom de plaça de la Serradora perquè "encara que no sigui oficial, és com es coneix popularment", diu Caelles, que igualment proposa adaptar l'espai de vidre de la marquesina de la plaça per fer-hi una exposició permanent sobre la serradora. A canvi, diu que es podria dedicar a les caramelles la font de la plaça de Sant Joan, recentment remodelada.

Per la seva banda, Codina defensa dedicar la plaça a la serradora "per motius històrics", i entenent que "només pot ser allà", a diferència de la tradició caramellaire, "per a la qual es poden trobar altres indrets".

El Grup Independent de Súria estrena candidat

L'enginyer de mines Santi Filló és el nou alcaldable per a les properes municipals

REDACCIÓ/SÚRIA Santi Filló, enginyer de mines que ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional a l'explotació de Súria amb càrrecs de direcció, serà el nou alcaldable del Grup Independent de Súria (GIS).

Filló relleva al capdavant de la llista Montse Llop, que va ser la candidata del 2007. Tanmateix, tant Llop com les altres dues regidores que aquesta formació té actualment a l'Ajuntament -Natàlia Flores i Mabel Nieto- acompanyaran el candidat en els llocs capdavanters, juntament amb Pere Requena (que, com Filló, és una nova incorporació).

Filló ha estat vinculat al teixit associatiu surienc a través de les AMPA i del consell escolar del col·legi Sagrat Cor de Jesús. A més, ha estat membre actiu de l'agrupació local de Convergència des dels seus inicis a Súria, i el mateix candidat ha destacat que ha renunciat a la militància política a CDC "per evitar especulacions".

El cap de llista d'aquesta formació independent ha posat en relleu que si és elegit alcalde renunciarà a cobrar cap sou "perquè els polítics hem d'estar al servei dels ciutadans, i no pas a l'inrevés". Els eixos programàtics es basen en "la capacitat de treball ja demostrada i en el servei a les persones".

El Grup Independent de Súria és una formació històrica, ja va concórrer a les primeres eleccions democràtiques i fins i tot va arribar a governar amb majories absolutes des del 1979 fins al 1987. Els anys 1995 i 1999 no va presentar llista, però va ressorgir el 2003.

Súria adquireix el local del futur CAP

Una imatge d'arxiu del bloc de pisos a mig fer que anirà sobre el CAP
arxiu/carmina oliveras

JORDI ESCUDÉ/SÚRIA L'Ajuntament de Súria ja és propietari del local on s'ubicarà el futur ambulatori del poble, després que l'alcalde, Antoni Julián, hagi signat les escriptures per a la seva adquisició amb l'empresa Corriola, encarregada de les obres. Aquest acord suposa el salt definitiu de cara a la posada en marxa d'aquest equipament, després d'un procés que es va engegar fa més de quatre anys, i que s'ha retardat per problemes econòmics de la constructora.

L'adquisició del local per part de l'Ajuntament es va oficialitzar divendres, després que el ple de dijous a la nit aprovés per unanimitat dels presents (el regidor de CiU no hi va assistir) facultar l'alcalde de cara a la signatura de l'acord. El proper pas serà la cessió d'aquest espai al departament de Salut, com a futur gestor de l'equipament, que Julián preveu realitzar aquesta mateixa setmana amb l'objectiu "que pugui entrar en servei tan aviat com sigui possible". La data d'obertura dependrà de la Generalitat, que, un cop tingui traspassat el local, haurà de posar a concurs l'adjudicació del mobiliari i el material per equipar l'ambulatori. Tot plegat allargarà el procés uns mesos més, però l'alcalde confia que, si s'actua amb celeritat, el nou CAP podria entrar en funcionament aquesta primavera.

Julián sosté la necessitat "cada vegada més urgent" de poder disposar d'aquest nou equipament perquè l'actual s'ha fet petit, i encara més després dels entrebancs que han fet allargar les obres. I és que el projecte de l'ambulatori es va aprovar el 2006, amb un acord segons el qual l'Ajuntament cediria uns terrenys de la plaça de la Serradora al promotor perquè hi construís un bloc de pisos a canvi que adeqüés els baixos de 1.165 m2 per al nou CAP i també cedís a l'Ajuntament quatre places de pàrquing.

La proposta ja va néixer tocada pels inconvenients que hi trobava l'oposició en considerar que era un espai petit per si mai calia créixer. Tanmateix, els problemes van arribar uns mesos després, quan la constructora va haver de concórrer a un concurs de creditors per problemes econòmics. La garantia de cara a la permuta establerta de bon principi amb l'Ajuntament va arribar tot just fa mig any, mitjançant un conveni que Corriola va presentar als seus creditors, i amb què s'assegurava la construcció del CAP.

Les escriptures que converteixen l'Ajuntament de Súria en propietari del local s'han pogut signar un cop acabades les obres del que ha de ser el nou ambulatori (que s'havien prorrogat mig any), tot i que el bloc de pisos encara està a mig fer i no se sap quan es podrà finalitzar.

Les obres d'urbanització i millora que s'estan executant en alguns vials a l'entorn de l'edifici del nou ambulatori s'acabaran d'aquí a un parell de setmanes, segons ha explicat l'alcalde de Súria, Antoni Julián. Els treballs afecten la mateixa plaça de la Serradora, com també la remodelació dels carrers de Domènech Quinquer, Pius Macià, i Magí Fàbregas.
Entre altres mesures, les actuacions inclouen l'ampliació de voreres, amb la qual cosa es reduirà l'amplada de la calçada per tal d'afavorir la circulació dels vianants. També es preveu la plantació de nou arbrat i la renovació de l'enllumenat en alguns trams.
El projecte ha estat redactat per la Diputació de Barcelona i en total costa uns 400.000 euros.

El radar de Súria multa prop de 200 conductors en un mes

Una imatge del radar mòbil que a final d'any es va posar en funcionament a Súria
arxiu/ajuntament de súria

REDACCIÓ/SÚRIA La Policia Local de Súria ha sancionat en un mes un total de 198 conductors que circulaven a més velocitat de la permesa en trams urbans en què no es pot anar a més de 50 quilòmetres per hora. Es tracta de les infraccions detectades pel radar mòbil que ha impulsat l'Ajuntament com a mesura de control dels excessos de velocitat a dins del poble.

Aquesta quantitat d'expedients oberts es limita a un període aproximat de trenta dies compresos entre els mesos de novembre i desembre de l'any passat, que és quan es va posar en marxa el radar, de manera que encara no s'hi inclouen les darreres infraccions detectades. D'altra banda, d'aquestes primeres 198 sancions que ha imposat la Policia Local de Súria, n'hi ha 113 (el 57%) que corresponen a conductors que s'excedien de més de 30 quilòmetres de la velocitat permesa. En alguns casos s'han arribat a detectar vehicles que anaven a 110 quilòmetres per hora.

La posada en funcionament d'aquest radar mòbil va ser fruit d'un conveni signat entre l'Ajuntament de Súria i el Servei Català de Trànsit, que és qui ha cedit l'aparell al consistori. La voluntat és fer disminuir la velocitat dels conductors per dins del poble i de disposar de dades fiables que ajudin a garantir actituds perilloses, i poder garantir una major seguretat tant per a conductors com per a vianants, segons han explicat fonts municipals.

Un temps abans que es posés en marxa el radar mòbil, la Policia Local de Súria va procedir a la realització d'una campanya informativa per donar a conèixer als conductors la futura aplicació de les sancions per excés de velocitat dins la trama urbana. Aquesta campanya va consistir bàsicament en la instal·lació de senyals a les principals carreteres d'entrada al poble, que també informaven sobre la presència d'aquest nou control de velocitat, així com un panell lluminós amb què s'indicava als conductors la velocitat a què circulaven quan hi passaven per la vora.

De 100 a 600 euros de multa

Les sancions econòmiques que aplica la Policia Local de Súria als conductors que són detectats pel radar mòbil quan corren massa oscil·len entre els 100 i els 600 en funció de la seva gravetat. De totes maneres, s'aplica una reducció de fins al 50 % en totes les multes -siguin de la gravetat que siguin- si el conductor sancionat fa efectiu el pagament corresponent en un termini màxim de vint dies després d'haver rebut la notificació de la sanció.

ESTATAL D'ENDURO A SÚRIA

LA PLUJA ESCAPÇARÀ EL PRIMER DIA DE L'ESTATAL DE SÚRIA

"Els millors pilots de l'estat seran a les dues proves de la localitat bagenca". Els millors pilots de l'estat seran a les dues proves de la localitat bagenca

arxiu/mireia arso

REDACCIÓMANRESA

La primera cursa de l'estatal d'enduro que es disputaran aquest cap de setmana a Súria, amb Ivan Cervantes, Cristóbal Guerrero, Oriol Mena i Juha Salminen, el bo i millor de l'enduro, només tindrà competició en les tres especials per culpa de la pluja, i els enllaços seran per carretera.
La cursa començarà quan els pilots arribin a la zona de Cal Tico, on tindrà lloc el primer tram cronometrat de la jornada. A continuació, els participants arribaran, també per carretera, a Cal Taulé per fer la segona especial, i directament es dirigiran al centre de la localitat de Súria, per completar l'especial extrem definitiu. Demà hi haurà la segona cursa del cap de setmana i penúltima de l'estatal, però encara no es pot determinar si tornaran a fer-se només les especials o hi haurà trams d'enllaç.
FELICITATS ALS ORGANITZADORS!

Veïns de Súria volen un parc i un local social a l´espai lliure que es crearà a Sant Jaume

DAVID BRICOLLÉ SÚRIA
Un parc i un local per a la dinamització social del barri són els usos més demanats pels veïns per a l'espai de més de 1.000 metres quadrats que quedarà lliure al sector de Sant Jaume de Súria. Una illa, situada entre els carrers de Sant Sebastià i Sant Jaume, que quedarà oberta quan s'enderroquin les finques que l'Ajuntament ha expropiat per esponjar un barri amb molta densitat i carrers estrets.

La demanda de serveis que han expressat els veïns és el resultat d'un procés de participació que ha portat a terme l'Ajuntament per definir les necessitats a les quals podria donar resposta aquest nou espai. De les respostes que han aportat més d'un centenar de persones que hi han pres part es desprèn que majoritàriament es demana que aquesta illa sigui una zona de lleure a l'aire lliure, ja que al voltant del 50% dels consultats reclamen tant que s'hi faci un parc amb jocs infantils com una zona verda. També la construcció d'un local social és una de les exigències prioritàries, expressades per un de cada quatre enquestats.

Fonts de l'Ajuntament han explicat que els resultats obtinguts de les consultes realitzades no són vinculants -no determinen directament el futur de l'illa-, però han assegurat que "es tindran en compte a l'hora de definir el projecte d'urbanització" del nou espai públic.

Una de les principals conclusions és que la majoria de participants en el procés conceben l'illa com un espai que donarà més qualitat de vida al barri i que es convertirà en un dels principals accessos cap al Poble Vell.

La majoria d'opinions coincideixen a demanar que s'hi compatibilitzin diferents usos, i és àmplia la demanda d'un local al barri que pugui ser utilitzat per a diferents activitats de dinamització.

L'expropiació per a la creació d'aquesta illa oberta al mig del barri de Sant Jaume afecta un total de 10 finques, i 8 més situades en dos sectors més petits molt propers (vegeu infografia). Es tracta de 16 immobles residencials, un garatge i un petit cobert que en conjunt sumen uns 1.060 metres quadrats d'espai. Aquesta actuació forma part del projecte d'intervenció inclòs en el Pla de Barris.

Salipota: mig segle de supervivència, en un llibre

El barri de Salipota de Súria ha fet 50 anys, i el periodista local Roger Hernández n'ha recollit tota la trajectòria en un llibre, que es va presentar ahir a l'església de Santa Bàrbara del mateix barri. El volum, de 164 pàgines i que s'acompanya d'un documental en DVD, narra la vida social del barri des dels orígens fins ara, i amb una especial incidència en l'impacte de l'aluminosi dels anys 90

REDACCIÓ SÚRIA La transformació del barri de sant sebastià de salipota, també en imatges. El llibre té 150 fotografies.Vista general del barri, el 1960.La inauguració del grup de Sant Sebastià, el 1960, va reunir una gentada al barri.Ponents a l'acte d'ahir, amb l'autor, Roger Hernández, al segon lloc per l'esquerra

Salipota, el barri que néixer dues vegades. És el títol del llibre que ahir es va presentar en un acte que va omplir a vessar l'església de Santa Bàrbara de Súria. Es va fer coincidint amb els 50 anys de vida d'un barri que es va haver de refer per culpa de l'aluminosi. El llibre, escrit pel periodista local Roger Hernández, que havia estat cap de la secció d'Economia de Regió7, forma part de la col·lecció Remodelacions urbanes, impulsada per l'Institut Català del Sòl amb l'objectiu de recollir la història de barris catalans d'origen públic.

El volum ha estat elaborat a partir d'entrevistes, publicacions i documentació de biblioteques i arxius d'àmbit local i nacional. A més, el text s'il·lustra amb 150 fotografies i documents majoritàriament inèdits. El llibre va acompanyat d'un documental en format DVD de 30 minuts, que també es va projectar en l'acte d'ahir.

El projecte explica la història del barri surienc, que va haver de superar, primer, els condicionants d'uns orígens marcats per la marginació i la precarietat en ple franquisme i, més tard, a partir dels anys 90, l'impacte de l'aluminosi, que va obligar a portar a terme un complex procés de remodelació, dirigit per l'Incasòl, que ha donat com a resultat un espai urbà pensat per garantir una millor qualitat de vida als seus habitants. És en aquest context que el llibre "vol donar protagonisme a les persones que hi viuen", explicava ahir Roger Hernández, que el va escriure amb la idea "que sigui un punt de trobada entre generacions, i perquè els joves siguin conscients de l'esforç de les generacions més grans" per fer ressorgir el barri.

Salipota va néixer per pal.liar l'angoixant dèficit d'habitatges a Súria els anys 50 i, alhora, per cobrir les necessitats d'habitatge que la mina de potassa tenia per allotjar els treballadors i poder tirar endavant els projectes d'expansió productiva. La història comença el 20 de gener del 1960 amb la inauguració del Grup Sant Sebastià, un polígon de 304 habitatges que l'Obra Sindical del Hogar, l'organisme franquista encarregat d'impulsar les promocions d'habitatges públics, va construir a l'extrem nord de la vila. Era un indret allunyat del centre urbà que fins a final dels 70 no va disposar d'un pont i un accés digne per evitar la incomunicació i els ensurts provocats pels augments del nivell del Cardener.

Una de les principals novetats del llibre és que per primer cop s'explica públicament que el primitiu Grup Sant Sebastià va ser edificat com un polígon d'habitatges provisionals, destinats a ser enderrocats prop d'una vintena d'anys després. Una de les conseqüències d'aquest origen precari va ser la mala qualitat de les edificacions, que va provocar nombrosos problemes d'habitabilitat i va donar lloc a l'esfondrament d'una terrassa. Era el 1970 i va causar la mort d'una nena de dos anys.

Zapatero aplica l´ajust econòmic més sever des del franquisme

El govern imposa la primera retallada del sou dels funcionaris en democràcia en un pla molt dur per reduir el dèficit

J.J. Guillén/efe

EFEMADRID El president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar ahir dures retallades socials per accelerar la reducció del dèficit, com la primera congelació de les pensions després de vint-i-cinc anys de puges consecutives, la supressió del xec-nadó i la mesura amb més impacte aquest any: una rebaixa mitjana del 5% en els sous dels empleats públics, que serà la primera retallada salarial dels funcionaris en la democràcia. La retallada afectarà més de 2,6 milions de funcionaris a tot l'estat, 302.607 dels quals a Catalunya.

El compromís amb Europa de retallar addicionalment la despesa pública de 5.000 milions d'euros aquest any i de 10.000 milions el 2011 ha dut a aquestes dràstiques mesures, que Zapatero va presentar ahir al Congrés com a sacrificis "imprescindibles". Tot i admetre que molts ciutadans no entendran aquestes mesures impopulars, Zapatero va demanar un "esforç nacional i col·lectiu". Va reconèixer a més que l'ajustament pot restar "algunes dècimes" al creixement, i va avançar que l'executiu revisarà a la baixa la seva previsió per al 2011, quan esperava que el PIB augmentés l'1,8% .

La mesura que suposarà un estalvi més quantiós, de 2.400 milions enguany -gairebé la meitat del que s'ha d'estalviar aquest any- és la rebaixa salarial dels funcionaris de les tres administracions -central, autonòmiques i locals- i dels empleats del sector públic. La baixada mitjana aquest 2010 serà del 5%, proporcional als ingressos, a la qual se sumarà la retallada del 15% en els sous dels alts càrrecs i membres del govern i la congelació salarial el 2011.

L'executiu espera que el Congrés, el Senat i els parlaments autonòmics, així com el Poder Judicial, prenguin exemple i també rebaixin els sous, el que, segons fonts governamentals, elevaria l'estalvi de 3.000 milions.

Les pensions contributives patiran igualment amb aquest pla, ja que encara que es revaloraran aquest any, es congelaran el 2011; no es tocaran les pensions mínimes i ni les no contributives. A més, els naixements i les adopcions que es produeixin a partir de l'1 de gener del 2011 no es beneficiaran dels 2.500 euros del conegut com xec-nadó, una de les mesures estrella del govern que va entrar en vigor el 2007.

L'executiu, que espera un estalvi addicional de 1.200 milions per part de comunitats i ajuntaments, també haurà de reduir les inversions de l'Estat de 6.045 milions. La retallada de 600 milions de l'ajuda al desenvolupament, l'eliminació de la retroactivitat en les prestacions per dependència i una nova reducció de la despesa farmacèutica completen les mesures anunciades per retallar la despesa.

El ple de Súria dóna llum verd al concurs de creditors per l´obra del nou ambulatori

Els grups GIS i AIS, a l´oposició, accepten a contracor la proposta de l´empresa constructora per evitar que se n´iniciï un procés de liquidació, però critiquen l´equip govern per «la manca de negociació»


DAVID BRICOLLÉ / SÚRIA La constructora de l´edifici on s´ha d´ubicar el nou ambulatori de Súria podrà tirar endavant el concurs de creditors en què està immers i evitar així un procés de liquidació. Ho farà amb l´adhesió de l´Ajuntament –amb qui l´empresa té contret el 40% del total del deute–, que ahir va donar llum verd definitiu a la proposta de viabilitat presentada per la promotora, Corriola SL.

Un conveni que, entre altres aspectes, preveu que l´empresa només pagarà als creditors el 50% del deute contret, i que ha aixecat la queixa d´una part dels empresaris afectats per aquesta obra perquè consideren molt desfavorables les condicions acceptades pel consistori i li retreuen que no s´hagi negociat prèviament amb ells aquest conveni. També hi ha una altra part dels industrials que ja hi ha donat el seu suport. La celebració de la junta de creditors de Corriola SL és prevista per a avui.

Què ha avançat en les darreres hores per a la resolució d´aquest conflicte? A la pràctica, ben poca cosa. Però la constructora i l´equip de govern surienc (format per PSC, ERC i GPS) han aconseguit que prosperi l´acord de viabilitat que el ple ja havia aprovat el 18 de desembre passat i que l´oposició volia que es revoqués i renegociés. GIS, AIS i CIU –els tres grups que són a l´oposició amb 6 dels 13 regidors– havien forçat la convocatòria d´un ple municipal extraordinari que es va celebrar ahir amb un únic punt a l´ordre del dia: que no es ratifiqués el conveni d´adhesió a la proposta de Corriola. El propòsit inicial de les tres formacions era que, un cop es deixés de banda aquesta proposta, se´n negociés una de nova amb el conjunt d´empresaris afectats.

Carrer sense sortida
Finalment, però, a excepció de CiU, els mateixos grups de l´oposició no van donar suport a la revocació del primer acord –AIS hi va votar en contra i GIS es va abstenir. El motiu que van argumentar és que ara ja no hi havia temps material per presentar una nova proposta de viabilitat per tirar endavant el concurs de creditors, i que si avui no se´n celebrava la junta Corriola SL es veia abocada a la liquidació. El regidor de CiU, Ramon Codina, sostenia que era possible demanar una pròrroga per pactar un nou acord.

Ara bé, els tres grups de l´oposició van coincidir a retreure a l´equip de govern que des del primer moment «es limités a acceptar» la proposta presentada per Corriola SL, «sense haver entrat en cap negociació, ni haver consultat a la resta d´empresaris afectats». Montse Llop, portaveu del GIS, destacava que Corriola «ha fet els deures i ha presentat la millor proposta per defensar els seus interessos», però que «qui no els ha fet és l´Ajuntament, que ha menyspreat un tema tan important i no ha negociat malgrat que va tenir temps per fer-ho». En aquesta línia, Miquel Caelles, de l´AIS, va retreure a l´executiu local que «malgrat representar més d´una cinquena part del deute, i malgrat els danys col·laterals que aquesta situació suposa per a diverses empreses surienques, mai no ha arribat a presentar una contraproposta». L´oposició també va coincidir a posar en relleu, en paraules del regidor de CiU, que l´equip de govern havia estat «descuidat» perquè «hauria d´haver gestionat un acord amb totes les parts –el conjunt de les empreses afectades– i sumar-s´hi».

L´alcalde de Súria, Antoni Julián, va defensar que havien actuat «amb responsabilitat» perquè «ens hem basat en una proposta de viabilitat que han fet els administradors concursals de l´empresa, i hem valorat que és el millor camí perquè l´empresa no liquidi»

L´Ajuntament de Súria no té garantit que rebi el local del nou ambulatori

La permuta pactada amb l'empresa que fa les obres depèn de la resolució del concurs de creditors

PEPA MAÑÉ. SÚRIA

La delicada situació econòmica de l'empresa surienca Corriola SL, que està pendent de la resolució del concurs de creditors que té obert des de fa un any, fa que a hores d'ara l'Ajuntament de Súria no tingui completament garantit que acabi rebent el local destinat al nou ambulatori. La promotora Corriola construeix un edifici al solar de la Serradora, al centre de la població, i un local de 1.165 m2 dels baixos és el destinat al centre de salut. L'Ajuntament va cedir la seva part del solar a canvi del local.
Corriola SL ha presentat un conveni als creditors que estableix que només pagarà el 50% del deute, i que ho farà en un termini de 5 anys amb un calendari que determina que en el primer any no es pagarà res, en el segon el 10% del deute, en el tercer el 20%, en el quart el 30% i en el cinquè any el 40%. En aquesta situació hi ha compromesos gairebé 7 milions d'euros, que corresponen a un total de 52 creditors.
Aquest conveni s'ha d'aprovar mitjançant una votació de tots els afectats aquest dimecres al jutjat mercantil número 3 de Barcelona. El valor del vot dels afectats es quantifica segons el deute que tenen compromès. L'advocat de Corriola, Jaume Pujol, diu que a hores d'ara compta amb el suport "de la majoria de creditors, que equival al 75% del deute".
El 40% del deute de Corriola correspon a l'Ajuntament de Súria, que té compromesos 2,7 milions d'euros, i que, en primera instància, ja ha donat per bo el conveni . L'alcalde, Antoni Julián, afirma que "és el millor per a l'Ajuntament i no el pitjor per a tots els creditors, perquè si no la majoria no l'haguessin acceptat". Tot i així, Julián admet que no hi ha garantit al cent per cent que el municipi rebi el local per al centre d'assistència primària (CAP).
Del deute a l'Ajuntament, 2,5 milions corresponen a la permuta per l'ambulatori. Una clàusula en el conveni proposat per Corriola estableix que s'ha de complir amb la permuta. Segons Pujol, "a l'Ajuntament no se li deuen diners, sinó un local, i complirem amb l'obligació de donar-lo. Ho sé perquè ja està acabat". Ara bé, adverteix que si el conveni no s'aprova i s'ha de liquidar l'empresa, la situació canvia, ja que s'haurien de vendre actius, entre els quals el local del CAP".

EMPRESARIS AFECTATS, CRITICS AMB EL GOVERN

Empresaris de Súria i del Bages afectats pel concurs de creditors de l'empresa Corriola SL consideren "terribles" les condicions proposades en el conveni del concurs de creditors i qüestionen que l'Ajuntament surienc les hagi acceptat "sense demanar garanties de cobrament". Aquests empresaris afirmen que s'han quedat "sense opció de negociar" en quedar "en desavantatge" després que l'Ajuntament hagi acceptat el conveni, ja que li correspon el 40% del deute i, per tant, en la votació de la resolució del concurs de creditors és una part majoritària.
Responsables de MC Mobles per a la Llar, Tecnical, Spai Revover SA i Tàpia Pintors SL es queixen que l'equip de govern ha acceptat el conveni "sense negociar, quan en una situació normal els ajuntaments demanen que es pagui el 75% i que es faci efectiu en un màxim de 3 anys". A més, critiquen que l'Ajuntament defensa el conveni "per salvar la viabilitat de l'empresa Corriola, que només té quatre treballadors, entre els quals els dos propietaris. Mentre que el conjunt d'afectats pel deute hem hagut de fer fora almenys una trentena de treballadors. El pacte és insostenible per a petits i mitjans empresaris com nosaltres. L'alcalde no ho té en compte i ha actuat amb prepotència a l'hora de donar-nos explicacions". I afegeixen que en el pla de viabilitat que ha hagut de presentar Corriola es fixa un sou de 6.000 euros per als propietaris: "és legal, però moralment és una aberració".

La protesta minera col·lapsa els eixos del Llobregat i Cardener

340 treballadors d'Iberpotash

Els sindicats han convocat una concentració de la plantilla a partir de les 9 del matí a Súria i Sallent. Ara al migdia protestaran pels carrers de Manresa

VOTA LA NOTÍCIA

Marxa lenta de miners entre Sallent i Manresa per la C-16 Montserrat Ayala/ACN

Veure les fotos de la protesta

ACN/REDACCIÓ | MANRESA Els treballadors d'Iberpotash es manifestaran avui pels carrers de Manresa en el marc de la jornada de vaga per tal de denunciar l'actitud de l'empresa en les negociacions de l'expedient de regulació d'ocupació temporal que vol aplicar, i que afecta el 95% de la plantilla.

Per fer visible la seva protesta, els sindicats han convocat una concentració dels treballadors a partir de les 9 del matí a Súria i Sallent per desplaçar-se en marxa lenta fins a Manresa. A la cita han assistit uns 340 miners, segons dades dels Mossos d'Esquadra, els quals han participat aquest matí en les marxes lentes convocades pels sindicats per oposar-se a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que Iberpotash vol aplicar durant l'any 2010. Aquest expedient afectarà els 838 treballadors de la plantilla i l'empresa el planteja per un període de sis mesos. Els miners han decidit iniciar mobilitzacions per denunciar la postura intransigent d'Iberpotash, que no ofereix cap compensació als treballadors tot i tenir beneficis econòmics. Els miners han anat en marxa lenta des de Súria i Sallent fins a Manresa col·lapsant l'eix del Cardener (C-55) i el del Llobregat (C-16).

A la capital del Bages, els miners es concentraran a la plaça Prat de la Riba, a l'alçada del Pont de Ferro, i es desplaçaran, en manifestació, fins a la Muralla de Sant Domènec, just davant de la seu del Consell Comarcal del Bages. Allà, els representants dels treballadors intentaran entrevistar-se amb el president de la institució, Joan Candàliga, i amb els alcaldes de la comarca.

De cara al diumenge 20 de desembre, els treballadors portaran a terme una nova acció de protesta. En aquest cas serà una concentració a partir de les 10 del matí a la plaça de la Serradora de Súria. Justament és des d'aquest mateix punt on una hora més tard tindrà lloc la sortida de la cursa Santa Bàrbara Race, organitzada conjuntament per l'empresa minera i l'Ajuntament surienc.

En les reunions mantingudes fins ara entre els representants dels treballadors i la direcció de l'empresa no s'han produït avenços importants, segons denuncien des dels sindicats. L'ERO, que afecta gairebé la totalitat de la plantilla, preveu aturar l'activitat de les mines durant sis mesos al llarg del 2010 per fer front a la caiguda de vendes que al llarg d'aquest any ha experimentat l'empresa.

Les consultes sobiranistes voregen el 30% de participació

Com en el global català, el percentatge de casa nostra no va aconseguir atrapar el d'Arenys de Munt, que va ser del 41%

CARMINA OLIVERAS | MANRESA Les consultes sobre la independència que ahir es van celebrar en 18 municipis de la Catalunya central van registrar una participació mitjana del 29,31%, un percentatge que, com en el global de Catalunya, no va aconseguir atrapar la pionera consulta sobiranista d'Arenys de Munt, on el 13 de setembre passat va anar a votar el 41,09% del cens. Berga i Solsona, les dues capitals de comarca de casa nostra que ahir celebraven consultes, es van quedar amb el 32,46% i el 26,60% de participació, respectivament.

Com calia esperar, el sí va guanyar de manera aclaparadora a tots els municipis, ja que va superar el 90% dels vots a gairebé tots els col·legis. Només l'Estany, al Bages, i els Hostalets de Pierola, a l'Anoia, es van quedar amb un percentatge de vots a favor de la independència per sota del 90%.

Al Bages, el municipi que va registrar més participació va ser l'Estany, on van votar 224 veïns dels 340 que hi tenien dret, o sigui, el 65,88% del cens. Curiosament, però, és el poble del Bages on el percentatge del sí ha estat més baix (85,2%), ja que hi va haver nou veïns que van optar per votar no i 23 més que ho van fer en blanc. A l'altra banda de la balança hi ha Castellbell i el Vilar, que va registrar una participació del 17,68%. L'estructura de Castellbell i el Vilar, un municipi que té la població dispersada entre el nucli antic i tres urbanitzacions que es troben allunyades del centre del poble, pot ser una de les causes de la baixa participació. Seguint l'exemple de l'Estany a la inversa, a Castellbell és on el sí va guanyar de manera més aclaparadora (97,6%)

Quin NYAP!

Súria enllesteix les obres de l´edifici consistorial

"Un dels objectius principals de l'actuació és millorar les condicions d'atenció als ciutadans, gràcies a la modernització dels espais de treball i de reunió. La planta baixa acollirà una oficina única d'atenció al públic. A més, amb l'obra efectuada per primera vegada s'aprofitarà tot l'edifici per a usos municipals, ja que s'han suprimit antics espais residencials que estaven buits des de feia dècades.

La reforma interior de les dependències ha costat 434.037 euros, i l'actuació per millorar l'accessibilitat i rehabilitar la façana sud n'ha costat 231.545. Aquestes són les reformes més destacades efectuades a la casa de la vila des que va ser construïda el 1920, a partir d'un projecte de l'arquitecte noucentista Jeroni Martorell".

Hem dit per activa i per passiva l'horror que ens produeixen les obres de la casa de la Vila. Veure aquest monstre al mig del pati trencant tota armonia en l'entorn, a nosaltres ens resulta incomprensible. De fet les paraules se'ns fan petites per expressar tot el sentiment de tristor que ens causen aquestes obres.

La Dignitat de Catalunya´

Llegeix el text comú en defensa de l'Estatut que firmen Regió7, La Vanguardia, El Periódico, Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa, Segre, La Mañana, El Punt i El 9 Nou

REDACCIÓ Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica del 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant això, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d´una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com "el cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix— no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals« (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d´acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somniar en cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el llegat més important que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a final dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: «Pacta sunt servanda». Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somniada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial; i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú no es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d´una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya no posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.