En el mes de maig es va donar compte al ple, de la liquidació del pressupost 2009 amb unromanent positiu de 344.063,28 €. Ara, en el ple extraordinari de juliol, s’han habilitat partides per la quantitat de 282.268,28 € de factures pendents de pagament del 2009.
El resultat final és que el tancament del pressupost 2009, ha estat de 48.345 €. Segons fons de l’Ajuntament les factures es paguen a noranta dies i el pressupost es liquida el trenta de desembre i només es registren fins aquest dia.
La realitat és que queda molt bé, dir que tenim un romanent per una quantitat, quan en realitat és un altra. Potser el mes lògic seria presentar al gener el tancament del pressupost i estaria del tot justificat que encara hi ha factures pendents, però no cinc mesos després.
El mes significatiu, és l’afirmació del Regidor que vénen magres i que en el ple de setembre es tornarà a fer una altra modificació de crèdit i que s’està treballant per equilibrar els números.
Sembla inversemblant, fer una ampliació de qualsevol obra, i deixar la part vella amb el mateix nivell de degradació que estava.
L'estat actual del cementiri vell, al costat de la part del nou cementiri deixa encara més en evidència la falta de sentit comú del nostre grup de govern, que es capaç de fer una ampliació nova a estrenar i deixar la part vella totalment abandonada.
Calia fer una obra integradora, que també reparés la part esfaltada que té molt a desitjar, com renovar la part ajardinada.
S’han acabat les obres d’ampliació del cementiri. Com hem dit fins l’esgotament, han quedat massa disseminades en relació al cementiri actual.
La nova ampliació convida al visitant a fer un passeig pel camí de ronda fins arribar a la part actual, i contemplar el paisatge, un paisatge que per altra part, no ha quedat massa endreçat amb un talús empinat i poc acollidor,tot i que el projecte parlava d’endreçar la part no construïda (fase 2 i 3) amb zones enjardinades i el resultat és un part mal engiponada.
De la carretera no cal dir res. Segueix sent un desastre d’accés, que calia ampliar-lo fins arribar a la part alta o antiga del cementiri, com donar mes amplada a l’entrada al barri del Roser, tal com vàrem proposar.
El conjunt final, no suma de manera integradora tota l’ampliació, més aviat el contrari, la part vella segueix degradada i no hi ha cap element comú, com mobiliari o el paviment del terra pintat del mateix color que faci pensar que estem en el mateix indret.
Això sí, qui tingui familiars enterrats a la part vella i a la nova, es farà un tip de caminar. Ara demanarem a l’Ajuntament que en el recorregut de “ronda” s’instal·li unes taules de gimnàstica, com les acabades de col·locar al Joncarets per fer exercici, i de passada allunyar tan com puguem la nostra hora de caducitat. Tot i que si fem salut,no hi haurà manera de vendre els 216 nínxols que van dels 1.400 a 2.000 € ni les urnes que costen 450 €. L’obra a costat en total 830.000 € Iva inclòs.
Cremar contenidors d’escombreries és un divertiment de persones incíviques. I destrossar per sistema, mobiliari urbà, també. De ben segur que la juguesca és qui la fa mes grossa i fer-se el valent dins el cercle de “valents”. D’aquells que corren, no donen la cara i no saben mesurar les conseqüències.
Que al nostre poble s’hagin cremat nou contenidors pels focs de Sant Joan és una mala notícia i encara més, que dins dels nostres conciutadans, en hi hagi d’aquells poc respectuosos amb els mobiliari de tots. Hem de ser conscients que la via pública i tot el mobiliari instal·lat pertany als ciutadans, i que som responsables de les nostres actituds i usos.
Es lamentable, però serà del tot necessari, multar a les persones que perjudiquen els bens de tots. Manifestem el nostre rebuiga la falta de responsabilitat, i hem de proposar-nos tots plegats a fer les coses bé. S’ha d’entendre i fer entendre als nostres fills quel’ Ajuntament som tots, i els diners que s’hi gestionen també són de tots. Es per això, que no si val donar la culpa de tot als polítics que ens governen,els ciutadans també hem de predicar amb l’exemple.
Les excavacions han permès arribar al nivell de circulació de l'església preromànica de Sant Pere de Puig en la seva darrera etapa d'activitat
Treball a les restes de Sant Pere de Puig. AjSú
Els treballs realitzats fins ara en la sisena Campanya d'Excavació Arqueològica a Súria han permès treure a la llum importants elements arquitectònics de l'antiga església preromànica de Sant Pere del Puig, incloent-hi l'enllosat del temple. Els treballs, que es desenvolupen a la zona de les Guixeres, prosseguiran fins a divendres vinent, 9 de juliol.
Les excavacions han permès arribar al nivell de circulació de l'església en la seva darrera etapa d'activitat. També han sortit a la llum altres restes de l'interior de l'estructura, com les bases de dues pilastres, dues possibles banquetes de pedra i el suport de la taula de l'altar, així com el graó que separaba el presbisteri de la resta de la nau. Aquestes troballes representen un gran pas endavant per aprofundir en el coneixement de les diferents fases de funcionament d'aquest temple, documentat des del segle XI.
La directora d'aquesta sisena Campanya, l'arqueòloga Cristina Belmonte, considera que, amb els elements descoberts fins ara, ja s'han superat les expectatives fixades per a l'edició d'enguany. Els treballs també han permès recuperar diferents restes de ceràmica i altres objectes que es podrien datar dels segles XV i XVII, última etapa de funcionament del temple.
La Campanya d'Excavació Arqueològica és una iniciativa de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, amb la col·laboració de l'institut Mig-Món i el suport del Servei d'Arqueologia de la Generalitat i la família propietària dels terrenys. En els treballs participen voluntàriament una vintena d'estudiants, estudiosos locals i professors de l'esmentat centre educatiu.
CDC, ERC i ICV aposten pel lema d'Òmnium mentre que el PSC insisteix amb la senyera. Fins i tot es planteja una alternativa d'una doble capçalera en la mateixa línia d'inici. López Tena, vocal de l'entitat, “No canviarem el lema”.
Desenes de persones escenifiquen el seu suport a la manifestació en defensa de l'Estatut, com els líders d'UGT i CC.OO. i Josep Maria Terricabras Foto: Patricia Mateos
La manifestació de dissabte encara no sap com començarà i ja fa un any que cueja. Òmnium Cultural ja va començar a plantejar-la quan les filtracions de la sentència ja deixaven entreveure la retallada que patiria l'Estatut a mans de les tisores del Tribunal Constitucional. Un cop dilluns passat es va publicar la decisió, sense encara l'argumentació de la resolució, la maquinària es va posar en marxa. Amb un abraonat convit per part del mateix President de la Generalitat, convocava a tots els catalans a sortir al carrer darrera una "senyera, el símbol que ens uneix".
Minuts més tard Òmnium difonia quin seria el lema de la manifestació. "Som una nació. Tenim el dret a decidir". Un lema majoritàriament compartit pels partits catalans llevat del PSC. Per una banda, CiU, ERC i ICV defensaven el lema i aïllaven el PSC. Però les darreres hores la consagrada unitat dels partits d'ascendència catalana ha patit vies d'aigua. Si en un principi ERC i ICV defensaven el lema proposat per Òmnium, ara només aposten, i l'única formació que hi dóna un suport explícit és CiU.
La qüestió és fonamental, perquè el lema ha d'aclarir el perquè de la protesta. Si és una reivindicació, una protesta contra una sentència que retalla l'Estatut, és una manifestació contra el Tribunal Constitucional, o un clam independentista, o potser un bufet lliure on tothom es podrà subscriure a l'argumentari que més li convingui.
Les conveniències, per exemple, estan marcant el debat partidista. Per una banda CDC, ERC i ICV s'estimen més que el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" encapçali la manifestació del 10-J. CDC recorda que així es va decidir conjuntament però eviten polemitzar amb el president de la Generalitat, José Montilla, que aposta perquè la senyera i no el lema encapçali la manifestació. Segons el secretari general d'ERC,Joan Ridao, la posició del seu partit és de convidat: "passarem pel que digui Òmnium, ara bé entenem que el lema és el mínim comú denominador". Fins i tot es discuteix una solució de pau que frega el deliri, una única capçalera amb dos pancartes. A un costat la senyera i a l'altre el lema, i el President i els càrrecs darrera la senyera. Una proposta que dimarts serà a l'ordre del dia de la reunió entre partits, Òmnium i entitats convocants.
Per part dels ecosocialistes, el seu secretari general, Joan Herrera, considera "compatible" mantenir el lema i el fet que el president de la Generalitat vagi darrera de la senyera. Herrera veu un "debat estèril" discutir si ha de ser el lema de l'entitat convocant, Òmnium Cultural, o la senyera, com ha demanat José Montilla, allò que encapçali la marxa, i creu que el més important és que la manifestació sigui "massiva, unitària i ferma" contra la sentència. "El tema central és el rebuig al TC", ha dit, tot emplaçant la ciutadania a anar "darrera la pancarta amb què se senti més còmoda".
Des del PSC només contemplen l'escenari que la senyera, i el president de la Generalitat, José Montilla, estiguin al capdavant. Les posicions estan enfrontades, fins i tot, Miquel Iceta, el segon del PSC, ha marcat la balissa: "És una manifestació del país o d'Òmnium?".
A més cal comptar el front més unionista format pel PP i Ciutadans. Segons la líder del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, la participació de del president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, en la manifestació de dissabte que ve "dóna ales a l'independentisme". I Ciutadans, per la seva banda, ha demanat al president Montilla que no vagi a la manifestació. "Si assisteix, estarà insultant a la majoria dels catalans que respecten l'Estat de dret, la democràcia, que estan orgullosos de ser espanyols i catalans. Si finalment participa d'aquesta manifestació independentista, prendrà partit per aquells que no volen el diàleg sinó el enfrontament, que prefereixen la divisió a l'enteniment, que prefereixen la fractura a la cohesió social ", ha dit el portaveu de la formació, Jordi Cañas.
Aquest dimarts, hi ha prevista una reunió entre Òmnium i els partits polítics. La pregunta, sense resposta per part dels portaveus és si Òmnium aguantarà el desafiament i la pressió. Només el vocal de la junta directiva d'Òmnium Cultural Alfons López Tena ha dit la seva. Tena ha advertit aquest dilluns que l'entitat convocant de la manifestació del 10 de juliol "no està disposada" a modificar ni el contingut ni el lema de la mobilització de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. De moment, hi ha manifestació però encara no se sap qui l'encapçalarà ni amb quin lema. Aguantarà Òmnium l'embranzida del PSC?
Èxit de participació de la Mostra de Dansa i del Concurs de Pintura Ràpida
Inici de la cercavila de pubilles, hereus, dames d'honor i acompanyants d'arreu de Catalunya. AjSú
Els joves Anna Juncadella i Lorente, i Albert Coberó i Aymerich van ser proclamats dissabte passat com a pubilla i hereu de Súria, en el transcurs d'un acte que formava part del programa de la Festa Major i que va omplir la plaça de Sant Joan. Com a dames d'honor van ser escollides Irene Carreño i Sánchez, i Àngels Aloy i Orozco.
Anna Juncadella, de 19 anys, és estudiant de Comunicació Audiovisual. La nova pubilla de Súria està vinculada a diferents entitats surienques, com són l'Agrupament Escolta Joan Ros, la colla castellera Salats de Súria i Foment Cultural.
El nou hereu, Albert Coberó, de 20 anys, estudia Ciències Polítiques i de Gestió Pública, i forma part de l'Agrupació Sardanista, de l'Agrupament Escolta Joan Ros i de la colla castellera Salats de Súria.
La proclamació va tenir lloc en el transcurs d'un espectacle preparat pel Foment Cultural, amb la col·laboració d'altres entitats surienques. L'acte va comptar amb la presència de nombroses pubilles, hereus i dames d'honor d'altres poblacions catalanes, acompanyats per alcaldes i altres responsables municipals.
L'alcalde de Súria, Antoni Julián, va felicitar la nova pubilla, hereu i dames d'honor, a més de convidar els suriencs i surienques a participar i gaudir dels altres actes de la Festa Major. Per la seva banda, el regidor de Festes, Joan Josep González, va manifestar que la bona assistència registrada en l'acte de proclamació era "el millor regal" per a les persones que creuen en el pubillatge.
La nova pubilla i hereu agafen el relleu de Maria Alba Castro i Albert Rodríguez, escollits l'any passat. Les noves dames d'honor substitueixen Maria Vila i Cristina Gómez. Durant l'acte de proclamació, la vicepresidenta de l'entitat Foment de les Tradicions Catalanes, Aurèlia Ramos, va lliurar un obsequi a l'alcalde com a agraïment pel suport de l'Ajuntament al món del pubillatge.
Abans de l'inici de l'acte, les pubilles, hereus i dames d'honor presents van participar en una cercavila que va sortir de la Casa de la Vila i va passar pel centre urbà, encapçalada pels gegants de Súria i el grallers del Poble Vell. La proclamació de la pubilla i l'hereu de Súria va acabar amb focs d'artifici.
La nova pubilla i hereu van ser escollits per un jurat format per representants de Foment de les Tradicions Catalanes, de la comissió del pubillatge de Súria i de regidors i persones vinculades al pubillatge de la Catalunya central, a més de la fins ara pubilla de Súria. Amb l'edició d'enguany es compleixen 41 anys de pubillatge a la vila.
Èxit de participació de la Mostra de Dansa i del Concurs de Pintura Ràpida La Festa Major de Súria viurà els seus dies centrals durant el proper cap de setmana. Ahir, diumenge, es va celebrar la 15a Mostra de Dansa de Súria, que també va omplir la plaça de Sant Joan. L'acte, presentat per l'escola de dansa Maria Cinta, va comptar amb la participació de diferents escoles de dansa del Bages i d'altres comarques catalanes.
Durant el cap de setmana també es va celebrar el 43è Concurs de Pintura Ràpida, organitzat per Joventuts Musicals de Súria. El certamen, un dels més veterans de Catalunya en aquesta especialitat pictòrica, va registrar 44 participants.
Aquest dijous i divendres, la Casa de la Vila ha obert les portes als ciutadans per presentar la seva remodelació.
La remodelació ha costat 872.320 € pagat pel Fons Estatal (Pla Zapatero) 76,29 % i la resta per Diputació.
Tota remodelació, sempre –per molt poc encertada que estigui- és un canvi significatiu de millora: parets pintades, mobiliari nou, enllumenat, redistribució, vidrieres...
Tot hi la millora, la remodelació, deixa patent, quina és la part remodelada i quina és la part incorporada. La original obra de Jeroni Martorell, amb l’encantador pati amb les escales de gran elegància, vidrieres noucentistes i portes en semi arcada, ha quedat esmorteïda amb la col·locació de l’ascensor.
Trobem a faltar les bigues de fusta tornejada que subjectaven de manera simbòlica la balconada suspesa del mig de pati, trobem a faltar l’espai del pati interior, trobem a faltar els antics vent anals de fusta, i tot el regust antic de l’edifici.
Suposem que el Jaume Espinal ha volgut deixar la seva empremta, i no ha volgut passar discret amb la seva remodelació, robant-li protagonisme a l’obra d’en Jeroni Martorell.
No acabem d’entendre del perquè les remodelacions no poden passar de manera invisibles als nostres ulls, i es deixi viure els edificis amb el seu esperit inicial i l’ època en la que han estat concebuts, recuperant les formes artesanals.
I ens ve a la memòria la remodelació del Casinet, les obres del Petit Estel, a Súria, i les obres de la Seu, la plaça de la Reforma, i la incorporació d’elements de ferro, semblants a gàbies, a les places de Manresa.
Tot i la incorporació de l’ascensor a la Casa de la Vila, no s’ha encertat en la col·locació de les portes de vidre. Ni en la central, batejada per nosaltres com la porta d’Hèrcules, que pesa que“te les desitges” -a la que vàrem dedicar un article- actualment sempre oberta, ni les d’accés a l’atenció al ciutadà i a la Policia Municipal.
Caldria que fossin automàtiques, perquè cap persona en cadira de rodes o bastons, poden obrir tots sols, cap de les tres portes. Sort que esta tot ben pensat per evitar barreres arquitectòniques! Encara ens falta mesurar la porta de la segona planta, aquesta sí que és automàtica, deixa passar una cadira de rodes.
Un dia d’aquests demanarem algú en cadira de rodes, per fer la prova! Mentrestant a gaudir de la remodelació!
