Durant anys la distribució de les sals a l’aire que respira la població es produïa en la perifèria, en aquella època s’amanien els camps, algun tros de bosc i alguna horta puntual.
Va semblar que l’amaniment era insuficient i es van plantejar portar el saler fins a una de les artèries principals de la vila de Súria. Ningú no va posar cap inconvenient a tothom li va semblar bé, perfecte, cap problema... quin problema podríem tenir? ... cap ni un, a partir d’ara no ens caldrà aixecar-nos per gaudir de la sal, senyors a partir d’ara tindrem el saler a la taula.
El recorregut dels “salers” va ser molt estudiat per que pogués gaudi la major part de la població,... encara que no es trobi el seu barri en el recorregut dels “salers” , farem el recorregut adient per tal que en un moment o altre, els habitants de Súria s’apropin al recorregut dels distribuïdors vermells que dia i nit fan el camí, constant, sense sortir-se del seu traç.
Uns grans estudiosos desprès d’analitzar les necessitats salines dels suriencs van decidir que el recorregut havia de ser estratègic i sostenible, amb un mínim d’energia obtenir la màxima distribució del apreciat mineral, i així marcaren el pas per la via amb més serveis de tot el terme, en la que podem trobar dues escoles de primària, precedides per el camp de futbol municipal, una guarderia: la llar d’infants, l’esplai de la Caixa, l’escola de música municipal, i a tocar, no podem dir que a segona línia ... trobem el Centre de Salut, lloc de màxima afluència de població, el nostre Ajuntament, l’escola d’adults i el casal de la dona.
No es podria haver triat un traçat més complert, la distribució és perfecta, cobreix totes les edats, des de l’inici de la vida, les guarderies, fins la tardor daurada de la vida: l’esplai, i durant tota l’existència: el Centre de Salut.
En un moment o altra i sense deixar passar gaires dies, la població d’una manera ordenada rep la quantitat assignada de sals de vida ... ¿ ...?
