19 de juny 2010

IN MEMORIAM JOSÉ SARAMAGO

Aconsellem llegir el bloc de Saramago.

Un tercer dios

Por José Saramago

Creo que las tesis de Huntington sobre el “choque de civilizaciones”, atacadas por unos y celebradas por otros cuando fueron expuestas, merecerían ahora un estudio más atento y menos apasionado. Nos hemos habituado a la idea de que la cultura es una especie de panacea universal y que los intercambios culturales son el mejor camino para la solución de los conflictos. Soy menos optimista. Creo que sólo una manifiesta y activa voluntad de paz podría abrir la puerta a ese flujo cultural multidireccional, sin ánimo de dominio por ninguna de las partes. Esa voluntad tal vez exista por ahí, pero no los medios para concretizarla. Cristianismo e islamismo continúan comportándose como irreconciliables hermanos enemigos incapaces de llegar al deseado pacto de no agresión que tal vez trajera alguna paz al mundo. Pues bien, ya que inventamos Dios y Alá, con los desastrosos resultados conocidos, la solución tal vez esté en crear un tercer dios con poderes suficientes para obligar a los impertinentes desavenidos a deponer las armas y dejar en paz a la humanidad. Y que después ese tercer dios nos haga el favor de retirarse del escenario donde se viene desarrollando la tragedia de un inventor, el hombre, esclavizado por su propia creación, dios. Lo más probable, sin embargo, es que esto no tenga remedio y que las civilizaciones sigan chocando unas contra otras.


12 de juny 2010

Recuperen les restes del darrer forn de guix de Súria


El forn de guix recuperat. AjS
Les restes del darrer forn de guix que va funcionar a la zona de les Guixeres han sortit a la llum gràcies a un grup de voluntaris que han desbrossat la vegetació que cobria aquesta antiga construcció. Els treballs representen un pas endavant en el coneixement d'aquest nucli d'origen medieval, que enguany tornarà a ser l'escenari de la Campanya d'Excavació Arqueològica promoguda per l'Ajuntament de Súria.

Els treballs de recuperació del darrer forn de guix de Súria es van iniciar l'abril passat, i ha comptat amb la participació d'una desena de persones i la col·laboració de l'Ajuntament. Gràcies a la neteja realitzada, el conjunt torna a ser visible en la seva totalitat per primera vegada després de vàries dècades.

Les restes reflexen la importància que va assolir aquesta activitat a Súria. L'historiador surienc Albert Fàbrega, que ha participat en els treballs de recuperació de l'antic forn, ha comentat que una de les "sorpreses" ha estat la grandària de la construcció, que aprofitava el pendent de la muntanya per integrar tot el procés productiu, des de l'extracció fins al transport.

Es calcula que en aquesta zona hi ha restes de sis forns de guix que van funcionar entre els segles XVIII i XX, tot i que les Guixeres en va ser un important centre productor des de l'edat mitjana.

Les darreres edicions de la Campanya d'Excavació Arqueològica de Súria han estat centrades en la recuperació de les restes de l'antiga església preromànica de Sant Pere del Puig i de les Cases del Puig, que formen un conjunt medieval conegut com el Puig de Sant Pere. En un futur es pretén incloure aquestes restes en un únic pla integral i projecte d'investigació per tal de revitalitzar la zona de les Guixeres com a conjunt arqueològic visitable

11 de juny 2010

NO TOT ÉS DE COLOR DE ROSA


No tot és de color de rosa, per molt rosa que ho presentin els governants, la crisi deixa amb una mà davant i l’altra a darrera (amb el cul a l’aire) tota l’Administració. Una administració que viu la mar de contenta gràcies als nostres diners. L’any passat el President Zapatero encetava el plan E afirmant: “los tres años consecutivos de superávit presupuestario nos permiten ahora incurrir en déficit sin poner en riesgo la credibilidad de las finanzas públicas” i un any més tard, l’Estat Espanyol està amb suspensió de pagaments. Tot, gràcies a la falta de previsió.

Una previsió que es pot extrapolar a totes les altres administracions com un mal endèmic de difícil solució.

L’Ajuntament de Súria no s’escapa d’aquesta dinàmica, tot acabant l’any amb un romanent positiu de 344.144,31 € és important saber que el seu deute viu és de 2.960.000 € i que cada any paguem entre amortitzacions de préstecs i interessos 444.017 €/ any. Això sí, sempre quedem contents quan ens comparem amb altres Ajuntaments pitjors. Però hem de tenir present que el nostre deute és de 460 € habitant.

És per això que entendre que en plena recessió econòmica, el nostre Ajuntament es dediqui a anar ampliant la plantilla, fa posar els pels de punta.

Hem passat de 43 persones en plantilla al 2001 (brigada inclosa), a 65 persones en plantilla del 2010. Hem ampliat un terç el personal en deu anys, concentrant-se aquest important salt a partir del 2005, sense augmentar la població en la mateixa proporció: de 6.157 habitants ( l’any 2000) a 6.454 habitants en el 2010. Passant de set Policies Municipals a dotze, i de cinc persones a la Brigada a dotze, seguint pagant en concepte de gratificacions (hores extres) la suma de 60.000 € / any.

Com seguir tenint un dèficit de 140.000 €/ any des de l’any 2004 de l’Escola de Música. Una quantitat excessiva per el nostre pressupost.

Aquest allargar més el braç que la mànega ens deixarà en aquest propers anys sense possibilitat de fer inversions.

Mentrestant seguiran llençant diners i s’arrancaran les rajoles de la plaça Sant Joan per posar-ne unes altres i ens gastarem el segon pla Zapatero dit FEOSL. Els contribuents seguirem pagant els plats trencats de la mala gestió que patim dels nostres governants, i seguirem lluny de l’Angela Merkel, que ha començat ha preveure ajustar-se el cinturó, abans de que es presentin mes mal dades.

09 de juny 2010

CEMENTIRI MUNICIPAL DE SÚRIA

Un dels projectes iniciats en aquesta legislatura, ha estat l’ampliació del cementiri -que per cert a nosaltres no ens agrada gens- perquè s’ha començat per la fase mes allunyada del cementiri antic, i l’obra final es veu disseminada.


La presentació d’aquest projecte al començament de legislatura, ens va agafar en fred, perquè gairebé no se’n parlava en el seu programa electoral. Segons els Socialistes, hi havia una gran demanda d’aquest equipament que havia quedat del tot ple i calia fer una ampliació de manera urgent.


Es per això que es va presentar un macro projecte al juliol del 2005 dividit en tres fases amb la suma total de 1.154 nínxols i 288 urnes.


En aquest projecte no hi havia previst millorar tota la carretera d’accés de manera definitiva ni fer una rotonda d’entrada al barri del Poble Vell. Nosaltres com sempre vàrem presentar tots els nostres suggeriments i vàrem fer dues reunions amb el Regidor d’Urbanisme i Arquitecte Municipal.


Dels nostres suggeriments, només es va recollir el fer urnes ( que no entraven en la primera fase) reduir nombre de nínxols i ampliar l’accés al Poble Vell però sense rotonda. El resultat final és una obra que ha costat 830.000 € Iva inclòs, per fer 216 nínxols i 41 urnes i urbanitzar el terreny. Subvencionat pel Pla Únic i Serveis (PUOSC) amb 473.612, 65 € i Xarxa amb 323.000 €.


Ara, cal posar els nínxols i les urnes a la venda i començar a ingressar. El sorprenen es que aquella demanda massiva, s’ha quedat aturada i les expectatives de venda no es compleixen.


Nosaltres que estem al servei del ciutadà us presentem els preus aprovats en el ple de maig.



La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següent:

Epígraf primer. Assignació de nínxols


A. Concessió Nínxols construïts abans de l’any 2009


1ª filera

1000

2ª filera

1295

3ª filera

1185

4ª filera

830

B. Nínxols temporals


2 anys

51,5



A. Concessió Nínxols construïts l’any 2009


1ª filera

1600

2ª filera

2000

3ª filera

1800

4ª filera

1400

B. Nínxols temporals


2 anys

75

C. Urnes

450



Epígraf segon. Registre de permutes i transmissions.


2.1. Registre de permutes

27,5



Epígraf tercer. Altres serveis


3.1. Trasllat de restes i cadàvers: per cada autorització d'inhumació, de cadàvers cendres o restes

138,70

3.2. Per reducció de restes amb bossa

23,75

3.3. Trasllat de restes de nínxols a nínxol

285

3.4. Exhumació de cadàver o restes per traslladar a altre cementiri

332,5

3.5. Col·locació de làpida normal

57

3.6. Col·locació de làpida doble

99,75

3.7.Colocació de làpida triple

118,75

3.8.Colocació de costats normals

28,5

3.9.Colocació de costats dobles

57

3.10 Col·locació de costats triples

109,25

3.11 Col·locació de marc normal

28,5

3.12 Col·locació de marc doble

57

3.13 Col·locació de marc triple

76



Epígraf quart. Conservació. Per unitat i any


4.1. conservació nínxols

9,28

4.2. conservació urnes

6

4.3. conservació panteons

50



Epígraf cinquè. Expedició de títol


5.1. expedició títol

15,25

5.2. expedició duplicat

25

Arxiu del blog