Els plens de l’Ajuntament són avorrits generalment, sobretot si no hi ha temes a debatre prou interessants. Es per això que aquest últim ple va estar una mica mes animat del que tenim per costum amb la visita i denúncia pública de membres del grup Salat, que van acudir al ple per informar d’uns fets que els havia passat amb la utilització de la Nau de Cal Agut.
El president de la colla va explicar que el dissabte després del concert van deixar per indicació prèvia de l’encarregat de la brigada - tancat en un recinte amb clau- el projector que els havia deixat l’Ajuntament , una caixeta amb canvi i la resta de begudes que no havien estat consumides i que podien tornar.
Va ser el diumenge a les quatre de la tarda que havien quedat per netejar i deixar en condicions la Nau, recollir el projector i tornar les begudes. Però la seva sorpresa alhora d’obrir el recinte van veure que havia desaparegut el projector, la caixa de canvis i algunes ampolles de licor.
Immediatament van trucar al Regidor de Festes per fer-li saber la situació i van esperar a l’endemà per denunciar-ho a la Policia i mes tard a Mossos d’esquadra.
El mes sorprenent és que la mateixa setmana van rebre una carta reclamant al grup el projector que no havia estat retornat, quan el mateix dimarts hi havia Comissió de Govern i es suposava que el Regidor de Festes com el Regidor de Seguretat ciutadana, sabien un per la trucada de telèfon dels interessats i l’ altre per la Policia Municipal, del robatori.
Els sospitosos de la desaparició del material i dels diners recau amb persones que tenen claus de la Nau de Cal Agut. El problema és que diuen que te clau tothom, a més que algun espavilat ja sabia entrar a la Nau fins i tot sense clau.
L’anècdota de la nit va ser veure al Senyor Alcalde escoltar les explicacions dels membres de la Colla i alhora no deixar parlar al Regidor de Festes, que una i altra vegada demanava la paraula, i molt a pesar seu no li era concedida. Es va tibar tan la corda que finalment el Regidor de Festes va explotar aixecant-se bruscament i demanant explicacions al Senyor Alcalde. Per sort per a ells, ja sabia acabat el torn de paraules del públic i no va arribar la sang al riu, com es diu en aquests casos.
L ’intent de clarificar els fets, entre nervis i sordesa, va ser totalment ineficaç, i tots els presents vàrem quedar pitjor del que estàvem alhora d’intentar entendre el malentès del perquè sabia enviat una carta on es reclamava el projector, si sabia notificat abans.
Sigui com sigui, és tan el bon rotllo del nostre tripartit, que finalment vàrem veure marxar a gairebé a tots els membres del grup de govern –suposem- a fer un cafè i reconciliar-se..., ai, que bonic és l’amor!
