

Les màquines avancen perforant les entranyes del paviment, misteriós, de nivells desconeguts, tremolen els fonaments i les clavegueres rebenten al seu pas . El carrer, ferit de mort comença a deixar al descobert les seves canalitzacions centenàries. La primera baixa ja ha caigut, una indefensa canonada ha estat ferida de mort a mig matí inundant amb el seu fluid el carrer sense pell. Les forces enemigues han guanyat la batalla.
Una canonada d’aigua ha estat penetrada, foradada i l’aigua converteix la terra vermella en fang i en conseqüència l’espai es transforma en una autentica bomba de rellotgeria, només cal esperar que les defenses es debilitin i caiguin muntanya avall com a resultat de les pressions internes que el fluid exerceix des de el interior. RETIRADA!!!!
Les forces amigues contraataquem, tallen l’aigua, la canonada deixa de sagnar, li fan un torniquet d’emergència deixant sense rec sanguini un dels seus membres, que malgrat tot continua amb vida, hem d’actuar amb urgència la supervivència s’ha de garantir. POTSER ALGUNA ALTRE CONDUCTE ESTÀ FERIT ????
Els sanitaris arriben per retornar el rec de fluid però les seves feines són boicotejades i la reparació no es pot dur a terme fins arribat el vespre, el sol comença a caure sobre un horitzó de tons grisos en presagi d’un matí plujós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada