El passeig de Sant Jaume, a vora del Cardener, no és una joia de passeig. Segueix el mateix criteri d’arbres, plantes i jardins del nostre poble. Es a dir, els tenim mal educats de mena, creixent amb tota la seva esplendor i rauxa d’ adolescent indisciplinat.
Sense cap mena de poesia, ens falta manteniment. I també posats a dir, ulleres, perquè sembla que els encarregats no s’ho miren. I els veïns són de molt bona pasta.
La urbanització del passeig en el seu moment- a nosaltres - no ens ha agradat mai. Primer perquè el vianant es veu obligat a trepitjar la terra tan si vol com si no, i després per travessar a l’altre costat, ho ha de fer entremig dels vehicles aparcats.
Per no afegir que els vehicles han de fer marxa enrere per sortir del seu aparcament, amb el perill de no veure els cotxes que circulen per la carretera. Per no parlar de l’improvisat canvi de sentit.
Conceptualment, estava mes ben resolt abans de fer les obres. Però encara que vàrem protestar, també s’ha de dir que veïns de la zona, estaven molt contents amb el projecte.
Per tenir aquestes plantes, valdria la pena tallar-ho tot de soca-rel i deixar-ho tot net. Abans de voler tenir plantes salvatges, donant aquest mal aspecte.
