En el ple de dijous, el nostre grup va fer referència de totes les faltes fetes durant tots aquests viny anys, un recull si voleu en ordre gairebé cronològic dels fets. Que ben aviat publicarem.
La carpeta queda tancada per la nostra part, hem dit i hem fet, tot el que calia. Donem les gràcies a l'aIS i CIU, per abordar el tema conjuntament i a la pressió mediàtica de Regió 7, en mans d'en Josep Sallent.
Estem convençuts que tot ha ajudat a endreçar el tema. Entre tots hem millorat la salut pública de la nostra política, materialitzada en un gest tan senzill i tan poc habitual com el de saber demanar disculpes i assumir errors.

La Dignitat de Catalunya´

Llegeix el text comú en defensa de l'Estatut que firmen Regió7, La Vanguardia, El Periódico, Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa, Segre, La Mañana, El Punt i El 9 Nou

REDACCIÓ Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica del 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant això, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d´una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com "el cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix— no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals« (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d´acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somniar en cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el llegat més important que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a final dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: «Pacta sunt servanda». Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somniada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial; i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú no es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d´una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya no posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

L´alcalde demana ´disculpes´ per l´afer dels policies

Julián dóna per tancat el cas amb la sortida dels agents de l'empresa i es compromet a vetllar perquè no torni a succeir

JOSEP SALLENT/SÚRIA L'alcalde de Súria, Antoni Julián (PSC), va reconèixer ahir al vespre la situació d'incompatibilitat que suposava la doble feina de dos policies locals i se'n va disculpar públicament. "Vull demanar disculpes per no haver actuat amb la destresa adequada", va expressar en el transcurs d'un ple municipal que va servir per renovar la situació de compatibilitat de tot el personal de l'Ajuntament amb una segona activitat laboral paral·lela. En el llistat d'aquests treballadors ja no figuraven els dos protagonistes de la polèmica, el sergent de la Policia Local Anastasi Monfort i un dels seus agents, Rafael Garcia, que aquest mes han abandonat la seva empresa de gestió de runes, Serveis Mig-Món, després que l'Ajuntament els hagi obligat a elegir entre la Policia Local o el seu negoci.

Julián va aprofitar el punt del ple que servia per aprovar aquest règim de compatibilitats per llegir una declaració institucional en nom de l'equip de govern (PSC-ERC-GPS). En el text, l'alcalde va indicar que l'Ajuntament "lamenta" que s'hagi produït una situació "que afecta la normativa d'incompatibilitats del funcionariat municipal". En aquest sentit, Julián va reconèixer que "durant vint anys", els dos policies, a fora de l'horari de l'Ajuntament, "han tingut una activitat de transport, una part de la qual era dedicada a la retirada de contenidors d'obres de la via pública". Això, va afegir, "entrava en conflicte amb la tasca de la Policia Local, que és de garantir el compliment de les ordenances, entre les quals l'ocupació de contenidors a la via pública. Julián va afegir que van ser els grups de l'oposició els que "van constatar aquesta disfunció administrativa".

Davant d'això, l'alcalde va donar per tancada la polèmica en haver obligat Monfort i Garcia a elegir una de les dues feines, que al final s'han decantat per continuar a la Policia Local. Julián, però, va deixar clar que, durant aquests anys, els agents han tingut una actitud "meritòria", ja que, segons va assegurar, mai no s'han aprofitat de la seva condició de policies locals per a la seva feina privada.

D'altra banda, Antoni Julián va subratllar que, a partir d'ara, l'Ajuntament "informarà individualment tots els funcionaris i tot el personal laboral de l'Ajuntament del règim de compatibilitat" per tal que "actualitzin la seva declaració si modifiquen la seva situació laboral". L'alcalde va avisar que, si des d'ara es detecta una situació irregular, "se sancionarà de forma immediata". Amb tot, no va dir res sobre si els dos policies seran multats, amb la qual cosa l'oposició va concloure que no ho seran

Els veïns del Poble Vell discrepen del Pla de Barris

L'associació veïnal no està d'acord amb la supressió d'espais d'aparcament i reclama un local

DAVID BRICOLLÉSÚRIA L'Associació de Veïns del Poble Vell de Súria no comparteix algunes de les intervencions que hi ha previstes dins del projecte de la Llei de Barris, sobretot pel que fa a accessibilitat. Considera que l'Ajuntament no està recollint les inquietuds de la gent que hi viu perquè aquest pla sigui realment eficaç per donar vida a aquest nucli històric.

El que ha despertat més malestar a l'entitat veïnal, segons ha explicat el seu president, José Sán-chez, són les actuacions previstes per a la segona fase d'aquest Pla de Barris pel fet que "suposaran l'eliminació de les zones d'estacionament que tenim més properes al barri". En els carrers del Poble Vell no s'hi pot estacionar.

L'associació, a més, discrepa d'intervencions ja realitzades, especialment la de rehabilitació de l'edifici municipal del Casinet, perquè considera que s'ha fet amb uns paràmetres arquitectònics molts diferents dels que s'exigeix als particulars a l'hora de rehabilitar (vegeu desglossat).

El projecte d'intervenció del Pla de Barris als nuclis suriencs del Poble Vell i Sant Jaume es va començar a executar l'any passat amb les primeres intervencions previstes, la d'urbanització d'un tram del carrer de Sant Sebastià i la consolidació i rehabilitació del Casinet, que es vol convertir en nou equipament cultural. Ara s'està pendent d'executar una nova fase d'aquest Pla de Barris, que inclouria un segon tram del carrer Sant Sebastià i una esplanada situada al costat de la carretera de Sant Salvador. Són aquests dos punts els que han motivat les discrepàncies veïnals, perquè un cop s'hi hagi intervingut ja no s'hi podrà estacionar. En el cas de l'esplanada -situada damunt un torrent cobert-, l'entitat demanava que s'ordenés i urbanitzés correctament i que es mantingués com a aparcament, "ben marcat i endreçat, de manera que guanyaria en capacitat i calculem que disposaria d'una trentena de places". Segons Sánchez, però, l'Ajuntament "fa cas omís de les demandes dels veïns i preveu convertir-ho tot en zona verda, sense aparcaments".

L'associació de veïns argumenta que endreçar aquests espais i mantenir aquestes àrees d'aparcament "no ha de ser incompatible", i destaquen que en un nucli com és el Poble Vell, "amb forts pendents i sense possibilitat d'aparcar a dins, el fet de tenir estacionaments a prop és també un factor molt important per dinamitzar-lo". José Sánchez incideix que "la Llei de Barris vol arranjar i dinamitzar els nuclis on s'actua, i això vol dir donar facilitats als veïns per viure-hi".

L'associació considera que si s'han fet tallers de participació amb els veïns ha estat "per complir l'expedient, i perquè així ho marca la Llei de Barris", però que "a l'hora de la veritat serveix de ben poca cosa, perquè les principals reclamacions no les veiem reflectides en el que se'ns presenta".

Manca d'un local
Un altre dels focus de reivindicació de l'entitat veïnal és que amb les actuacions d'aquest pla es destini un espai a local social del barri "no només per a l'associació, sinó perquè sigui realment un centre de dinamització del barri, on es puguin fer tallers i activitats". Segons José Sánchez, aquesta és també "una de les premisses que marca la Llei de Barris, però fins ara no estem obtenint cap resposta concreta". L'entitat reclama que es destini a aquest objectiu l'edifici del Casinet, ara consolidat, "però de moment només ens concreten que hi posaran un centre d'interpretació de la sal".

Un nàufrag de la nau estreta

Condemnada hipocresia! tothom pensa i parla amb boca petita i vist el resultat també amb cervell petit, ens mimem i acaronem com si visquéssim al centre del univers i tinguéssim poders màgics que s’han de preservar per tal de sobreviure a la gran catàstrofe. Ens venem per tretze monedes de plata o per favors de silenci, que ve a ser el mateix, quatre copets a l’esquena i ja ho trobarem... i que no tardi, que la vida és curta!. Els pensaments giren sense parar al voltant de desitjos d’afecte, una carícia, una mirada amable, un gest d’aprovació, un somriure de complicitat. Tots estem en el mateix vaixell i més que un vaixell és una patera petita i estreta en la que no parem de donar-nos cops de colze per tal de llençar als molestos pensadors que enterboleixen la calma de la linealitat, lliurepensadors a l’aigua!... són molestos, la barca de la vida avança deixant una estela de cossos desolats flotant al seu pas.

Qui recollirà els cossos flotants que pinten el mar d’estrelles de colors? ... la lluna? ... les ànimes perdudes de compassió?... les paraules de boca petita que miren al seu voltant amb els ulls aclucats aprofundint en les misèries de les gelosies puerils?.

No, ningú recollirà els pensaments escampats que trobi al seu voltant, l’enveja l’hi impedirà i com el que no fa rés, allargarà la ma per donar el toc de gràcia i acabar l’agonia de la incertesa que provoca no conèixer el moment en el que definitivament entres a formar part del mon de les idees i et converteixes en record.

Cau la nit i els supervivents del naufragi de la vida es troben i com les orenetes s’agrupen i es preparen per el gran viatge, el viatge de la supervivència, lluny del petit vaixell que els hagués portat al caos del correcte incorrecte, de les paraules del silenci, del afecte fingit de llavis glaçats que besen sense afecte.

Endavant vola alt! avui és el primer dia de la teva vida, no miris enrere i desperta del malson que et lliga les mans, deixa que els pensaments circulin per l’espai infinit de la realitat, la teva realitat.

Iberpotash vol aturar temporalment els 900 miners del Bages

L'empresa minera presentarà aquest dimecres al Departament de Treball un expedient de regulació de treball temporal

Iberpotash justifica l´ERO perquè diu que gairebé no ven potassa des de finals de l´any 2008. Economia

ACN L'empresa minera Iberpotash presentarà aquest dimecres al Departament de Treball un expedient de regulació de treball temporal que afectarà els 900 empleats que té a Súria, Sallent i Balsareny (Bages). Això comportarà una aturada total de l'activitat de les mines. L'expedient s'allargarà durant mig any, segons han informat representants del comitè de Súria. Iberpotash justifica l'expedient per l'estancament de les vendes de potassa a nivell mundial que han fet que els magatzems de les mines del Bages estiguin al màxim de capacitat. El temor a l'expedient ja feia mesos que planava en la plantilla. El mes d'abril, el comitè ja va acceptar una reorganització del treball per evitar 169 acomiadaments.

La direcció de l'empresa minera s'ha reunit aquest dimarts al matí amb els comitès d'empresa de Súria i de Sallent-Balsareny per comunicar-los la decisió de fer una aturada total de la producció en els pròxims sis mesos. Aquest expedient afectarà la totalitat de la plantilla i les diferents àrees de treball, des dels miners fins al personal d'administració.

Segons ha explicat Francisco Hernández, president del comitè d'empresa de Súria, serà aquest dimecres quan es coneixeran els detalls de l'expedient de regulació. D'entrada, ha dit, només se'ls ha informat que es presenta davant la davallada de vendes, que ha fet que s'acumulin fins a mig milió de tones de mineral a les instal·lacions de l'empresa.

Un cop han conegut la decisió de l'empresa, representants del comitè han començat a informar-ne els treballadors. Aquest dimecres tornaran a informar-los dels detalls de l'expedient de regulació.

La mesura no pot haver sorprès els empleats d'Iberpotash després de mesos de veure com els magatzems de potassa de les mines s'omplien de mineral per una davallada de les vendes de potassa a nivell mundial. L'empresa confiava que el mes de setembre es reactivés el mercat, però no ha estat així i finalment ha decidit aplicar un expedient de regulació d'ocupació temporal.

Mesures prèvies

Aquesta no és la primera mesura que aplica Iberpotash davant la davallada de vendes de potassa. A finals de l'any passat ja es va fer una primera aturada de producció i el mes d'abril, treballadors i empresa arribaven a un acord per evitar 169 acomiadaments de les mines de Sallent i Súria.

Aquest acord establia una reestructuració dels torns de treball per reduir la producció i, entre d'altres coses, contemplava que s'aprofitaria aquesta reducció de la producció per dur a terme treballs en les infraestructures mineres amb personal propi, que no es farien hores extres i que hi hauria opció a les prejubilacions voluntàries.

Beneficis fins l'any 2008

Fins a l'any 2008, quan es va començar a detectar una reducció de la demanda de potassa, Iberpotash va tenir beneficis. En total, 118 milions d'euros d'una facturació de 269 milions d'euros. Durant aquell any va produir 740.000 tones de potassa, de les quals un 62% es van destinar a l'exportació.

Precisament, aquests bons resultats van fer que l'empresa destinés 36 milions d'euros a inversions en compra de nova maquinària i equips, infraestructura i treballs d'investigació geològica.

Iberpotash pertany al grup multinacional químic ICL (Israel Chemicals Limited) i és líder en el sector miner espanyol, essent el segon major productor de potassa d'Europa. La seva activitat es centra en l'extracció potassa i la seva comercialització com a fertilitzant natural, bàsic per al desenvolupament agrícola. Iberpotash forma part del holding empresarial ICL Iberia.

Dijous, es tancarà carpeta.

Per llegir l'article, cliqueu-li al sobre

En aquest ple de dijous resoldrem el tema d’incompatibilitats, i tancarem carpeta.

A tots ens tocarà donar les nostres explicacions. Estem segurs, que tothom es posarà les mans al cap, quan es vegi, que tot s’ha fet tan malament, i que l’activitat dels policies, després de tants anys, era ja una cosa habitual entre els suriencs, i que molts estaven segurs, o ho feien veure, que tot estava controlat i dins la llei.

La sorpresa serà quan la realitat dona la raó als grups de l’oposició que han denunciat a manera de dominó irregularitats enquistades amb el temps.

Caldrà començar a posar les coses al seu lloc!. En sabrem???

El policies de Súria deixen l´empresa

Monfort i Garcia comuniquen a l'Ajuntament que volen continuar a la Policia Local i que renuncien al seu negoci de runa

.

NOTÍCIES RELACIONADES

CiU vol portar el cas a la justícia. Bages

JOSEP SALLENT/SÚRIA Divuit anys després de ser els caps visibles de l'empresa Serveis Mig-Món, dedicada l'última dècada al negoci local de contenidors de runa, el sergent de la Policia Local de Súria Anastasi Monfort i l'agent Rafael Garcia (que ha guanyat fa poc les proves internes de caporal) han comunicat a l'Ajuntament que volen continuar a la Policia Local i que renuncien, per tant, a la seva activitat privada.

La decisió arriba després que el consistori els obligués a elegir entre una de les dues feines, en haver conclòs que eren incompatibles entre si. I és que una de les funcions de qualsevol policia local és, precisament, inspeccionar l'ocupació de contenidors a la via pública i controlar, a més a més, que no es facin abocaments sense permisos. En aquest sentit, ells mateixos han estat acusats d'haver abocat runa en un terreny sense tenir la llicència. L'Ajuntament ja va garantir a aquest diari que els expedientarà per aquest motiu. A més a més, l'Agència Catalana de Residus investiga els presumptes danys mediambientals provocats per aquests abocaments, realitzats en una finca propietat d'un regidor de govern, Juan José González, del Grup de Progrés de Súria (GPS). D'altra banda, l'empresa dels dos policies ha treballat catorze vegades entre el 2008 i el 2009 per encàrrec del mateix Ajuntament, el qual, per aquests treballs, li ha pagat 50.000 euros en total.

L'elecció dels dos policies va ser comunicada dimarts al vespre pel secretari municipal, Miquel Salmerón, a diferents regidors de l'Ajuntament en el transcurs d'una reunió de la comissió d'estudi, segons ha sabut aquest diari de diverses fonts assistents la reunió. L'alcalde, Antoni Julián (PSC), va justificar la seva absència a la reunió per motius de salut.

En l'anterior ple del mes d'octubre, el govern municipal va explicar que la situació de compatibilitat dels dos policies es resoldria en la propera sessió plenària del 26 de novembre, en el transcurs d'una revisió general de tots els funcionaris i personal laboral de l'Ajuntament que tinguessin una segona feina. Finalment, però, la compatibilitat estricta dels dos agents no es posarà a votació del ple, ja que tots dos han declarat aquest novembre que ja no realitzen cap activitat privada.

Així consta en l'informe elaborat pel secretari municipal, al qual ha tingut accés aquest diari. Els noms d'Anastasi Monfort i Rafael Garcia figuren a la llista dels funcionaris que han declarat no realitzar cap activitat pública ni privada. Les seves dades, en canvi, no consten en la llista de personal municipal que sí que ha manifestat tenir una segona feina, la compatibilitat de la qual serà la que es posarà a votació en el ple municipal convocat per a dijous vinent, a través d'un dictamen específic.

Va ser el 1991 el darrer any que la compatibilitat de la feina dels dos policies va ser aprovada per un ple municipal, com marca la llei. Des d'aleshores els dos agents només han signat declaracions que l'Ajuntament no ha fet passar, però, per cap sessió plenària. En una d'elles, datada del 2001, Anastasi Monfort ja manifestava ser "soci de l'empresa d'excavacions Mig-Món SCP", el tipus de negoci que exercia actualment.

Es desconeix, de moment, si la societat continuarà exercint l'activitat sota unes altres mans. Ara per ara, en alguns punts hi continuen instal·lats els contenidors.

Valentí Sastre, el president de CiU de Súria (que es troba a l'oposició), va assegurar ahir que el seu partit estudiarà portar el cas als jutjats o a la fiscalia. Un extrem que també està sent valorat pel Grup d'Independents de Súria (GIS), també a l'oposició, que estudia les accions per dur a terme. Segons va concretar a aquest diari el convergent Sastre, els dos policies "han infringit durant molts anys el reglament de policies locals i, per tant, se'ls ha de castigar". Segons indica, els agents "no van denunciar una activitat il·legal, la dels abocaments, perquè l'estaven exercint ells mateixos". Aquest incompliment del reglament, afegeix Sastre, comporta una "inhabilitació del càrrec d'un a sis anys". Per tant, conclou, "això no es resol obligant-los a decidir entre les dues feines, i ja està".

Igualtat de gènere

Tots som responsables de canviar la societat. I no podem d’acceptar que les lleis beneficiïn a les dones pel fet de ser dones, i perjudiqui als homes, pel fet de ser homes. El gènere no condiciona la bondat o la maldat. Senzillament hem d’aprendre a mirar-nos com a persones. I només en aquest moment, haurem aconseguit canviar de fons la base dels nostres perjudicis. I per fi, tots serem iguals!

El programa de la Setmana per a la Igualtat de Gènere és el següent:
Divendres, 20 de novembre

• Xerrada. "La dona, avui: aspectes legals i socials", a càrrec de Magda Oranich, advocada, periodista i política. Hora: 20.00 h. Lloc: saló de sessions de l’Ajuntament.

Dissabte, 21 de novembre

• 11.00 a 13.00 h. Espai d’adhesió cívica al Dia internacional per a la igualtat de gènere. Parada de divulgació i repartiment d’espelmes. Lloc: plaça de Sant Joan.
• 19.00 h. Lectura del manifest, a càrrec d’alumnes de l’Escola Municipal d’Adults, i acte simbòlic d’encesa d’espelmes. A continuació, actuació del grup musical Bokillas. Lloc: plaça de Sant Joan.

Dijous, 26 de novembre

• Conferència. "La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats", a càrrec d’Assumpta Montellà, autora de "La maternitat d’Elna". Hora: 20.00 h. Lloc: Biblioteca de Súria.

Divendres, 27 de novembre

• Contes. "Contes de Xesco Boix", a càrrec de Pep Tort, mestre i rondallaire. Acte obert a tothom, adreçat especialment als alumnes del cicle inicial de les escoles de Súria. Horari: de 15.00 a 17.00 h. Lloc: Biblioteca de Súria.