ES TREURAN LES PARTERRES DE LA VORERA DEL PETIT ESTEL

La ubicació de les escoles, guarderia, escola de música i esplai, fa que l’ampliació actual de la vorera que esta ubicada en el perímetre de les obres d’ampliació de la guarderia del Petit Estel, sigui del tot útil i necessària per la circulació dels vianants d’aquesta zona, que majoritàriament van acompanyats amb nens petits, cotxets de nadons, cadires de rodes i persones amb bastons.

Demanem per tant, que ara que la vorera és mes ampla, no es posin de nou obstacles que la tornin a fer estreta. Com els parterres que s’han col·locat per posar-hi arbres.

El nostre grup demana que es reculli aquest prec, que es repensi ara que és el moment de solucionar-ho, treure els parterres i deixar tota la vorera lliure per la circulació de vianants.

EL PREC HA ESTAT ACCEPTAT PEL GRUP DE GOVERN EN EL PLE DE FEBRER. PER SORT, GAUDIREM D'UNA AMPLADA DE VORERA ADEQUADA A LES NECESSITATS DE TOTS.

EL JUJITSU SURIENC TRIOMFA!

Felicitats als esportistes de jujitsu de la Societat Altética de Súria (SAS) per aconseguir la medalla d'or d'Espanya en la categoria de duo masculí: Francesc Cazorla i Eduard Solsona, que queden concrentrats amb la selecció estatal absoluta i participaran en esdeveniments internacionals, com l'Open de París i els europeus de Novi Sad.

I la nostra felicitació pel bronze de Toni Anguita i Carles vidal, pel cinquè lloc d'Eva Salvador i la bona tasca de l'entrenador Gaspar Gamisans.

CASAL DE JOVES (2a. PART)

Havíem promès demanar el que passava amb el Casal de joves i en el passat ple ho vàrem fer:

Quan esta previst reobrir el Casal de Joves, i per quina raó estar tancat?

Segons ens van dir: “el Casal està tancat perquè s’ha remodelat, manca la maquinària i també perquè no s’ha cobert la plaça de tècnic de joventut que ha quedat deserta. El contracte era interí i el tècnic de joventut no es va presentar a la convocatòria de la plaça”:

Tots veiem que el Casal, ja fa temps que no hi ha cap moviment, ni de paletes ni de pintors. I que la feina d’un casal no és només, tenir “maquinària”. Ha de ser un punt de trobada dels joves, punt d’informació, de reunió, i preparació de projectes i tallers.

Els arguments no ens acaben de convèncer, primer perquè el Casal estar tancat des de el juny. Al setembre ja es va obrir el bar del Casino. I el Tècnic de joventut va acabar el seu contracte el mes passat, poden estar igualment al seu lloc de feina natural durant els mesos de setembre fins finalitzar el seu contracte i no fent-li fer feines que no eren precisament de Tècnic de joventut.

El que ha passat amb el Tècnic, que ara treballa en un altra població, passarà a “rumors de carrer” o millor dit “tertúlies de cafè”. Però nosaltres felicitem la seva feina, les seves nits d’estiu engrescant al jovent fent esport, el seu estimar Súria, i la seva participació en moltes de les entitats del poble com animador i per sobre de tot, col·laborador desinteressat en les activitats de futbol, foment, sardanistes, salats, pardals, escoltes, fira medieval, bruixes del mig-món, caramelles, stressart i molts dels “saraus” que s’han muntat al nostre poble.

De moment no tenim Tècnic, ni maquinària. Dit d'aquesta manera sembla que es muntarà un taller...! Si és un taller d'idees, serà fantàstic! Perquè ja sabrem on anar a fer cursets tots plegats.

WEBS MUNICIPALS

Per què serveixen les Webs Municipals?

Nosaltres pensem que ha de ser una eina de comunicació real, per penjar les actes dels Plens Municipals, el pressupost Municipal, el pla de neteja dels barris, els reglaments, els projectes urbanístics públics, les ofertes de feina, i un servei a entitats i associacions.

Però per sobre de tot, utilitzar-lo com a principi de transparència. No ens agrada quan sempre s’especula que s’ha de concretar el que es penjarà. Sempre amb barreres i impediments.

Segons ens van informar en el ple de gener, durant el primer trimestre del 2009, una subvenció de Diputació posarà a nostra disposició un nou disseny de pàgina web.

Però dels continguts, que és el que a tots ens interessa, el grup de govern decidirà, això sí la democràcia, no us deixeu enganyar, es la suma de set a Súria.

Per això les webs municipals acaben sent una plataforma de auto propaganda del grup que governa. Es sabut per tots la importància de la manipulació de la informació per part dels governants i dels partits polítics, i que diaris, televisions, ràdios són partidaris d’uns partits o altres segons els “paganos” del darrera. Només cal veure el cas exagerat, però cert, de la cope, tele madrid, entre altres.

Es va presentar un prec, d'actualització i de millora de funcionament al gener del 2008. S'ha repescat com a pregunta pel Ple de gener '09, de moment estem "en espera".

PROMESES QUE NO ES COMPLEIXEN

Aquesta vorera, plena de polsim de sal, és la que vàrem demanar que es netegés aprofitant la parada de la mina. I és com segueix estant, es a dir, no s'ha fet res! Amb farola en cinta adhesiva inclosa, que garanteix que ningú s’enrampi i afavoreix una nova estètica, que només el grup de govern entén!

El nostre prec del mes de novembre, va ser desestimat amb l'argument que ja estava tot previst!

El que no sabem si estava previst fer-ho o no fer-ho, perquè el llenguatge varia segons qui l'utilitza i passa sovint en política, les paraules s’enreden i les promeses també.

Segurament com sempre, ho vàrem entendre malament i tot segueix igual. Un gruix important de pols damunt de la vorera, que ja és una crosta ben enganxada, que necessita una bona pistola d'aigua a pressió, per fer que tornin a aparèixer les formes de la rajola.

Com també la senyalització del passos de vianants que ja s’han borrat...

No cal que patim tot està previst! (dia i any no s’acostuma a dir, per si de cas...)

Pressupost i altres "cagades" Municipals

Des del nostre punt de vista, donar el vot favorable al pressupost Municipal és estar d'acord amb totes les partides pressupostàries i a la gestió dels diners públics que fa el grup de govern: PSC, ERC, GPS.

Nosaltres no podem donar el vot favorable, amb l'augment constant de personal del nostre ens local, passant de 46 persones contractades al començament de legislatura, a les 61 persones que consten a la plantilla actual.

L' explicació és el canvi de gestió directa de la brigada municipal, que d'entrada assumia onze persones i que en només un any, s'han incrementat a dotze. La nova gestió no contempla de forma ben definida els torns rotatius, i es produeix de forma reiterada el pagament d'hores extres, cosa que també passa amb la gestió de la policia municipal.

Quan llegim que " en l'elaboració del nou pressupost s'ha tingut en compte la necessitat de contenir" no és més que una frase feta, repetida en cada aprovació de pressupost.

També trobem a faltar una aposta més atrevida per les Caramelles de Súria, patrimoni cultural de la nostra vila, que no acaba de tenir més pressupost ( 16.500 €) perquè sembla no trobar la fórmula apropiada per vendre la nostra festa, envers la Fira Medieval, que costa 50.000 € amb una progressió que triplica el punt de partida de l'any 2004 que era de 17.000€. En això no volem dir que hem de despullar una festa per vestir-ne una altra, però sí fer una valoració a fons.

No estem d'acord amb les propostes d'inversió, poc explicades i poc consensuades, repetint una i altra vegada el dèficit comunicatiu del grup de govern, ja vist amb la partida rebuda del Fons Local d'inversió, amb omissió als grups de l'oposició.

Per acabar, ens agrada fer esment d'allò que el nostre Alcalde va anomenar "cagada" Municipal. Malgrat se'ns acusi d'oportunistes (als qui donem la raó), l'ocasió s'ho val!. Ens referim a les obres fora de normativa del Petit Estel.

El nostre Ajuntament, encarregat de regular les obres del nostre poble, s'ha "descuidat" de mirar el què diu la normativa, i ara resulta que l'obra del Petit Estel, es troba fora d'alineació, tal com marquen les normes subsidiàries. És a dir, que s'ha edificat en una zona on la legislació vigent no ho permet. Ara, cal fer una modificació de Normes per tal de que no haguem d'ensorrar el nou Petit Estel, i hem de demanar el permís oportú a Diputació i Generalitat. I si no ens donen aquest permís?.

Nosaltres per la nostra part, no posarem cap trava, perquè es tracta d'un equipament públic. Però, us imagineu que arriba a ser un privat el qui fa les obres sense tenir en compte la normativa?

Ara, de ben segur que amb aquesta "cagada" hauran de comptar fins a deu abans de dir als grups de l'oposició: "Que no ens enterem!"

PSC fa passar en raons el CE Súria.

La junta i els dinamitzadors que fan possible la bona marxa del Centre d’esports Súria, ja no sap com fer-ho per ser com tots els pobles de la comarca i tenir definitivament gespa artificial.

Les temptatives han sigut infinites i la seva paciència encara més. Si diguéssim el temps que fa que es parla de la gespa artificial, segurament quedaríem verds. La legislatura passada ja s’assegurava que es col·locaria la gespa. I en aquesta ja portem dos anys amb la mateixa cançó.

Tothom ja comença ha estar cansat, i aquest any fins van demanar als Reis d’orient, que amb la seva màgia fessin un encanteri i davant de tots els suriencs, entre claus i regals dels nens, van demanar a l’Alcalde la “cansina” gespa, deixant-nos a tots amb la boca oberta!

Ara, els veiem al Regió 7 dient: “ que l’ajuntament ha fet moltes promeses sobre, això, però confiem que aquest estiu sigui realitat que s’hi instal·li”. i confien poder disposar aquest estiu de la catifa verda.

Sabem, per comentaris de la junta que si no hi ha la certesa real, aquest estiu es podria dimitir en ple.

Esperem que tot acabi del bon color verd, molts diuen el color de l’esperança!

HOMENATGE ALS PERARNAU.

La finestra! Qui la pogués dir!
Ella guarda aquell món de ma infantesa,
i aquella llum d’ahir
encara dins mon ànima és encesa.

Per la finestra veia un món florit:
un riu, una vall, una serra,
i em creia que era així, petit
i que no hi havia més terra.

Després l’he vist més gran
o tot rosa, sinó també espina,
però encara dins mon cor hi duc l’encant
i aquella visió fina
del meu món d’infant.

La mare preparava la minestra
del pare i dels germans
i jo rebia per aquella finestra
tota la llum dels meus cants.

Hores i hores abocat enfora
sense cap pena, sense cap neguit.
Aquell meu món era tan a la vora,
que encara el veia més petit.

I la mare cantava. Ara voldria
recordar d’un plegat tots aquells cants.
Cançons de mare, divina melodía
que avui encar la sento com abans.

I la finestra era mare i germana
i llum i cant i ull i cor,
i avui encara és veu llunyana
que em parla ànima endins de ponents d’or,
d’albades clares com ma infantesa,
de nits serenes, d’ardentors de sol
i de rialles de dolcesa
i de petons de bressol.

Des d’ella he vist el pas de les tempestes
i els bufaruts dansant
i les ventades funestes
que passen trontollant.

I la finestra s’encarnà en mi;
es féu ull del meus ulls que en mi reposa;
amb ella faig el meu camí
i em fa veure més clara tota cosa.

La porta em digué, adéu!, una vegada,
i la porta hom l’oblida fàcilment,
però la finestra esbatanada
la duré al cor eternament.

La porta es passa i es traspassa;
entres i surts i fas camí
i t’allunyes poc o molt o massa,
però la finestra és un sortir sense sortir.

La mare em deia: “Doncs, què hi fas ací
Sempre abocat enfora pensatiu?”
Jo no sabia pas que dir
ni què sentía; però aquell caliu

de ma infantesa s’ha anat abrandant;
sota les cendres s’ha avivat la brasa
i han esdevingut cant
els environs de casa:

La rel, el riu, l’horta, l’alzina,
el pou, el magraner florit.
Tot això és llum divina
d’aquella gran finestra de petit.

I encara avui és mare i germana
i llum i cant i ull i cor
i encara avui és una veu llunyana
que sondrolleja tot el meu record.

La finestra! L’ull i el seny de casa;
les cases tenen ulls i seny.
Per cor la llar, el cor és brassa;
però la finestra veu vers on l’empeny.

Ara, quan veig la posta encesa,
sento que el cor em bat,
I aquella llum és la meva infantesa;
la posta, la finestra de l’Eternitat.

I m’agenollo i prego. No en sé gaire,
Però en la pregària hi ha sang d’il·lusions
i té el regust, l’aire i la flaire
de les primeres oracions.

Senyor! Poseu a taula la minestra
del pare i dels germans
i esbataneu ben bé aquesta finestra!...
Que ens toqui bé la llum de tots els cants.

"La finestra"d'en Salvador Perarnau, poeta surienc i fill predilecte de la vila.

“En record d’en Perarnau, nebot i admirador del Poeta familiar Salvador Perarnau"

Pel moment màgic que vàrem viure junts, amb la visita de l’escola d’adults a la casa de la familia Perarnau, mirant per “La Finestra”…

CAGADA MUNICIPAL

Fa pocs dies, dèiem que els edificis parlen! Però resulta que a vegades no els escoltem!

Resulta que el pobre edifici, a més de posar-lo d’esquena al sol deixant les noves classes sense gaudir de llum directa, i no aprofitar l’ocasió per fer una segona planta per fer-hi una sala d’exposicions, també està fora de normativa!

Si! Tal com ho sentiu! Ens han assegurat que s’ha fet una cagada Municipal i la badada si us hi fixeu, es l’alineació del carrer Tarragona, es a dir, totes les construccions de les cases comencen aproximadament a uns deu metres i en alguns casos tretze metres del mig de la carretera.

No cal que agafeu el metre per comprovar que el nou edifici va a parar damunt de la vorera i sembla que envaeix aquest espai reservat tal com marquen les normes subsidiàries de Súria. I el problema s'agreujarà si el semàfor s'espatlla i caldrà invaïr el bell mig de la carretera perquè l'edifici tapa tota la visibilitat dels vehicles que baixen. (Però això, algú dirà que són elocubracions, no cal que penseu tant, els semàfors no s'espatllen mai!)

Per resoldre el problema aquest ple de febrer aprovarem una modificació de normes, per tal que l’edifici no s’hagi d’ensorrar i com també caldrà el vist-i-plau de carreteres.

No cal que patim, l’Ajuntament la cagat, però no es farà ensorrar el seu propi edifici fora de normativa, ja que té la capacitat per canviar les normes si és necessari.

Si nosaltres, haguéssim tingut la badada, ens tremolarien les cames, perquè l’edifici no ens el salvaria ningú!

NOVA VORERA PER FUSTERET

Han tardat, però per fi, el barri de Fusteret, ja gaudeix de vorera! El 29 de setembre el nostre Alcalde Julián visitava el barri, per veure les mancances i escoltar als veïns, tal com publicàvem en aquest bloc, i per veure el mal estat de la vorera que podem veure a la fotografia.

S’ha tardat quatre mesos i mig en deixar la vorera enllestida i cal felicitar al grup de govern de la seva eficiència.

Els veïns també estaran contents, encara que van haver de fer l’esforç en presentar-se al Ple de setembre perquè els nostres governants els escoltessin desprès de veure que ningú els feia cas.

Tots contents i tema resolt! Sempre recordarem la concurrència de públic, i el que la bona gent va haver d’aguantar, (perquè els Polítics som uns pesats i els plens són una “pesadilla” inacabable) abans de poder parlar i presentar les seves queixes.

En tot cas no estaria gens malament que de tant en tant apareguessin ciutadans a escoltar els plens i saber com es parlen de temes que a tots ens afecten, o potser ben pensat, es millor que estiguin a casa tranquils, així s’estalvien de veure el nivell intel·lectual de tots plegats!

PSC DE SÚRIA, ENS FA POSAR EL CASC

Ahir, dilluns a les 12 del migdia, una comitiva de membres de la corporació municipal de Súria, metges i infermeres que actualment treballen al centre de Salut de Súria, vàrem tenir la oportunitat de veure les obres del futur CAP.

Guarnits per l’ocasió vam veure del gran espai que disposarem els ciutadans de Súria i ens va informar dels aspectes tècnics l’arquitecte de l’obra i els propietaris de l’empresa encarregada de construir l’edifici on ha d’ubicar-se el nou CAP.

Es van visitar els gairebé 1200 metres del que disposarà el nou espai, com també de les plantes soterrades destinada a les 107 places d’aparcament.

Una obra magnífica amb una sòlida consistència de columnes que ens van fer recordar els antics temples grecs.

Tot perfecte, però una ombra planeja sobre l’edifici i sobre l’empresa que acaba d’anunciar la suspensió de pagaments, i de nou l’ombra sempre juganera ens burxa i ens trenca el cercle màgic d’informació on se’ns comunica que l’obra s’acabarà amb tota seguretat junt amb els quaranta dos pisos, i com podem veure l’obra segueix amb tota normalitat.

Ens sembla veure de nou que alguna cosa es belluga entre nosaltres, o potser només a mi m’ho sembla, miro al meu voltant i veig un edifici que corre a posar parets, i mil braços enlairats mirant el cel esperant l’aixopluc d’un barret, i veig en les paraules alguna cosa que no se entendre. I de nou amb burxa l’ombra juganera, que s’ha vestit de dubte i hem diu: Si tot es tant perfecte, que hi fem en aquest lloc?

I torno a mirar les cares i els ulls dels allà presents que callen i no diuen res i la desesperació del qui parla, per dir-nos que tot va bé.

Moltes fotos a la visita guiada, que sortiran a premsa per dir-nos que tot segueix amb normalitat, però de moment mai s’ha visitat una obra que encara li falta tant de recorregut. Semblava que tot plegat era una posta en escena. Però el per què, no ho sabem!!!

EL GOVERN SURIENC, ES NEGA A PARLAR OBERTAMENT DEL C.A.P

En els darrers dies, els mitjans de comunicació han fet ressò del concurs de creditor voluntari instat per Corriola S.L. Davant aquesta nova situació que afecta a la constructora del què ha de ser el nou CAP de Súria, no hem d'alarmar-nos, però si ser previnguts.

L'Ajuntament, concretament el Ple de la Corporació, té l'obligació per Llei, de defendre el patrimoni municipal fent ús de les accions oportunes en cada cas. Però la realitat és una altra; en el darrer Ple de Gener, l'equip de govern es va preocupar més per fer callar a les regidores del G.I.S i propinar falses conclusions, que no pas prendre les mesures oportunes a fi de vetllar pels interessos de Súria.

La situació és clara, l'Ajuntament va fer la cessió d' una finca que suposa un 31% de la propietat del terreny de la plaça de la Serradora. Ara l'empresa s'ha trobat sense líquid per poder fer front a les despeses, i ara haurà de renegociar amb els creditors el deute pendent, entre altres mesures. Contràriament al què diu l'article publicat a la web de l'Ajuntament, pensem que en aquests moments no es pot donar garantía sobre les obres del CAP.

Se'ns diu i se'ns repeteix mil cops que "no hi ha incompliment del contracte de permuta, que la data límit per entregar el CAP encara no ha arribat, i que l'empresa seguirà amb la seva activitat professional".

Estem d'acord en tot això. Però la Llei Concursal que regula aquestes situacions també atorga una sèrie d'accions als creditors i als qui es troben pendents de compliment d'un contracte, a fi de protegir-los. Aquesta Llei preveu que aquells qui tenen un contracte pendent de compliment amb una societat en concurs de creditors, hauran de formar part de l'anomenada llista de Creditors. Perquè l'Ajuntament no ens respon si hi serà present?

Per altra banda, no podem tolerar sota cap concepte el tracte vexatori al que se'ns va sotmetre ni com a regidores del G.I.S, ni com a persones. En el ple de gener, de forma pública, sense escoltar el què intentàvem transmetre, se'ns va dir que nosaltres "disfrutavem al veure com una empresa de Súria s'enfonsa".

En el moment del Ple en que es va tractar aquest tema, sols vam parlar de l'obligació que té l'Ajuntament a l'hora de defendre els seus interessos patrimonials i del que la Llei preveu per tal de garantir els drets municipals en casos com el present .

Aquesta desafortunada frase, no sols atempta al nostre honor com a persones, sinó que atempta també contra les il·lusions i l'empenta de totes aquelles empreses de la nostra vila, que intenten superar moments econòmics difícils i a hores d’ara estant hipotecant el seu patrimoni personal i reduint la plantilla per poder seguir endavant.

No hi ha cap dubte que la nostra voluntat és la de la continuïtat d'aquesta empresa, i alhora la continuïtat de totes aquelles altres empreses surienques que passen per dificultats econòmiques en temps de crisis. Tots som suriencs, i ens alimentem els uns dels altres. Això, nosaltres no ho oblidem.

Creiem que els nostres governants hauran recapacitat sobre la dimensió de les seves paraules, i esperem es retractin públicament d'elles.

Per la nostra part, esperem i creiem que al juliol del 2010, Súria tindrà un nou CAP, però si la decisió hagués estat ubicar-lo en un edifici únic, actualment ja en gaudiríem. Teniu com exemple Puigreig.

*Les obres del CAP de Puig-reig vàren començar al maig-juny del 2007 i la consellera Marina Geli i vàries autoritats de la comarca berguedana, ja fa més de dos mesos que van inaugurar el nou equipament, concretament un nou edifici que ha tingut un cost de 2,5 milions d'euros, consta de dues plantes i permet substituïr les instal·lacions de l'actual ubicat a l'edifici consistorial.

Cendrers a la vía pública

La convivència en els nuclis urbans, fa que cada
dia s'obrin petits conflictes que cal resoldre. Què
passa amb les burilles de cigarreta, on s'han de tirar?

Hi ha algú tant cívic que tiri la burilla al terra, la xafi,
i la torni a recollir per tirar-la a la primera paperera
que troba, mirant que estigui del tot apagada?

Només cal mirar el terra, per veure que la majoria de gent, no ha sabut que fer-ne
de la seva punta de cigarreta i no ha tingut més remei que tirar-la al terra.

Cal que el mobiliari urbà s'adapti a les noves necessitats i que els governants,
pensin amb els cendrers per facilitar i millorar els bons hàbits.

No cal dir, que des de l’entrada en vigor de la llei anti tabac, han proliferat la
quantitat de burilles al terra, s’han sumat a més dels vianants convencionals, els botiguers, els empleats de despatxos, bancs, entre altres, que surten a la via
pública per fumar-se tranquil·lament el seu cigarret i on acaben tirant la burilla?

Al terra, perquè no se’ls ha donat l’ oportunitat de tirar-la al cendrer de la via pública,
es per això que aquest mes de gener hem demanat al grup de govern que tinguin en compte el nostre prec, que és aquest i que van recollir:

Per tal de facilitar la convivència ciutadana i les bones costums, creiem que fora convenient per part del Grup de govern la instal·lació de cendrers a la via pública, sigui afegint un annex a les papereres actuals o afegint cendrers. En tot cas ho deixem al criteri del grup de govern.

PSC de Súria no compleix el que vota.

En el ple de novembre del 2007 tots els grups municipals van votar a favor de la Moció presentada pel nostre grup que deia:

Veient en la recent campanya electoral i en el debat públic que es va fer a ràdio Súria, la necessitat d’obtenir els terrenys dels pins de la mina, per part de tots els grups polítics per ubicar-hi equipaments esportius, culturals i estructurals pel nostre poble, demanem:

Constituir una comissió de tots els grups polítics per negociar en Iberpotash la cessió immediata dels terrenys del pins de la mina, per ubicar-hi en primera instància la nova piscina i altres infrastructures necessàries pel nostre poble.

Diem que en el dia d’avui, al ple de gener de 2009 hem tornat a recordar la moció i seguim sense tenir la comissió, perquè segons el nostre Alcalde Julián no cal fer cap comissió quan ell sap en entrevistes fetes amb la direcció, que l’empresa no vol vendre cap terreny, a mes que tampoc no s’ha presentat cap projecte, i que quan PSC i les seves núvies (ERC, GPS) creguin que la comissió ha de ser efectiva, es farà.

“Manda huevos!!!” La finalitat de la comissió és la de fer força i fer entendre a l’empresa que Súria necessita els terrenys i que nosaltres com a representants del poble demanem la cessió d’aquests terrenys!!!

La comissió ha de fer els projectes que calguin per convèncer a l’empresa, marcar el calendari de reunions i tenir els objectius clars, i si cal, posar a les cordes a l’empresa, o es que només som bons per pintar baranes, aguantar el perill dels camions, carregats amb tones de mineral, que passen per entremig de les escoles, i veure com augmenta el runam Salí ?

Sembla que l’Alcalde no vol forçar res perquè ja sap que l’altra part no vol entrar en diàleg i és millor no fer res. Però nosaltres ens preguntem: així es lluita per Súria???