S’ha signat un conveni de col·laboració supramunicipal amb els pobles de Súria, Navàs i Cardona que portarà l’assessoramenti gestió de serveis en matèria d’habitatge.
L’Ajuntament de Cardona disposarà d’una oficina i personal tècnic i administratiu per coordinar les actuacions amb els serveis competents de la Generalitat. I els Ajuntaments de Súria i Navàs disposaran d’un punt d’Informació d’Habitatgeque realitzarà funcions d’informació i assessorament a la ciutadania en les matèries relacionades amb l’habitatge, incloses les línies d’ajuts del Pla per al dret a l’habitatge 2009-2012.
L’Ajuntament de Cardona i l’Ajuntament de Súria desenvoluparan les funcions previstes en matèria de rehabilitació, com: estudis tècnics previs a les obres de rehabilitació, per al coneixement del’estat de conservació i manteniment; ajuts per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i habitatges, que inclou assessorament tècnic.
La subvenció inicial de la Generalitat per a l’ implantació i funcionament de l’Oficina supramunicipal és de 22.000€, que es repartiran d’acord amb els següents percentatges, en virtut de les despeses assumides per cada Ajuntament(Cardona 60%, Súria 20% i Navàs 20%).
DAVID BRICOLLÉ SÚRIA Un parc i un local per a la dinamització social del barri són els usos més demanats pels veïns per a l'espai de més de 1.000 metres quadrats que quedarà lliure al sector de Sant Jaume de Súria. Una illa, situada entre els carrers de Sant Sebastià i Sant Jaume, que quedarà oberta quan s'enderroquin les finques que l'Ajuntament ha expropiat per esponjar un barri amb molta densitat i carrers estrets.
La demanda de serveis que han expressat els veïns és el resultat d'un procés de participació que ha portat a terme l'Ajuntament per definir les necessitats a les quals podria donar resposta aquest nou espai. De les respostes que han aportat més d'un centenar de persones que hi han pres part es desprèn que majoritàriament es demana que aquesta illa sigui una zona de lleure a l'aire lliure, ja que al voltant del 50% dels consultats reclamen tant que s'hi faci un parc amb jocs infantils com una zona verda. També la construcció d'un local social és una de les exigències prioritàries, expressades per un de cada quatre enquestats.
Fonts de l'Ajuntament han explicat que els resultats obtinguts de les consultes realitzades no són vinculants -no determinen directament el futur de l'illa-, però han assegurat que "es tindran en compte a l'hora de definir el projecte d'urbanització" del nou espai públic.
Una de les principals conclusions és que la majoria de participants en el procés conceben l'illa com un espai que donarà més qualitat de vida al barri i que es convertirà en un dels principals accessos cap al Poble Vell.
La majoria d'opinions coincideixen a demanar que s'hi compatibilitzin diferents usos, i és àmplia la demanda d'un local al barri que pugui ser utilitzat per a diferents activitats de dinamització.
L'expropiació per a la creació d'aquesta illa oberta al mig del barri de Sant Jaume afecta un total de 10 finques, i 8 més situades en dos sectors més petits molt propers (vegeu infografia). Es tracta de 16 immobles residencials, un garatge i un petit cobert que en conjunt sumen uns 1.060 metres quadrats d'espai. Aquesta actuació forma part del projecte d'intervenció inclòs en el Pla de Barris.
Han fet fora als grups polítics de la comissió de la Pubilla. Segons fons informatives, el grup de govern, està cagadet de por, de que els grups polítics a la oposició: CIU, aIS i GIS, manipulin a la resta de ciutadans i entitats que formen part de la comissió.
Estan realment preocupats, que lesmanifestacions que pugin fer els representants d’aquests grups polítics(CIU, aIS, GIS) captivin els presents i els restin vots a les pròximes eleccions. Es per això que han deixat al davant de la comissió al representat del GPS, perquè a les pròximes segueixi sent el braç fort del tripartit!
La Sra. Mata i el Sr. González, tots dos agafadets de la mà, han fet mans i manegues per dissoldre la comissió, argumentant que lacomissió no ha estat a l’alçada d’acompanyar les Pubilles i Hereu per les poblacions de la nostra geografia. Com també han aixecat suspicàcies en els resultats de les votacions, dient que les candidates sempre són del Foment Cultural i per això veuen la necessitat d’invitar persones de fora perquè formin part en la elecció de la Pubilla iHereu.
Tothom a de tenir claríssim que el jurat format de dotze a quinze persones de diferents entitats i associacions segons els anys, ha estat sempre impecable, i d’impossible manipulació, diguin el que diguin.
Qui acaba sent Pubilla, dames i Hereu, són els candidats que responen, argumenten i defensen les preguntes fetes per la comissió. I són ells i únicament ells, els que es guanyen el títol, independentment de l’entitat i/o associació que els presenta.
I qui vol veure fantasmes on no en hiha, que es compri un llençol i es posi una cadena...
El barri de Salipota de Súria ha fet 50 anys, i el periodista local Roger Hernández n'ha recollit tota la trajectòria en un llibre, que es va presentar ahir a l'església de Santa Bàrbara del mateix barri. El volum, de 164 pàgines i que s'acompanya d'un documental en DVD, narra la vida social del barri des dels orígens fins ara, i amb una especial incidència en l'impacte de l'aluminosi dels anys 90
REDACCIÓ SÚRIA La transformació del barri de sant sebastià de salipota, també en imatges. El llibre té 150 fotografies.Vista general del barri, el 1960.La inauguració del grup de Sant Sebastià, el 1960, va reunir una gentada al barri.Ponents a l'acte d'ahir, amb l'autor, Roger Hernández, al segon lloc per l'esquerra
Salipota, el barri que néixer dues vegades. És el títol del llibre que ahir es va presentar en un acte que va omplir a vessar l'església de Santa Bàrbara de Súria. Es va fer coincidint amb els 50 anys de vida d'un barri que es va haver de refer per culpa de l'aluminosi. El llibre, escrit pel periodista local Roger Hernández, que havia estat cap de la secció d'Economia de Regió7, forma part de la col·lecció Remodelacions urbanes, impulsada per l'Institut Català del Sòl amb l'objectiu de recollir la història de barris catalans d'origen públic.
El volum ha estat elaborat a partir d'entrevistes, publicacions i documentació de biblioteques i arxius d'àmbit local i nacional. A més, el text s'il·lustra amb 150 fotografies i documents majoritàriament inèdits. El llibre va acompanyat d'un documental en format DVD de 30 minuts, que també es va projectar en l'acte d'ahir.
El projecte explica la història del barri surienc, que va haver de superar, primer, els condicionants d'uns orígens marcats per la marginació i la precarietat en ple franquisme i, més tard, a partir dels anys 90, l'impacte de l'aluminosi, que va obligar a portar a terme un complex procés de remodelació, dirigit per l'Incasòl, que ha donat com a resultat un espai urbà pensat per garantir una millor qualitat de vida als seus habitants. És en aquest context que el llibre "vol donar protagonisme a les persones que hi viuen", explicava ahir Roger Hernández, que el va escriure amb la idea "que sigui un punt de trobada entre generacions, i perquè els joves siguin conscients de l'esforç de les generacions més grans" per fer ressorgir el barri.
Salipota va néixer per pal.liar l'angoixant dèficit d'habitatges a Súria els anys 50 i, alhora, per cobrir les necessitats d'habitatge que la mina de potassa tenia per allotjar els treballadors i poder tirar endavant els projectes d'expansió productiva. La història comença el 20 de gener del 1960 amb la inauguració del Grup Sant Sebastià, un polígon de 304 habitatges que l'Obra Sindical del Hogar, l'organisme franquista encarregat d'impulsar les promocions d'habitatges públics, va construir a l'extrem nord de la vila. Era un indret allunyat del centre urbà que fins a final dels 70 no va disposar d'un pont i un accés digne per evitar la incomunicació i els ensurts provocats pels augments del nivell del Cardener.
Una de les principals novetats del llibre és que per primer cop s'explica públicament que el primitiu Grup Sant Sebastià va ser edificat com un polígon d'habitatges provisionals, destinats a ser enderrocats prop d'una vintena d'anys després. Una de les conseqüències d'aquest origen precari va ser la mala qualitat de les edificacions, que va provocar nombrosos problemes d'habitabilitat i va donar lloc a l'esfondrament d'una terrassa. Era el 1970 i va causar la mort d'una nena de dos anys.
Els nostres intents desesperats de reparar “la balconada radioactiva” han estat inútils. Cap de les dues cartes enviades al Director General d’arquitectura i paisatge, Sr. Joan Maria Ganyet Solé i a Direcció General Patrimoni Cultural, Sr. Josep Maria Carreté Nadal han recollit la nostra petició.
Cal dir, que aviat farà un any de les cartes enviades una per correu electrònic i l’altra per correu convencional, i que ni una ni l’altra no van ser respostes de manera àgil. Tot va ser a cop de telèfon i insistint. Això sí, després pots parlar directament amb els protagonistes, després que una veu de les corresponents secretàries t’avisa que els Senyors, es posaran al telèfon.
La conversa és sempre molt educada, però la impressió de d’interlocutor, és que tenen, allò, molt pelat de diplomàcia. I et toregen amablement, i quan veuen que t’allargues mes del compte, et diuen que “aquesta rehabilitació és qüestió de sensibilitat” i no saps que vol dir, si és que ells tenen molta sensibilitat i a tu te’n falta o a l’inrevés.
Després quan hem fet vàries reunions sobre el seguiment de la Llei de Barris, hem repetit l’operació, i hem vist com els visitantset miren amb aquella cara sorpresa, de que caram estàs dient!
De totes maneres pensem, que encara que ens diguin que l’emperador va vestit i el seu vestit es de seda natural, nosaltres escoltarem al nen que diu sense falsos arguments que ens ensenya el cul. Seguim pensant que la balconada podia respectar més els materials i la construcció emprada.
Aquesta va ser la nostra carta enviada:
El grup Independent de Súria (GIS) manifesta la seva preocupació davant les actuacions que s’han portat a terme a la localitat de Súria, dins el nucli medieval del Poble Vell, en les obres de reconstrucció de l’edifici del Casinet subvencionades per la Llei de Barris.
El nostre grup i ciutadans de la població, creiem que la remodelació no ha tingut en compte l’esperit d’un nucli medieval, i que els materials utilitzats en la façana no són els adequats.
També pensem que nocompleix amb les normes subsidiàries del nostre poble, Art. 23 i art. 31 que annexem.
Us passem fotografies, de l’edifici delCasinet, edifici catalogat dins l’àrea de protecció arquitectònic del poble de Súria.
Esperem que recolliu la nostra denúncia, i és pugui actuar perquè la remodelació sigui més respectuosa amb l’entorn.
Saludem atentament,
(G.I.S)
Grup Independent de Súria
Art. 23 - Àrea de protecció del patrimoni arquitectònic ( APA )
(NB)
1. Comprèn els edificis, colònies industrials, entorns i altres elements inclosos en el següent Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic que les NNSS incorporen en el següent punt.
El marc legal de referència és la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català i el Decret sobre protecció del patrimoni arqueològic (DOGC,núm. 3594, de 13.03.02. Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontòlogic de Catalunya).
D’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 9/1993 els béns inclosos a les presents NNSS tenen la consideració de Béns Culturals d’Interès Local.
2. Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic:
ENTORNS BASE DE PROTECCIÓ
1 Poble Vell (Pça Major, c/Major, c/de la Mura, Façana riu)
1 Poble Vell (Cal Quim, Cal Taó)
1 Poble Vell (El Casinet - Portal Cardona, Portal Manresa
Art. 31 - Catàlegs
(NB)
1. Es redactarà el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic en el terme municipal de Súria. D’acord amb la legislació urbanística vigent (arts. 25L.U.R. i 86 R.P.U.) la protecció a què els Plans Especials es refereixen quan es tracti de conservar o millorar monuments, construccions o edificis d’interès arquitectònic, històric, artístic, elements arqueològics, jardins, parcs o paisatges, requerirà que siguin inclosos en Catàlegs.
Aquests Catàlegs seran complementaris del planejament especial, amb el qual s’hauran de tramitar simultàniament.
2. Les determinacions corresponents als nivells de Protecció són les següents:
a) Protecció íntegra dels immobles declarats Bé Cultural d’Interès Nacional.
b) Protecció dels immobles declarats Bé Cultural d’Interès Local (disposició
addicional 1a. de la Llei 9/1993 del PCC)
b.1 Patrimoni arquitectònic:
1.1 Protecció de façanes, volums i interiors.
1.2 Protecció de façanes.
1.3 Protecció d’elements secundaris.
1.4 Protecció de conjunts, perímetres o àmbits.
b.2 Patrimoni arquitectònic:
2.1 Protecció de les restes arqueològiques, mitjançant llur delimitació i la identificació de les restes existents.
2.2 Protecció de conjunts, perímetres o àmbits.
3. La modificació de qualsevol d’aquestes determinacions, requerirà la tramitació de modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Súria, sempre i quan no modifiqui o alteri altres determinacions pròpies
d’aquestes NNSS.
4. La declaració d’un Bé Cultural d’Interès Local únicament es pot deixar sense efecte amb la tramitació prèvia de l’expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural,
l’aprovació al ple de l’Ajuntament i l’informe favorable previ del Departament de Cultura.
