INCONGRUÈNCIES POLÍTIQUES (2)

Aquests dies, i sense buscar (ho prometem) ens ha arribat a les mans el butlletí informatiu de la Torre, i rellegim l’editorial Estalvi i qualitat, que ens diu que “ara que afloren dificultats en les economies, ens cal extremar la imaginació i la cooperació per poder seguir progressant” AH! I aquesta imaginació fa contractar onze persones, abans en teníem set que formaven l’equip de la brigada, i ens havien dit i jurat, que eren molt competents! Perquè quatre persones més? Si es deixa de fer el servei de Consergeria? Ara que només es farà el servei de manteniment.

Per més estalvi, es contracten dos policies municipals més, amb un cos municipal format per deu persones. L’argument és “l’increment de població de Súria en els darrers anys”. Quin increment? Respecte a l’any passat? Si mirem dades sabem que a l’any 1965 la població era de 7.310 habitants; 1970 de 6.869 hab.; 1975 de 6.922 hab.; 1981 de 6.743 hab.; 1986 de 6.643 hab.; 1991 de 6.542 hab.; 1996 de 6.284 hab. i en aquest 2007 el cens a estat de 6.368 habitants tenint un lleuger increment en aquests últims onze anys, i una pèrdua gradual de població en els trenta anys primers que encara no hem recuperat.

El que ens preocupa, ara, es que aquesta cooperació per la ocupació, gran tasca en aquests moments de crisis, no afavoreix de cap manera l’estalvi, i ara cal ser prudents, perquè la aixeta començarà a tancar-se i els ens locals veuran restringides les subvencions i la seva capacitat de progressar en projectes importants per al poble. Per tant fem una crida a extremar la imaginació, a ser raonables amb les propostes, com la contractació gradual i mesurada del personal.

Només demanem no veure més acció portada a terme amb aquests paràmetres, però esperem això si, que es valori positivament les nostres crítiques. (Ja sabudes, i ben sabudes, tot s’ha de dir).

CAMÍ AL CEL

Una de les propostes que ha fet GIS en el projecte d’ampliació del Cementiri és la d’aprofitar aquest moment per fer un accés rodat més ampli, que beneficiï l’entrada al barri del poble Vell, pel carrer del Roser, com també que tota la carretera passi a ser el doble d’ampla, millorant les corbes molestes i estretes.

La resposta ha sigut????? ..........NO

Per què? Primer perquè només hi ha més circulació en aquesta zona el dia de tot Sants. (Per tant, els visitants de fora vila i els habituals, hem de seguir patint no caure pel barranc. I veurem una ampliació esguerrada?)

Segon, perquè no tenim diners per pagar un tram d’uns cinquanta metres que no son de propietat de l’Ajuntament.

Nosaltres també vàrem recomanar que l’ampliació del cementiri inicialment amb més nínxols passes a ser més petita i es contemplés la possibilitat de posar-hi més urnes -més econòmiques de construcció i més barates per als compradors- però que calia des de el nostre punt de vista l’ampliació total de tot el tram de carretera.

De moment sembla que es contemplarà ampliar l’accés de l’entrada del carrer del Roser. Per tant encara ens tocarà “patir” fins arribar al últim recorregut del camí. El nostre petit purgatori per que ens obrin les portes del cel?

REUNIÓ AL DESPATX EMBLEMÀTIC DEL P.S.C

Amics Suriencs, estem contents, perquè el nostre grup GIS, ha estat cridat al despatx del nostre Alcalde. Contents perquè estàvem segurs que ens donaria una notícia que faria que Súria fos l’enveja de la comarca, el nostre cor batejava en força i el nostre cervell pensava quina podia ser aquesta fantàstica notícia que feia que el nostre Alcalde, representant de la força i del bon govern del poble, es dignés a citar-nos en un lloc tant emblemàtic, com és el seu despatx. Per fi, veuríem el projecte del nou tren tram? Per fi, Iberpotash, gràcies a les seves negociacions, perquè a nosaltres no ens hi volen, han donat el pins de la mina? Per fi, ens havien concedit un subvenció per fer moltes coses....Tot això ho pensàvem mentre caminàvem pel llarg passadís.

Arribats, in situ, les paraules de l’Alcalde van ressonar estranyes, ens deia, que teníem que retirar un article del bloc, que ja havíem publicat a la Torre, perquè en el moment de la publicació del bloc, ell ja havia donat comptes en el Ple. Caram, quin embolic! Seguia parlant i ja gairebé no escoltàvem, tota la nostra exaltació desapareixia en un moment. El més important d’aquella conversa, en aquell lloc emblemàtic, era una “merdeta” d’article publicat en el bloc, que no hi entrava ningú i que ja feia la tira de temps que circulava en paper i que tothom ja havia llegit?

La segona frase magnífica era dir-nos que els nostres articles eren insultants i que falten a la veritat, i es clar, nosaltres som d’aquesta manera i que ells no. De quina manera vàrem pensar? La feina de la oposició és controlar i ser crítics en la gestió del grup de govern. I el grup de govern s’ha de dedicar a treballar pel poble, que estem segurs que fan, i deixar de censurar els nostres articles.

Els partits d’esquerra com PSC o ERC no poden retallar la llibertat d’expressió!

El seu argument es dir-nos que mentim perquè diem que el nostre Alcalde viatja a costa dels nostres dinerons, quan resulta que li ha pagat l’empresa MTM, però el nostre Alcalde sap que si li han ofert el viatge és gràcies al càrrec que te dins del Consell Comarcal, no per ser un ciutadà de peu. I el sou com Alcalde està pagat pels contribuents com també la contraprestació que rep en concepte d’ assistència a les reunions al Consell. El càrrec comporta les seves càrregues i en aquest cas, també els seus beneficis, com un viatge pagat.

Esperem que el grup de govern treballi, treballi i treballi i es deixi de tonteries d’articles.

P.D. Les prohibicions o els retalls, provoquen un estat anímic contrari, i si no que ho diguin als fumadors.

QUI CONTROLA ALS CONTROLADORS?

Ja en el ple del mes de març, vàrem tenir un tira i arronsa sobre la presència d'ambulància en els actes públics que es desenvolupen a la nostra vila.

Hem vist, molt perplexes, com desfilava darrera de la Cavalcada de Reis i de la Rua de Carnestoltes un petit vehicle de color gris sense entendre massa quina era la seva funció, potser substituir l'ambulància? Donar color a la festa? Donar tranquil·litat als assistents?

Amb tant entreteniment, l'ambulància no ha estat per enlloc... i la història es va repetir amb el ball al pavelló de les Caramelles. I ara per la Festa Major, ha estat per llogar-hi cadires!, la falta d'ambulància gairebé s'ha carregat la inauguració de la colla de Castellers "Salats" i l'actuació de les colles acompanyants.

No podem sentir-nos orgullosos! Va començar l'actuació dels Castellers sense que hi hagués cap ambulància. Quan vam reclamar la obligatorietat de la seva presència, ens van portar l'ambulància destinada a les urgències mèdiques del poble. Mentre esperàvem que arribés la suposadament contractada per l'ocasió en concret.

A mitja actuació, va haver-hi una urgència mèdica i l'ambulància en qüestió va anar a realitzar el seu servei.

Amb aquest panorama, evidentment, els nostres Castellers i els invitats, varen haver de suspendre massa estona l'actuació. Els castellers, asseguts sota el sol del migdia, se'n feien creus!, mentre el públic avorrit desfilava cap a taula de Festa Major.

Qui havia de controlar la situació?, qui és el responsable? Tothom ha tirat pilotes fora, afirmant que la segona ambulància (obligatòria en aquestes actuacions) estava contractada.

En el passat Ple de març, quan vam preguntar sobre la necessitat de presencia d'ambulància en actes populars i festes de participació massiva, se'ns va dir que no era pas obligatori...que n'hi havia prou amb una "farmaciola".

Reflexió; Si resulta que segons criteri del nostre Ajuntament la Llei no ens obliga, perquè es va paralitzar l'actuació dels Castellers fins que va arribar una ambulància a les 3 de la tarda? O millor encara, per què ningú va pensar en anar a casa seva a buscar una mica d'esparadrap i benes, aigua oxigenada i tiretes? De farmacioles, en tenim tots!.

ENS VOLEN DENUNCIAR!!!!

-Ens volen denunciar! Em va dir per telèfon aquell Regidor del poble que ja ni recordo...

-Perquè? Va ser la primera cosa que va sortir del meus llavis.... i després d'una petita i ràpida conversa em va posar al dia i em va comentar que el seu grup, un grup Independent que no els votava ni a casa seva i que mai no governaria, es dedicava a dir sense embuts tot el que veien els seus ulls. Bé, tot, tot, no!

El seu mal vici era utilitzar una formula magistral que els hi havia passat en Soler, que era un condiment àcid barrejat amb una mena de pebre picant, passat per una mena de picada amb altres condiments, per donar a la salsa un "toma que toma".

La qüestió va ser que la suma de la salsa i la mala influència del Polònia, aquell programa de la tele on els nens reconeixen als polítics, els hi sortien uns escrits amb un to àcid humorístic, entre d'altres coses perquè posar humor era la seva manera de concebre la vida. I la política com a tal, com la majoria de ciutadans, la trobaven avorrida i es dedicaven a posar color i a que la gent del poble somrigués al llegir els seus articles.

Les felicitacions per part dels ciutadans i les mirades xispejants sense paraules van ser abundants, però les males cares i els mals aires dels regidors del grup de govern també van anar augmentant, fins que el propi Alcalde, el va recomanar que retires un article d'un bloc, que no llegia ni la gent del seu propi grup.

El pobre Regidor, que s'havia dedicat a reflexar els defectes de les accions de govern, ara, li deien que fes el favor de retirar un article si no volia que se'l denunciés. Es va trobar enganyat i va pensar sense voler, que aquells regidors exigien més que el propi Rei d'Espanya i família, que el propi President de la Generalitat i tots els representats màxims del país, Zapatero i Rajoy inclosos, i fins i tot del màxim representat de Déu a la terra, el Papa de Roma, que últimament només el feien ballar a ritme de cançons italianes. I també va pensar en tots aquells programes de ràdio amb suplantació de personalitat que se'n foten de déu i sa mare com vulgarment és diu.

Ara el pobre Regidor, enfonsat a la misèria, no sabia què fer. O callar per sempre i parlar de les cagades de gos, que no poden fer mal a ningú, o emprenyar-se encara més i escriure a tort i a dret, per fer entendre que uns bons democràtics, com es batejaven a si mateixos el grup de govern, han de fer la feina, deixar-se de blocs, i dutxar-se amb humor i saber que només els que fan, son criticats.

També estava una mica atabalat, ara, que tenia en projecte una mena de Polònia per tots els polítics del seu poble, perquè la gent bateges amb sobrenoms, i fer una mena de premi "naranja i limón".

Estava trist el pobre Regidor, que mai no governaria, que no fos ben interpretat el seu paper, una mica "pallasso" o bufó del poble.

Jo, com amic del Regidor de la trucada, no vaig saber què recomanar-li. Però es clar, callar i no dir res, es còmode per tothom

PARAULES, PARAULES…

Mirant la Torre, comprovem l' harmonia del nostre grup de govern, el tripartit eficaç i eficient, parlant amb un sol discurs dividit en entregues per tal de que no caiguem en l'aburriment. És tal la seva cohesió, que ens han arribat veus que el mateix President de la Generalitat ha demanat la marca de l'adhesiu que enganxa les llengües i fa que el tripartit visqui en aquest món de les meravelles.

El primer sorprenent és veure la foto, en el butlletí municipal, on hi figuren les nou persones que formen part de la brigada, i que en el mateix butlletí i fins i tot al Regió 7, es demana a quatre persones més per formar part de la "colla", per tant... sumen tretze? suposem que el seu inici de eficiència ja comença a fallar quan la suma final ha de ser onze.

També ens agrada molt quan se'ns explica que són els encarregats de mantenir els equipaments municipals, i de moment no han fet ni les obres de manteniment de les piscines que han pujat la suma de 58.526 € ni la del casino amb un cost de 31.500 €, i per acabar-ho de rematar el nostre Alcalde ens diu que - en major estalvi puguem assolir la màxima millora- i hem pagat d'hores extres 1.493 € en el mes de maig, perquè no fan torns rotatius i s'han de pagar els caps de setmana.

I si no en tenim prou, ara en època de vaques magres, afegim dos agents de policia més, passant a un cos policial de deu persones.

Mentrestant el nostre amic del GPS, ens mira somrient en una foto més gran que la del propi Alcalde (al qui recomanem que no es posi camisa negra i corbata clara per fer-se la foto, que en lloc de l'Alcalde pot semblar el capellà del poble ). Mentre, l'ombra del somriure de la foto més gran, ens diu que "Contribueix a la governabilitat", es clar, ara està a l'altre costat, i no sembla recordar que fa poc portava una maqueta sota el braç. Però la memòria és curta quan la butxaca vessa.

També ens agrada com el nostre Regidor "timbrat" d' ERC, s'enfada perquè li demanem quan tindrem el camp de futbol amb gespa artificial i li demanem el calendari aproximat de les obres, i no es cansa de repetir-nos que és molt fàcil exigir camp de gespa artificial a través dels mitjans de comunicació cada setmana o en un Ple darrera un altre!. Ara sabem perquè no obtenim respostes: "estem esperant el timbre!", i que no para de trucar timbres, perquè li timbrin el paper que li donarà la subvenció de 108.000 € per començar a instal·lar el Camp de gespa, però ens preguntem: no ens havien donat la subvenció en la legislatura passada? Ah! Que no! Que sempre anem despistats i no podem deixar-nos portar per les murmuracions. Esperem amb ànsia la "paraula de timbre!"

Passeu unes bones vacances i bona Festa Major, nosaltres seguirem insistint amb les sumes que no sumen, els números que no quadren, les butxaques plenes i el maleït timbre que no sona. En definitiva, us prometem que "seguiremos hablando del gobierno"

A TRES ANYS VISTA: CAMPANYA ELECTORAL

Benvolguts ciutadans, encara que pot resultar una mica estrany, em plau comunicar-vos que la campanya electoral no ha finalitzat, la campanya continua com una sessió eterna en el temps, cada mati tenim la sensació que el dia que comença és el mateix, l’essència es repeteix en un cercle sense fi en el que ens trobem atrapats i la possibilitat de trencar questa inèrcia no existeix, estem condemnats a girar sobre la roda eternament ... encara que si giréssim molt ràpid, augmentaríem la velocitat de gir i pot esser que l’acceleració provoqui un canvi de gravetat en l’exterior del cercle que ens permeti sortí,... hem de contemplar aquesta possibilitat, és l’únic camí possible per poder prendre consciència de que la campanya electoral és eterna i no hem de tenir prejudicis morals ni carregues de consciència, no cal eufemismes que emmascarin aquest fandango ranci que ens volen fer escoltar,... que les nostres paraules descriguin el vall sensual, indescriptible, de la lascívia d’una gran bacanal celebrada en el carnaval del desengany i no deixarem que ens donin lliçons embolcallades en la musica de les devocions i aromatitzades amb un toc d’erotisme de poder, que en aquest tema estan pletòrics.

Ningú recorda el contingut de la campanya electoral de fa tant sols un any, estem segures que tampoc la recorda el nostre tripartit surienc, ja que evidencia una amnèsia perpetua que no els deixa discernir correctament.....sala polivalent biblioteca faraònica dimensionada en la immensitat del infinit, centre de salut improbable en el temps sense temporalització, llei de barris i Casinet o bé Casinet primer i llei de barris?, camp de futbol amb gespa artificial, ... ni jo recordo amb exactitud, com podem esperar que ells que tenen tanta feina i treballen tant tinguin espai per poder fer un forat en les seves noves agendes PDA que hem pagat entre tots els contribuents, sembla mentida però la evidencia ho demostra, com podem ser tant ingènues.

INCONGRUÈNCIES POLÍTIQUES

Mirant el diari tenim el goig de veure la cara somrient del nostre Batlle Julián en la seva visita a Bulgària, mentre saluda a la Greti, Alcaldessa de Bobov Dol, signant l'inici d'unes relacions d'amistat, invitat per l'empresa MTMGrup que desenvoluparà en aquesta població búlgara, un polígon industrial de 300.000 metres quadrats.

El més divertit és que el polígon de Súria encara no el tenim recepcionat per problemes amb la depuradora, com tampoc tenim solucionat el conveni amb Iberpotash per establir com i qui es farà càrrec de mantenir i gestionar la cinta transportadora de la mina, com no sabem res del compromís de crear una comissió de treball per lligar la cessió dels pins de la mina i tenir els terrenys per ubicar-hi les noves piscines i altres equipaments.

De moment tenim el nostre Batlle ambaixador de la comarca i ara també de l'estranger, ben vestit, menjat i viatjat (xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx), sense saber què aporta a Súria aquestes relacions externes, entre altres coses perquè tampoc ens ho han explicat, però, esperem que no sigui la deslocalització de les poques empreses de la nostra vila i comarca.

El que acaba d'alegrar-nos és la contractació d'onze persones per treballar en la brigada Municipal i veure com es fan els números, segons ells, la previsió es de 476,035 € amb un estalvi de 113,295 € però resulta que ningú a pensat en les hores extres que pagaran a les persones que estaran de guàrdia el cap de setmana! No era més lògic fer torns rotatius i no pagar hores extres?

No ens agrada veure com es deixen passar oportunitats úniques com la d'ampliar la casa de la Vila, aprofitant les obres de l'escola bressol, o el perquè no podem tenir un accés ample per arribar fins al cementiri, ara que també s'engrandirà.

Ara, sembla que comencen a moure fixa respecte al Reglament de Participació ciutadana, i esperem que sigui un revulsiu per comprometre polítics i ciutadania en decidir projectes importants per Súria.

Nosaltres seguim treballant amb il·lusió i us convidem a visitar el nostre bloc

SÚRIA UN ESTAT POLICIAL

Les tarifes de les escombraries no deixen de pujar i les obligacions dels ciutadans cada dia són més, que rebem nosaltres a canvi?, un planeta sostenible i asèptic, tenim malsons amb una tortuga verda que apareix amb el seu dit amenaçador i ens diu: no recicles com cal, no ets un bon ciutadà,... i a més t’hauré de sancionar!!!. Els nostres fills han après bé la lliçó, revisen les bosses de brossa i amb una mirada freda ens culpabilitzen i nosaltres pobres mortals pensem, que hem fet malament aquesta vegada?, un paper al rebuig?... si estava brut de greix i pintura, com el puc reciclar? Quin contenidor serà? El del paper? Pot ser residu especial?, O bé fins i tot industrial? Vivim en una angoixa eterna sota la mirada atenta d’aquells que ens diuen si hem omplert bé la rentadora, ... ens cronometren el temps que tenim l’aixeta oberta, ... ja ens ensabonem en sec.

Les espelmes donen un caire romàntic, en un entorn on el consum elèctric només està destinat a una minoria privilegiada...

Les obligacions dels ciutadans cada dia són més, la política del reciclatge és correcta, però encara ho és més la política de la reutilització. Algú ens parla dels costos mediambientals que pot tenir el reciclatge del paper?, o els costos econòmics i energètics del reciclatge del vidre?. Quines són les xifres comparatives de costos?,... per que és més car el paper reciclat que el no ho és?...

Darrera dels contenidors siguin del color que siguin hi ha una empresa mediambiental de tractament de residus, que en molts casos no pertanyen a l’administració, una empresa privada que ha fet un negoci rodo, estaven en el lloc adequat en el moment adient, la nostra societat de consum desbordant amb la filosofia de fer una vida més fàcil i amb el missatge d’usar i llençar ha col·lapsat els abocadors de residus sòlids, la seva vida s’escurça i aviat tindrem que buscar nous terrenys per fer abocadors que ningú voldrà tenir a prop.

Els ciutadans, sota la mirada d’un agent mediambiental amb poders sancionadors, col·loquen els residus en el lloc adequat, sempre amb el dubte del error i la consciencia confosa,... els empresaris d’empreses de reciclatge només han de passar a recollir el material i portar ho a les plantes de transformació... perquè no donem la volta i plantegem la recollida selectiva com un premi per el municipi i no només al municipi per tot el país... Premiar amb una reducció del rebut ...fins i tot podem eliminar ho... el no haver de pagar per la recollida de les escombraries seria un bon al·licient per la majoria de ciutadans a l’hora de seleccionar els seus residus... i no oblidem les campanyes de reutilització i la proposta d’una vida austera.

SOMNIEM

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

---

ELS DRAPS BRUTS ES RENTEN A CASA, PERÒ S'ESTENEN AL BALCÓ

Ja no recordem que la bugada es feia al riu, envoltats de natura o en safareigs públics, llocs de diàleg on podíem oblidar les misèries de la nostra vida fent safareig i mai millor dit. El progrés va portar les rentadores a totes les cases aïllant de l’entorn als nostres habitants i abocant-los a una vida sedentària, la comunicació es va començar a trencar, encara que la paraula quedava en l’oblit el llenguatge visual penjava dels nostres balcons, estenedors farcits de colors al vent que parlen sense paraules sota la llum daurada del sol.

Fins quan els nostres balcons lluiran els llençols mullats impregnant d’olor a sabó els carrers?

El progrés implacable en una cursa sense fi ha portat les eixugadores a les nostres llars deixant mudes les nostres façanes i omplint de silencis les nostres vides.

Les façanes parlen, indiquen el nivell de confort dels seus habitants,la seva sensibilitat i fins i tot del seu poder adquisitiu ... aparells d’aire condicionat,... parabòliques que ens connecten al mon via satèl·lit... geranis en flor...

Aviat l’aplicació de les normatives farà que les façanes quedin mudes per sempre, camuflarem els aparells d’aire condicionat, amagarem les parabòliques i ens prohibiran estendre la roba al carrer, fins i tot serà delicte posar torretes als balcons. La comunicació quedarà relegada als cels oberts dels edificis convertits en guetos de símbols dins de una societat asèptica