Avisem als veïns interessats en presentar al·legacions al projecte del C/ Sant Sebastià, que ho poden fer dins dels trenta dies d'exposició pública.
Resta dret però fa temps que s’ha negat a seguir veient un paisatge que no li agrada. Ell esperava impacient, l’aliment que a voltes volen els ulls humans, com la bellesa immòbil, que també dona el plaer necessari de la contemplació dins el silenci.
Trobava a faltar la creació, que només els homes poden fer. Però també sabia per històries contades pel vent, que aquest éssers no són sempre capaços d’aportar bellesa.
Ell necessitava veure i sentir el creixement d’arcades, d’il·lusió, s’imaginava protagonista silenciós del naixement d’una catedral, i veure com dia a dia, les pedres fluïen i juganeres es casaven i creixien fins l’infinit formant voltes, on els ornaments de figures fetes de pedres el miraven també.
No va tenir sort, i va ser plantat allà, en un pati on encara hi havia un edifici prou bonic i ell es trobava a gust dins la senzillesa. Però no ha pogut pair veure com empitjoraven una vegada i altra l’edifici del davant, i veure un acabat de teulada plena de codissos de riu.
No, no ha pogut resistir-ho, i s’ha deixat morir sol i trist, davant dels ulls de tots! Les seves branques, estaven fetes d’altra matèria. I ara, també sabia, que molt aviat acabarien d’espatllar el pati interior de l’edifici que li era amic, que també plorava les nits de cels estelats, de la seva mala sort. Li posarien un ascensor a l’interior del pati, trencant tota la seva naturalesa romàntica, atapeint-lo d’un mecanisme estrany al bell mig del seu cor.
Visió selectiva de del nostre equip de govern en els temes referents al medi ambient, centrant-se gaire bé en el context educatiu i en la façana visible del nostre poble, la de postal la que poden contemplar des de la variant, Súria també té una cara oculta com la lluna, tenim una porta de servei per la que circulen les nostres vergonyes carregades d’un pols saborós que impregna els carrers, els camins i els nostres fills des de l’etapa més tendra i vulnerables de la seva vida, un gran silenci, un això que dius o que no arribes a dir però se amb seguretat que ho penses...
Des de el Consell de Medi Ambient del nostre municipi (en l’actual legislatura) mai s’ha tractat el tema referent a la contaminació que la nostra població pateix d’una forma endèmica a causa del transport de mineral d’un punt de l’explotació el pou de Cabanasses fins el pou 1 que es troba a l’entrada del poble arribant per Manresa.
Abans aquest transport s’havia dut a terme mitjançant vagonetes que travessaven zones rústiques, camps i boscos sense tocar el terra ja que les vagonetes penjaven d’uns cables com si fos un funicular en miniatura, el per que es van deixar d’utilitzar no ho ser ... però les vagonetes no travessaven per cap zona urbana i si salinitzaven al seu pas, que ho feia, coneixem l’efecte que tenia aquesta contaminació sobre el medi vegetal, ja que durant la seva utilització, al seu pas assolava una petita franja degut a que el mineral sali vessava o era arrossegat pel vent. Amb uns pocs anys de desús, la vegetació s’ha recuperat d’una forma natural. Avui que les vagonetes tant sols són un referent del passeig de Joncarets i el seu us tan sols ha existit en el record dels més grans, ens trobem que el transport de material salí es fa amb camions que surten de el pou de Cabanasses connectant amb la carretera de Castelladral i d’aquí enfilar el carrer Tarragona fins el semàfor i desprès tot recte fins el pou 1 on trobem fabricació
S’han acabat les obres de l’Avinguda de Santa Bàrbara, i cal dir que l’empresa Icman, és una empresa que treballa molt bé i ha deixat la feina ben feta.
Altra cosa son els detalls que es podrien haver perfeccionat, i només calia fer un exercici d’observació.
Una errada important des de el nostre punt de vista, es posar arbres on hi ha façanes, o al costat de les faroles, que acaben privant de llum les branques dels arbres. Només es poden posar arbres on aquests poden créixer sense dificultats i no molesten les balconades dels veïns. Si us hi fixeu s’han posat els parterres al mateix lloc on eren inicialment. Per tan tornarem a veure arbres amb branques coixes perquè tocaran a les façanes on es podia optar per deixar de posar-los.
I per acabar-ho d’arreglar no donem com a bona, la sortida de vehicles del carrer Fonthier, que no tenen visibilitat alhora de sortir. I els vehicles que pugen per l’Avinguda tampoc no veuen els vehicles que surten.(foto 2 i 3)
El mes curiós és que qui manava marcar les ratlles era el mateix Regidor, suposem que s’ha tret el títol de tècnic especialitzat en circulació, o seguia meticulosament el projecte fet pel tècnic de torn.
Demanarem una revisió de la cruïlla en qüestió, i pensem que es millor que el carrer Fonthier tingui sortida directa a la carretera, tal com estava. (foto 1)
Caldrà el vist-i-plau del grup de govern, com ja sabeu, nosaltres no pintem res!
Tota l’obra ha estat subvencionada pel Sr. Zapatero i ha costat 178.775 €
