Aprovació operació de crèdit

Us passem retalls de l'acta de setembre:

El Sr. Secretari dóna lectura al següent dictamen:
“Vist l’acord de la Junta de Govern de 25 de juliol de 2011, aquesta Alcaldia, proposa al Ple de la Corporació la ratificació de l’acord, que seguidament es transcriu:

“L'Ajuntament de Suria té subscrit amb la vostra entitat un compte de crèdit (operació de tresoreria) per import 800.000’00 euros, amb venciment al mes de novembre de 2011, amb destí a l’adquisició d’unlocal destinat a Centre d’Atenció Primari (CAP). Ates que la Generalitat de Catalunya ha ajornat el pagament del preu pactat per l’adquisició del local (1.700.000 euros) i la darrera previsió és fer-Io efectiu en dos o tres anualitats, es convenient convertir l’esmentada operació de tresoreria en un préstec a mig o llarg termini pel mateix import.
Pels motius esmentats la Junta de Govern Local ACORDA:
Primer.- Demanar a "La Caixa" que converteixi en crèdit a mig o llarg termini el compte de crèdit de 800.000’00 (operació de tresoreria) que venc el dia 30 de novembre de 2011 i que I ‘Ajuntament de Suria té subscrit amb aquesta entitat per a finançar l’Adquisició del local situat a
la Plaça de la Serradora núm. 1. (CAP) i les obres d’urbanització de la Unitat d’actuació núm. 15 (Plaça de la Serradora).
Segon.- Sotmetre el present a cord a ratificació del Ple en la primera sessió que tingui lloc.

”El Sr. Josep M. Canudas diu que es l’acord per demanar a l’entitat financera la conversió de l’operació de tresoreria en crèdit i quan ens facin arribar les condicions del crèdit es passarà al Ple per a la seva aprovació.
El Sr. Santi Filló del Grup Municipal GIIS diu que té unes consideracions a fer:
- Remarcar que la Generalitat de Catalunya no ha complert els seus
compromisos cosa que ens genera problemes de liquidesa. Atès que s’està
endeutat al 59,9 % si hi afegim aquest crèdit la xifra passaria al voltant del 75%
que és el màxim permès i comportaria problemes.
- Demana qui pagarà els interessos.
- Demana les condicions de l’operació.
- Demana perquè no s’han buscat altres fonts de finançament com l’Institut
Català de les Finances o altres entitats.
- Mentre el CAP sigui de l’Ajuntament qui es farà càrrec de les despeses de
funcionament, si és l’Ajuntament serà un altre cost afegit.
Per tot això votaran en contra del dictamen. I demanem, en primer lloc proposar a la Generalitat de Catalunya que assumeixi el compromís de pagar els 800.000 € per no haver de demanar el crèdit. I segon que es negociï el tema dels interessos i despeses.

El Sr. Miquel Salmerón diu que com s’ha explicat es demana la conversió de l’operació en crèdit i no tenim les condicions sols sabem que serà un préstec a 6 anys. Ha estat com el peix que es mossega la cua, la caixa no ha volgut donar preu fins tenir l’acord de Ple i l’acord del ple no es podia adoptar fins a tenir les condicions i s’ha solucionat d’aquesta manera. El fet que no s’ha buscat altra entitat és perquè la idea ja era fer el crèdit amb La Caixa, amb altres entitats s’han consultat però no estan en disposició de donar-lo, i a l’Institut Català de Finances no se l’han plantejat perquè les condicions solen ser més dures.
Diu que l’ús del cap està entregat al CatSalut i aquest l’ha cedit a l’Institut Català de Salut que n’assumeix les despeses de funcionament.
El negociar els interessos és més un tema polític.

El Sr. Santi Filló diu que entenen l’escenari de crisi que es viu però la Generalitat deu 1.7000.000 € a l’Ajuntament, pensen que s’hauria de demanar a la Generalitat que almenys es faci càrrec d’aquest 800.000 € perquè sol·licitar aquest crèdit ens pot posar en una situació difícil.

El Sr. Josep M. Canudas diu que la Generalitat té al pressupost d’enguany 555.000 € consignats i de la resta han comunicat la intenció de no allargar-ne el pagament més enllà de l’any vinent no com s’havia dit en dos o tres anys.

El Sr. Santi Filló demana quan es cobraran els 555.000 €.

El Sr. Josep M. Canudas respon que pagaran quan s’escripturi el CAP a nom de l’Ajuntament.
El Sr. Santi Filló diu que aleshores es podria reduir aquest crèdit.

El Sr. Salmerón diu que per temes burocràtics anant molt bé pagaran a finald’any o primer de l’any vinent.

La Sra. Natàlia Flores diu que vist que ho pagaran més aviat es podrien reduir els 6 anys. Responent el Sr. Secretari que si i que es valorarà quan es tinguin les condicions.

El Sr. Antoni Julián del PSC diu que votaran a favor del dictamen. Demana si amb aquesta operació es trenca l’estabilitat pressupostària i s’ha de fer un pla de sanejament o al tancar el 2010 en positiu no és necessari. També demanaria a l’Alcalde i a l’equip de govern perquè negociï que els interessos d’aquest crèdit els pagui la Generalitat, cosa que ja n’havia parlat l’anterior equip de govern.

El Sr. Josep M. Canudas diu que recull la informació.

El Sr. Miquel Salmerón diu que no es trenca l’estabilitat pressupostària perquè el pressupost d’aquest any es va confeccionar amb superàvit preveient que hi hauria despeses d’urbanització i d’adquisició, per tant pressupostàriament no hi ha problema però es pateix per la liquidesa.

Sotmès a votació el dictamen és aprovat per 10 vots a favor (4 CiU, 2 aiS, 1ERC, 3 PSC) i 3 vots en contra del GIIS.

Foto curiosa

    Sense paraules...

La via d´ample europeu passa de desig a projecte

Un acord entre FGC i Iberpotash dóna impuls al projecte Phoenix, pel qual s'invertiran 600 milions en 9 anys

Gràfic de la nova infraestructura. Redacció

CARLES BLAYA/REDACCIÓMANRESA Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i Iberpotash van signar ahir un conveni pel qual FGC es compromet a redactar el projecte del reclamat tercer rail que permetria connectar el Bages amb el futur corredor mediterrani, segons que van fer públic ambdues parts en un comunicat. Si es fa realitat, el projecte permetrà adequar les vies actuals, d'un metre d'amplada, a l'ample internacional, d'1.435 mil·límetres. D'aquesta manera, la Catalunya central, l'únic gran territori català que queda fins ara desvinculat del macroprojecte ferroviari que Europa va prioritzar dimecres passat, tindria una entrada directa a la línia que ha d'obrir el transport de mercaderies al conjunt del continent.
En aquests moments, les úniques connexions catalanes garantides amb el corredor són les de les quatre capitals, mentre que la d'Osona està en estudi.

La connexió directa al corredor mediterrani és imprescindible per desenvolupar en conjunt l'ambiciós projecte de futur d'Iberpotash, Phoenix. Aquest projecte preveu una inversió de fins a 600 milions d'euros en nou anys a les mines de Súria. En una primera fase (ja aprovada), per valor de 200 milions, es farà l'ampliació de la planta de tractament de potassa i la construcció d'una planta per al tractament del clorur sòdic que actualment va a parar als runams salins. En fases posteriors, es preveu la producció d'1,1 milions de tones de minerals anuals. Iberpotash ha condicionat el desplegament del projecte complet a la millora del transport ferroviari de mercaderies per garantir la connexió amb vies d'ample europeu, tant amb el port de Barcelona com amb els mercats de potassa del nord i del centre del continent.

Segons van afirmar ahir a aquest diari fonts d'Iberpotash, la signatura d'ahir suposa "un gran pas endavant" per a Phoenix, tot i que avancen que "encara queda molta feina", i recorden que el sí definitiu a les fases posteriors de Phoenix depèn de la matriu israeliana d'Iberpotash, ICL. La connexió ferroviària d'ample europeu des de Súria i Sallent amb el corredor mediterrani permetria quintuplicar el nombre de vagons actuals amb producte de la companyia, i fer desaparèixer el transport en camió. Amb tot, des d'Iberpotash s'insisteix que aquesta connexió "seria per a tot el territori", i que la voluntat de l'empresa és que "altres companyies bagenques s'hi puguin afegir".

El calendari, pendent
La intenció d'Iberpotash és que la tercera via fos operativa el 2020, coincidint amb l'entrada en funcionament del conjunt del corredor ferroviari. Abans, però, caldrà estudiar el cost total de l'obra i com es repartirà aquest cost. Segons afirmava el comunicat fet públic ahir per FGC i Iberpotash, "un cop finalitzi l'estudi i analitzades les possibilitats tècniques, FGC facilitarà a Iberpotash un calendari amb la previsió de desplegament de les infraestructures". Les antigues empreses mineres que operaven al Bages ja van ser accionistes en la construcció de les actuals línies de Súria i Sallent. El conveni de col·laboració entre les dues empreses "també preveu que FGC adeqüi gradualment el servei que presta actualment a les necessitats i als volums de producció i demanda de transport requerits per part d'Iberpotash", segons afirma el comunicat fet públic ahir. "La voluntat de Ferrocarrils de la Generalitat és la d'acompanyar Iberpotash en el seu procés d'expansió i creixement de producció de les mines", conclou. Les dues empreses tenen actualment un contracte signat per al transport de la sal i la potassa fins a l'any 2014, i es comprometen a "estudiar la possibilitat d'associar-se per potenciar aquest servei en el futur".

De moment, les capitals
L'anunci del conveni entre FGC i Iberpotash (que van signar ahir al matí el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, i el conseller delegat d'Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo) arriba n0més dos dies després que la CE inclogués el corredor mediterrani en la llista d'obres ferroviàries prioritàries per a Europa.

I just l'endemà que el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, afirmés que el 2020 ja hi haurà la connexió de Lleida amb el corredor (de manera que les quatre capitals hi estarien connectades), i que "no hem entrat en detall del que són els accessos i les connexions de la resta del territori en el corredor", amb referència a la Catalunya central, tot i que recordés que s'està treballant "en la connexió d'Osona per a l'ús de la indústria porcina amb el port de Tarragona".

Iberpotash i FGC han treballat durant mesos en el projecte de connectar el Bages amb el corredor, tal com ja va avançar Regió7 el 19 de juny passat.

FGC ha augmentat enguany el 62%, respecte del 2010, el transport de potassa de les mines del Bages cap al port. Segons els resultats fets públics aquest mes per FGC (vegeu Regió7 de l'11 d'octubre), des del gener fins a l'agost d'aquest any pel tram bagenc han circulat fins a la zona portuària per a la seva càrrega en vaixells un total de 254.345 tones de mineral. Respecte del mateix període del 2009, el creixement ha estat del 215%. Ferrocarrils també ha transportat 215.000 tones de sal des de començament d'any fins a l'agost entre les mines del Bages i Solvay, a Martorell.

Gairebé la meitat dels ingressos de FGC pel transport de mercaderies (1,5 milions d'euros) prové del transport de potassa. El transport de la sal ha generat a l'empresa ferroviària uns ingressos per valor d'un milió d'euros. Aquestes dades impulsen el projecte de Ferrocarrils d'apostar pel transport cap a Europa, tal com demostra la creació de la filial FGC Cargo.
Per fer la connexió bagenca amb el corredor mediterrani caldria, tot aprofitant la línia ja existent, instal·lar a tot el traçat un tercer rail. D'aquesta manera, amb tres rails -els dos ja existents i el tercer de nova creació- conviurien dos amples ferroviaris: el de via estreta (un metre) i l'ample internacional (1.435 mil·límetres).

Súria omple en la presentació del projecte de voluntariat

Vista parcial del saló de sessions de la Casa de la Vila durant l’acte. Foto: AjSú

Una cinquantena de persones va omplir dilluns passat el saló de sessions de la Casa de la Vila en la presentació del projecte de voluntariat per ajudar persones necessitades, promogut per diferents vilatans i vilatanes de Súria, amb el suport de l'Ajuntament.

Durant l'acte es van exposar les línies d'actuació inicial i es van realitzar les primeres inscripcions per a la futura associació que s'encarregarà de portar-les a terme. La regidora de Benestar Social, Sanitat i Solidaritat de l'Ajuntament, Carme Besa, va remarcar que "tots podem col·laborar" en el projecte, que pretén articular la resposta de la societat civil a les creixents necessitats socials que ha provocat l'actual crisi econòmica. Segons Carme Besa, "per ajudar no cal anar molt lluny", ja que en el nostre entorn més immediat hi ha persones i famílies directament colpejades per la crisi.

Les tres línies d'actuació inicials de la futura associació de voluntariat seran les següents:

• Banc d'aliments. Suport logístic, material i humà per potenciar el banc d'aliments de Càritas a Súria.
• InfantSúria. Activitats d'acompanyament, dinamització i lleure per afavorir la integració dels infants en risc d'exclusió en la vida social i cultural de la vila.
• Serveis socials. Suport a l'àrea municipal de Benestar Social en l'acompanyament a les persones grans o que viuen soles per realitzar gestions quotidianes (comprar, fer tràmits administratius, visites mèdiques, etcètera).

Els voluntaris podran col·laborar en qualsevol d'aquestes línies d'actuació en funció de la seva disponibilitat.

En l'actual fase del projecte, l'Ajuntament realitzarà les gestions necessàries per tal que l'autorització de la nova associació sigui una realitat en el termini més breu possible. Posteriorment, l'Ajuntament hi mantindrà el seu suport material i logístic per tal que l'entitat desenvolupi les seves activitats en les millors condicions.

El rector de Súria, Marc Majà, va dir durant la presentació del projecte que l'experiència de Càritas és que actualment hi ha un nombre creixent de persones "amb necessitats que no són menors" i que requereixen respostes ràpides. Entre els assistents a l'acte es trobava l'alcalde Josep Maria Canudas i altres membres de la corporació municipal.

Súria percebrà més terreny de la Serradora

El contenciós el va promoure el grup GIIS, de l'oposició, i obliga la promotora a lliurar més sòl públic

Vista del solar de la Serradora, abans de les obres d'urbanització
 ARXIU/JOSEP ROJAS

DAVID BRICOLLÉ | SÚRIA L'Ajuntament de Súria ha rebut una derrota judicial que, paradoxalment, li reportarà un benefici.

L'empresa Corriola, la constructora amb qui el consistori anterior va acordar i portar a terme el desenvolupament del sector de la plaça de la Serradora -on s'ha construït un bloc de pisos i el nou centre d'assistència de primària, a la planta baixa-, haurà de compensar l'Ajuntament surienc amb una cessió gratuïta de terreny com a conseqüència d'aquella operació urbanística.

Aquesta cessió ve ordenada per una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu que declara nul l'acord de reparcel·lació d'aquest sector aprovat fa quatre anys. Una reparcel·lació que el consistori -llavors governat pel PSC- i la constructora van tirar endavant de comú acord.
La sentència que ara s'ha fet pública és la resposta al contenciós que el 2007 va presentar el Grup Independent de Súria (GIIS) contra l'aprovació definitiva (el 15 de maig del 2007) del projecte de reparcel·lació i urbanització del sector de la Serradora. La formació independent -que en aquell moment, com ara, era a l'oposició- va recórrer als tribunals després que es desestimessin les al·legacions que va presentar en considerar que d'aquella operació l'Ajuntament n'hauria hagut d'obtenir més sòl públic, derivat del 10% d'aprofitament mitjà que fixa la llei quan es desenvolupa un sector urbanístic nou.

Curiosament, en aquest litigi el consistori ha estat la part demandada i, per tant, defensora d'una reparcel·lació que, amb la sentència ara emesa, queda clar que era menys beneficiosa per a l'interès públic del que corresponia en realitat.

En el moment en què es va aprovar la reparcel·lació, els terrenys en qüestió -identificats com a unitat d'actuació número 15- tenien només dos propietaris: l'Ajuntament de Súria (titular del 31,59% del total) i la mercantil Corriola SL (en tenia el 68,41%). La clau del litigi és que el GIIS esgrimia en la seva demanda que el projecte de reparcel·lació no era vàlid perquè no preveia la cessió del 10% d'aprofitament mitjà d'acord amb el que estableix la Llei d'urbanisme de Catalunya.

Per contra, segons consta en la sentència, tant l'Ajuntament d'aquell moment com la promotora defensaven que aquest precepte no era aplicable en aquesta reparcel·lació pel fet que les normes subsidiàries -aprovades el 21 de gener del 2003- ja en definien de manera clara els aprofitaments públics (el 51%) i privats (el 49% restant).

El tribunal, però, ha donat la raó al GIIS i afirma en la sentència que la cessió del 10% de l'aprofitament mitjà "és de plena aplicació en aquest cas". Ho argumenta pel fet que considera evident que en aquesta operació urbanística suposava per les transformacions dels usos existents "un augment de l'aprofitament o d'edificabilitat, ja que les anteriors normes subsidiàries preveien un sostre màxim de 636 m2 de sòl edificable, mentre que en les noves es preveu un sostre màxim de 5.260 m2 de sostre" distribuïts en 36 habitatges sobre una superfície de 1.522 m2.
L'Ajuntament -ara governat per CiU, AIS i ERC- ja va manifestar ahir que acata la sentència (no la recorrerà) i que la valora "positivament per l'increment que suposa del patrimoni de sòl municipal".

UNA SENTÈNCIA DÓNA LA RAÓ AL GIIS

Anul·lada la Reparcel·lació de la Plaça de la Serradora de Súria.

A mitjans de maig de 2007, mitjançant resolucions de l’alcalde de Súria es van aprovar els projectes d’urbanització i reparcel·lació de la Plaça de la Serradora. L’Ajuntament de Súria era propietari de 1.163m quadrats de sòl dins d’aquesta unitat d’actuació.

Durant el mes de juny de 2007, el Grup Independent de Súria (GIIS) conjuntament amb Convergència i Unió, presentaren recurs de reposició davant de l’Ajuntament de Súria, contra les resolucions d’alcaldia de data de 15 de maig del mateix any, que aprovaven els projectes d’urbanització i reparcel·lació de la Plaça de la Serradora, per no trobar-les ajustades a dret.

Totes les al·legacions presentades, van ser desestimades per part de l’Ajuntament.

Acte seguit, el GIIS decidí presentar recurs davant el Tribunal Contenciós Administratiu basat amb les mateixes argumentacions que anteriorment s’havien utilitzat davant de l’Ajuntament de Súria. En aquest cas, Convergència i Unió no va voler continuar en el procés, va creure en el criteri pres per la corporació i va decidir no personar-se a la demanda com a part actora. El Grup Independent de Súria (GIIS) , encapçalat  en aquell moment pel sr. Jaume Ros, va apostar en solitari per lluitar pels interessos municipals, assumint els alts costos econòmics del procediment.

Aquest mes de setembre de 2011,  s’ha dictant sentència per part del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 de Barcelona, estimant les pretensions que ha defensat des del principi el Grup Independent de Súria (GIIS). Anul·lant,  el Projecte de Reparcel·lació en qüestió.

En aquest sentit;

En primer lloc, l’estimació del recurs contenciós administratiu comportarà que l’Ajuntament ha de rebre, el 10% de l’aprofitament total del sector que ha deixat de rebre amb el Projecte de Reparcel·lació que va aprovar el mateix Ajuntament perjudicant els seus propis interessos.

D’aquesta manera, l’altre propietari afectat pel Projecte de Reparcel·lació, la mercantil Corriola S.L.,  haurà d’entregar a l’Ajuntament de Súria aquest 10% d’aprofitament mig. O el que és el mateix, la corporació haurà de rebre 526 metres quadrats de sòl de forma obligatòria i gratuïta.

I en segon lloc,  la Sentència reconeix també, que no consta que la finca aportada per l’Ajuntament s’obtingués de forma gratuïta en el marc d’una actuació urbanística, la finca en qüestió si genera aprofitament urbanístic per l’Ajuntament.

Per segon cop, ens trobem amb que el Projecte de Reparcel·lació pretenia que l’Ajuntament de Súria no rebés l’aprofitament urbanístic que li pertocava en aplicació de la normativa legal.

En definitiva, la Sentència dictada estima el recurs Contenciós Administratiu presentat pel GIIS, i anul·la el Projecte de Reparcel·lació aprovat per l’Ajuntament.

D’aquesta manera, amb la Sentència del Jutjat –que és ferma ja que no ha estat recorreguda ni per l’Ajuntament ni per  Corriola, SL- es pot apreciar una greu disfunció en l’actuació de l’Ajuntament de Súria, ja que si be és l’Ajuntament qui aprova, tant inicial com definitivament el Projecte de Reparcel·lació, i qui té la facultat d’ordenar al promotor privat que modifiqui el projecte si no compleix amb la Llei, resulta que en el present cas es va aprovar un Projecte a mida del promotor, que clarament perjudicava els interessos municipals, ja que es deixava de rebre de forma gratuïta i obligatòria el 10% de tot l’aprofitament.

Amb això, la corporació municipal haurà de rebre una totalitat de 545 metres quadrats de sòl, que la Sentència reconeix que per llei li pertanyen. Compensació que podrem traduir en euros properament, quan coneguem la valoració que s’efectuarà per un pèrit expert en la matèria.

Cal dir també que el Grup Independent de Súria (GIIS) ha mantingut ja contacte amb l’Ajuntament de Súria a fi de col·laborar i trobar la millor  manera de rebre aquesta important compensació en favor del municipi de Súria. 

L'Escola d'Adults de Súria obre el nou curs

Hi ha 114 persones matriculades

L'Escola de Formació d'Adults de Súria ha iniciat el nou curs amb 114 persones matriculades, xifra que manté el nivell de matriculacions corresponent al curs anterior. A més de la seva oferta formativa habitual, aquest centre de titularitat municipal ofereix la segona edició del curs de preparació a les proves d'accés als cicles formatius de formació professional (FP) de grau mitjà.

L'oferta formativa habitual de l'Escola consta de classes d'alfabetització, català, perfeccionament de lectura i escriptura per a neolectors, ampliació de coneixements en llengua catalana i castellana, matemàtiques i experiències, tallers d'informàtica i arts plàstiques, i català i castellà per a persones nouvingudes.

En aquest nou curs 2011-12, l'Escola d'Adults té els mateixos alumnes que el curs passat. Les classes de preparació a les proves d'accés compten amb 14 alumnes matriculats, tots residents a Súria.

Pel que fa a la resta d'alumnes del centre, la proporció de nouvinguts és del 23 %, amb les següents procedències:

• Àfrica (Marroc i Senegal): 12 persones.
• Amèrica (Argentina, Equador, Paraguai, Colòmbia, Veneçuela i República Dominicana): 6 persones.
• Europa (Ucraïna, Geòrgia i Polònia): 4 persones.
• Àsia (Kazakhstan): 1 persona.

Al llarg del curs, l'Escola d'Adults organitza diferents activitats per afavorir l'apropament intercultural i col·labora en iniciatives socials i culturals que es desenvolupen a la vila, com el programa Municipi Lector i els actes per la igualtat de gènere i contra la violència masclista.

A més del seu propi equip docent, el centre compta amb el suport d'un grup de voluntaris per reforçar la seva oferta educativa.

Els Salats continuen trencant els seus registres

Súria va celebrar la seva diada castellera aquest dissabte

Fotos de la diada castellera

Els Salats van viure una diada de molt nivell. Foto: David Garriga Aquest dissabte va tenir lloc la 4a Diada dels Salats de Súria, enguany acompanyats pels Castellers de Badalona i els Castellers del Riberal.

L'actuació va tenir lloc a la Plaça Major del Poble Vell de Súria que un any més va omplir-se per veure una diada amb alegries per part de totes les colles que van fer tots els seus castells a la primera, sense caigudes i sense desmuntar cap peu de castell.

L'actuació va començar amb uns pilars de quatre de salutació que les tres colles van aixecar a la vegada. En primera ronda els amfitrions van alçar el vuitè tres de set de la temporada, amb molt bones mides va resultar un dels millors que han fet.

Els de Badalona, els Micacos, van fer un lleuger cinc de sis que van descarregar sense problema mentre que els castellers de la Catalunya Nord van fer un quatre de sis que molt lent, però molt parat.

En segona ronda, els de la camisa potassa van apostar fort, amb un castell que tant sols havien carregat fa dues setmanes a Torredembarra: el quatre de set amb el pilar al mig. El castell va pujar com la majoria de quatres de la temporada, amb treball i patiment, però un cop més es va carregar l'estructura i poc a poc va anar desvestint el pilar de dins, que tot i les batzegades aquest cop si que van descarregar. L'eufòria de la colla i de la plaça van tornar a rememorar l'alegria d'un castell nou. Els Micacos van descarregar sense gaire problemes un tres de set mentre que els castellers del Riberal feien la torre de sis.

En última ronda, els Salats van descartar fer un altre castell de set i van aixecar un cinc de sis amb moltes estrenes i fent pujar gent menys habitual als troncs. Els de Badalona van fer una torre de sis molt tranquil·la i per la seva part els Castellers del Riberal van fer el tres de sis amb l'agulla.

En ronda de pilars les tres colles van fer el pilar de cinc, tots tres descarregats. Finalment, els Salats van aixecar 3 pilars de quatre simultanis, dos d'ells al balcó, el qual les enxanetes van pujar al balcó de l'Antic Ajuntament i un aixecat per sota.

Així doncs, una diada ràpida i amb tots els objectius acomplerts van posar punt i final a la gran temporada dels Salats de Súria que han pogut fer 19 castells de 7, mentre que la temporada passada en contaven dos, també ha estat una temporada important ja que des del mes de setembre els Salats disposen de local propi on a partir d'ara podran ampliar els seus objectius fent la colla cada vegada més gran.

De com es riuen de nosaltres amb els nostres diners (2) . Fèlix Salido

Per algú com jo que no sóc, ni pretenc ser, periodista comprovar que el primer article genera 25 comentaris i 192 "m'agrada" al facebook (agraeixo tots i cadascun d'ells), a més de la satisfacció d'haver encertat el tema, també em ratifica en la convicció que la manca d'informació sobre l'Espoli Fiscal que sofrim els catalans és brutal. De fet quan Aznar va ordenar deixar de publicar les balances fiscals estatals veient la gran injustícia que s'estava produint, justament el que buscava era això: "com més paguem menys consciència en tenim".

Hom podria pensar que sempre ha estat així, però res més lluny de la realitat. Tinguem en compte que l'any 1992, en plena inversió dels Jocs Olímpics, el dèficit fiscal no arribava als 5.000 milions. Des de aleshores fins ara s'ha multiplicat gairebé per cinc, fins a arribar al 22.000 milions

Això explica que veus com la del President Pujol que va arribar a creure que es podia dialogar amb Espanya, ara ja optin per a la via de marxar-ne.

Crec que és una excel·lent noticia que, per fi, avui ja es comenci a parlar de la necessitat del concert econòmic i la reducció del dèficit fiscal a un límit tolerable en tots i cada un dels mitjans de comunicació. Ara el següent pas és que la societat civil catalana, des de el coneixement de la profunda injustícia que estem patint, exigeixi fermament que s'aturi aquesta sangria econòmica que ens aboca a la ruïna.

Aportaré algunes dades significatives més: Podem continuar permetent aportar 22.000 milions d'euros a l'estat mentre el dèficit de la Generalitat és de 6.400 milions d'euros i a més ser els únics que per limitar aquest deute estiguem fent retallades doloroses però necessàries? Podem continuar aportant els 7,1 milions de catalans al fons de reserva espanyol 13.097 milions d'euros (74,4 %) mentre que la resta d'espanyols 38,5 milions només n'aporten 4.500 (26,6%)? Podem continuar suportant que, entenent el valor de Catalunya com a 0, cada habitant de les següents comunitats rebi un sobre-finançament en respecte a nosaltres de: 449 €/any a Extremadura, 440 €/any a la Rioja, 269€/any a Aragó o be 183€/any a Andalusia? Podem entendre que amb el mateix període de temps (1985 – 2005) es facin a Madrid 600 Km d'autovies i a Barcelona 20 Km? Podem suportar que sent els estudiants catalans el 17 % de l'estat Espanyol només rebin el 8% de les beques? Podem entendre que mentre Andalusia que te 8,1 milions d'habitants rebi 151.036 prestacions per la llei de dependència mentre els catalans que som 7,3 milions en rebem 54.042? El llistat de greuges comparatius seria gairebé inacabable.

Bé, si amb les dades anteriorment exposades som capaços de continuar llegint sense un atac de "mala llet", només faltaria afegir que a més ens hem se sentir a dir que som els dolents i que no som prou solidaris.

Totes aquestes dades i moltes d'altres estan extretes dels estudis que el Cercle Català de Negocis (Empresaris per l'Estat propi), recullen en les seves publicacions a la web dels quals us convido a entrar: www.ccn.cat Aquest col·lectiu fa temps que treballa sense cap intenció política però si amb una gran il·lusió per a difondre aquest missatge, amb la convicció que, des de la indignació que generen les dades, serem capaços de forçar els nostres polítics a lluitar fins aconseguir un acord just, i si no pot ser a obrir la porta i marxar.

També si us voleu continuar indignant amb mes informació, us recomano el llibre publicat aquesta primavera: "Espanya, Capital París" escrit per Germà Bel, a on en clau històrica es documenta meridianament com Espanya ha buidat d'infraestructures Catalunya per a convertir un país radial abocat a Madrid (si voleu en parlaré en propers articles).

Vull pensar que al final els europeus imposaran la lògica la propera setmana en respecte al corredor mediterrani. Espero que sabran veure que els ports estan al mediterrani i no a Saragossa ni a Madrid. Espero que sabran veure que aquesta Euro regió concentra el 50% de les exportacions de tot l'estat i a més no fa falta foradar 63 Km els Pirineus (amb una inversió monstruosa) només per estalviar-se passar per Catalunya. A la famosa cançó "Vaya, vaya, aquí no hay playa", jo els hi afegiria: "ni puertos, a ver si os enteráis de una vez".

No vull acabar l'article d'avui sense fer un comentari respecte l'article d'opinió de Sor Lucía Caram de fa uns dies en aquest mateix mitjà. Digueu-me simplista, però quan un delinqüent (sigui de on sigui) a més en situació il·legal, decideix suïcidar-se, la responsabilitat del fet és única i exclusivament d'ell mateix i de ningú més. Es per això que vull donar el meu suport total i incondicional al col·lectiu dels Mossos d'Esquadra i encoratjar-los a que continuïn amb aquesta tasca. Prou ja de fer Sants i Màrtirs als delinqüents i prou ja de criminalitzar a qui els persegueixen. Així mateix també el meu suport i reconeixement al col·lectiu de metges i infermers/infermeres que, a risc algunes vegades, de rebre agressions, continuen desenvolupant les tasques inherents a la seva vocació.

Sé que aquest últim paràgraf generarà comentaris a favor i en contra. Crec que a risc d'estar equivocat aquest és un sentiment majoritari dels que habitualment callem. Potser ja es l'hora de començar a parlar obertament. Penso contestar un per un tots els que s'identifiquin i obviar als que s'amaguin a l'anonimat, quan algú no és capaç de signar una crítica tampoc val la pena contestar-la. Estic segur que el futur no és dels covards.

LIPDUB SALAT

Aquest passat dissabte es va gravar un lipdub Salat  amb la participació de moltes de les entitats de Súria i particulars  al Poble Vell. El divendres es farà la presentació en el local Salat. Felicitats a la motivació saladeta!!!

OPERACIÓ DE CRÈDIT PER PAGAR EL C.A.P

L’Ajuntament de Súria, en l’últim ple, vol convertir un crèdit  d’operació de tresoreria per import de 800.000 € amb venciment al mes de novembre de 2011, per un crèdit a mig o llarg termini, per a finançar l’adquisició del local situat a la Plaça de la Serradora  (CAP) i les obres d’urbanització de la Unitat d’actuació.

Aquesta situació ve donat per l’ajornament del pagament del preu pactat per l’adquisició del local (1.700.000 €). La darrera previsió es fer-lo efectiu en dos o tres anualitats.

Aquest ajornament per part de la Generalitat genera un greu problema en les finances de l’Ajuntament, situant la taxa d’endeutament en un 76,6% sobre el màxim permès un 75%. Amb aquest càlcul també considerem com a deute viu el capital pendent a pagar de 661.049 € del camp de futbol.

El nostre grup –GIIS- va votar en contra del dictamen, proposant al grup de govern de la necessitat de demanar a la Generalitat de Catalunya que assumeixi els compromisos adquirits en el contracte firmat per  Cat Salut i que com a mínim es faci efectiu el primer pagament per absorbir els 800.000€. Així com negociar el pagament del interessos que comportarà aquest crèdit. 

Un crèdit que per altra part no van saber explicar en quines condicions es signava, només que seria un préstec a sis anys finançat per la Caixa. Segons l’informe del Secretari Interventor estava previst cobrar entre finals d’any i gener una part del deute del CAP.

Les despeses d’ ús de la instal·lació del CAP, ja les assumeix l’ Institut Català de la Salut.

Pensem que és en aquesta situació delicada, que s’ha de veure els resultats de la bona relació institucional amb  CIU -partit del mateix color que el nostre Ajuntament-, i no només preocupar-se en fer-se la fotografia de rigor.

Un altre interrogant que no va quedar clar en el passat ple, és l’equilibri pressupostari, que segons el Secretari Interventor no es trencava, i segons el Regidor d’ hisenda estava a la corda fluixa.

ON VAS A PARAR !!!

Em pregunto que passa quan dos ciutadans fem exactament la mateixa infracció, a la mateixa hora, el mateix dia i per cobrir un mateix servei d’urgència,  un  vehicle acaba sancionat i ha de pagat cinquanta eurets de la butxaca i l’altre vehicle s’ho estalvia.

Segurament algú pensarà que sóc un envejós, i que hauria d’estar content perquè el meu company s’ estalviat de pagar la multa, i perquè han tingut un detall important per un ciutadà de fora vila.

Però ves per on, el que m’intriga és saber quin criteri utilitza  el Regidor de Seguretat ciutadana  del nostre poble per poder  estimar o desestimar una multa -amb un text idèntic,  redactat  per mi mateix- en els dos plecs de descàrrec.

Estic segur, on vas a parar, que no ho fa segons qui ets, com et dius i a quin partit votes. Ni tampoc es deixa portar per si ha passat un bon dia, ha anat be de ventre o es lluna plena. El nostre Regidor de Seguretat Ciutadana, utilitza uns criteris basats amb la mes absoluta justícia, i de ben segur que vol que un ciutadà de Súria com jo, compleixi amb la normativa, preferint  que el ciutadà de fora vila es porti una bona  impressió i que sigui el Regidor de Seguretat del seu poble que el posi a rotllo.

Aquest raonament és l’únic plausible, perquè sinó encara pensaria malament! I això mai, on vas a parar!

IBERPOTASH GARANTEIX ESTABILITAT LABORAL

Iberpotash garanteix els seus més de 1.100 llocs de treball

La direcció de l'empresa s'ha compromès per escrit a no fer cap acomiadament

 

Imatge interior de les mines de Súria. Foto: Iberpotash

Empresa i treballadors signen un acord ja contemplat al Projecte PhoenixSúria, 6 d’octubre de 2011.

L’empresa Iberpotash ha garantit el manteniment dels llocsde treball per a la plantilla actual. Aquest acord signat entre empresa i treballadorsconstituïa un objectiu prioritari pel desenvolupament del projecte Phoenix. Un projecte estratègic de visió a llarg termini que té l’objectiu principal de crear noves línies de negoci sobre els recursos que es configuren com a matèries primeres amb una sostenibilitat absoluta econòmica i ambiental.

El conseller delegat d’ Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, ha manifestat que
“amb la signatura d’aquest acord Iberpotash referma la seva voluntat d’assegurar
l’estabilitat laboral en l’actual conjuntura econòmica”. Segons el màxim dirigent d’
Iberpotash, “l’empresa dóna així, mitjançant un compromís escrit, un missatge
d’optimisme i de futur a l’entorn”.

El grup ICL, matriu d’ Iberpotash, va aprovar recentment una inversió de 160 milions
d’euros que, juntament, amb altres inversions ja previstes per Iberpotash, superarà la
xifra de 200 milions d’euros en els pròxims tres anys per al desenvolupament de la
primera fase de l’anomenat projecte Phoenix, un projecte que ja ha començat a
materialitzar-se. Iberpotash ha volgut però, amb la signatura d’un acord amb els
representants dels treballadors que garanteix tots i cadascun dels llocs de treball, deixar
constància de la ferma voluntat que el seu desenvolupament no suposi cap cost laboral.

Iberpotash és la única empresa d’extracció de potassa espanyola i exporta més del
setanta per cent de la seva producció anual, especialment a països de la Unió Europea,
Àsia, el nord d’Àfrica i el Sud d’Amèrica. La potassa és un element bàsic per a la
fertilització dels camps. Iberpotash també comercialitza sal, el clorur sòdic, que compta
amb més de catorze mil aplicacions. L’empresa catalana pertany al grup químic
multinacional ICL (Israel Chemicals Limited) i la seva activitat actual aporta més de
mil cent llocs de treball directes a la comarca del Bages,a la Catalunya Central.

Prec per millorar l'accés a l'Avinguda de la Generalitat

En el ple d'aquest mes de setembre, el nostre grup -GIIS- va presentar aquest prec, per demanar que es revisi l'obra acabada que va  fer  Diputació. El Grup de govern va acceptar el prec. El Senyor Batlle Josep Mª Canudes va manifestar que el 14 de setembre va visitar  junt amb la responsable de l'Àrea de infractructura viària les obres i que  aquesta va dir, que es valoraria l'obra econòmicament per veure si es podia tirar endavant la reforma de l'obra. 

El que ens crida l'atenció es que en pocs dies s'ha plantat el parterre i posat el rec automàtic, cosa que  si es pot portar a terme la reforma, encarirà una mica més el cost.

Passem el text presentat al ple de setembre:

Vista la obra realitzada per Diputació a la cruïlla de la Carretera Castelladral amb connexió amb l’avinguda de la Generalitat, hem recollit les observacions dels veïns que han manifestat  que el  traçat  tancat de la corba  dificulta l’accés a la via, tant d’entrada com de sortida, així com la irregularitat de les rasants.

Demanem, per tant,  que es transmeti a Diputació la necessitat de fer una remodelació de l’obra per tal d’obrir més la corba d’accés i millorar considerablement  les connexions actuals, la visibilitat, i els possibles accidents.

No acabem d’entendre que aquesta obra que disposava d’espai per fer un traçat adequat, hagi tingut un projecte final tan mal dissenyat, amb el vist-i-plau de tècnics de Diputació i tècnics de l’Ajuntament.

Esquius i Campoy, podis de l'Avinent en l'estatal de fons

Alfons Esquius va quedar segon en els 10.000 metres llisos i Carme Campoy va assolir el títol en la marxa de la mateixa distància

El fondista surienc de l'Avinent CA Manresa Alfons Esquius i la marxadora monistrolenca de l'entitat Carme Campoy van pujar aquest diumenge al podi en el Campionat d'Espanya de 10.000 metres llisos i 10.000 metres marxa per a veterans que es va celebrar a Ascó.

Esquius va proclamar-se subcampió d'Espanya de 10.000 metres llisos M50 amb un registre de 36'02"22. La prova va estar guanyada per l'atleta burgalès Rafael de Andrés (CiAranda) amb 35'57"88. El tercer graó del podi va estar per el madrileny Manuel Delgado (EA Majadahonda) amb 36'10"73. Bones quartes posicions les aconseguides per Ramon Esquius en M50 amb un temps de 36'15"67, i del manresà Josep Comas en M60 amb 42'50"44.

Per altra banda, i en el sector de la marxa, l'atleta de l'Avinent CA Manresa Carme Robles va endur-se el títol estatal en la categoria W35 en els 10000 metres marxa amb 59'56"95.

Els Salats se superen a Torredembarra

Un 4d7 dels Salats a Torredembarra. Foto: Pep Ros

La Colla Castellera Salats de Súria ha realitzat, en el marc del VIII concurs de castells de Torredembarra, la millor actuació de la seva història amb tres castells de set en una mateixa actuació.

Després del pilar caminant i presentació, els Salats han escollit com a primers castells el tres i quatre de set. Segurs, amb bones mides i molt ràpids, els han descarregat sense cap incidència.

Per tercera ronda s'han reservat un castell inèdit en la història de la colla; el quatre de set amb el pilar. Castell que fa setmanes els salats treballen amb insistència als assajos. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana havien descarregat la prova neta (4d6p net) en dues ocasions. En el concurs, el castell ha pujat nerviós, amb no massa bones mides i estirat al pis de terços. Tot i així molt ràpid execució s'ha vestit i desvestit tota l'estructura externa mentre en l'interior es muntava el pilar de cinc. Una reblincada en l'inici de la descarregada del pilar l'ha fet saltar per davant. Els de la camisa potassa, s'han adjudicat el seu primer castell de la gamma alta de set, tot just en el primer assalt. Aquesta temporada ja són disset els castells de set realitzats per la colla surienca.

La pròxima cita, ja serà en la seva diada el proper dissabte 15 d'octubre a les 18h, en el marc incomparable de la plaça Major del Poble Vell de Súria. Diada que posarà fi tot just a la quarta temporada de la colla; la més exitosa de la curta història dels Salats.

El ConcurSet supera totes les espectatives
Tretze colles han participat en la més lluïda edició de la història del "concurSet" (que es com es coneix popularment el concurs de Torredembarra); demostrant el gran creixement assolit per moltes colles des de la d'arrera edició. Recordem que el format del concurs és bianual i en anys senars, per no coincidir amb el concurs de Tarragona.

Els guanyadors d'aquesta edició han estat els Cargolins d'Esplugues, que han aconseguit carregar el dos de set, després d'un primer intent desmuntat com a millor castell. Els representants Bagencs, els Salats de Súria, han quedat en una meritòria novena posició, en la que ha estat la millor actuació de la seva història.

Algunes dades que parlen per elles mateixes: 40 castells; 36 de descarregats, 3 carregats i 1 intent. D'aquests 22 de la gamma alta de set (doblant els de la darrera edició que en van ser 11); 16 castells han estat estrenes de temporada i 6 eren inèdits en tota la història de les colles que els han realitzat.

Si aquí li sumem els 13 pilars caminant i els incomptables pilars i vanos de comiat, i que tot això s'ha realitzat en menys de 3,5h, cal sens dubte, felicitar a tota l'organització a càrrec de la colla local dels Nois de la Torre i a l'Ajuntament de Torredembarra.

Diada castellera singularíssima, on tothom col·labora en les pinyes dels altres malgrat la competició, i on les colles aprofiten de portar a plaça els seus millors castells. Cita molt recomanable per a qualsevol aficionat casteller.

ALERTA!!!

Cal anar alerta amb les obres d’enderroc de la finca on s’ubicava l’antiga biblioteca, perquè han passat mes de quatre setmanes, i les obres no avancen i una de les façanes laterals té una esquerda important que podria fer que en un moment determinat la paret cedís, posant en risc els vianants.

La curiositat és que han desmuntat la teulada i han tirat a terra un dels pisos superiors amb el seu forjat, sense haver retirar de la façana el cablejat que creua tota la façana de la finca, un cablejat prou potent i ben collat i que fa pensar que una vegada es comenci a maniobrar sense el forjat interior acabi fent cedir les parets.

Qualsevol obra d’enderroc, ha de tenir aprovat el seu projecte i el pla de seguretat, i sobretot tenir lligat amb l’empresa elèctrica -en cas de tenir cablejat a la façana-  el seu trasllat o  soterrament, però mai hauria de passar, de tenir una obra pendent per un fil, en aquest cas pel cablejat, provocant molèsties als vianants i a fer palès el descontrol en l’actuació.

IMATGES DEL PASSEIG DEL RIU

L’enllumenat del passeig del riu esta en un estat lamentable gràcies als actes d’alguns dels nostres ciutadans,  que no tenen res mes a fer que dedicar-se a tirar a cops de peu  les llums que haurien d’estar il·luminant el nostre passeig.

Es un de tants actes incívics que tenim la mala sort  de veure molts ciutadans amb la destrossa de mobiliari urbà i amb el cost que això representa pels ajuntaments, es a dir, per a tots nosaltres.

El resultat és que el que es veu a les fotografies, però val a dir que el grup de govern també va manifestar per veu del Regidor de via pública, Joan Castellà, que arreglar l’enllumenat  no ha estat la seva prioritat des de que van entrar al govern, però que aviat  la brigada començaria a reforçar les llums, posant un peu de ciment.

El cert és que veure el cablejat al descobert dona una imatge de perill i de deixadesa,  sense parlar de deixar el passeig sense llum. Esperem que molt aviat les llums estiguin  en funcionament.