FESTA DEL BARRI FUSTERET

Els dies 25 i 26 es varen acabar una part de les obres de d’urbanització de la plaça. (asfaltat i anivellació i compactació dels parterres). Queden encara detalls per a l’entrega final , soterrament de la les línees de telèfon, marcar la pista de basket, plantar els arbres etc. L’acondicionament dels garatges anirà a càrrec dels propietaris.

Segons l’Alcalde de Súria el cost d’aquesta intervenció es descomptarà a l’empresa que inicialment tenia adjudicada l’obra i diu que no tindrà cap incidència econòmica per l’ajuntament. La festa ha anat molt be i amb molta assistència, l’associació de veïns (foto de la barbacoa) estan molt contents.

El Fusteret de Súria celebra la seva Festa Major

Aquest dissabte i diumenge

Dissabte, 27 d'agost
21.00 h. Botifarrada popular.
22.00 h. Ball de nit amb Josep Sáez. Organitza: Associació de Veïns de Fusteret.

Diumenge, 28 d'agost
8.00 h. 2a caminada popular Barri Fusteret. El recorregut aproximat serà de 10 quilòmetres. A l'arribada, hi haurà esmorzar i beguda per als participants. Preu: 3 euros. Inscripcions: es fan a les 7.30 h., a la pista del barri.
10.45 h. Missa.
12.00 h. Aperitiu popular.
20.00 h. Ball de tarda amb Jordi Soler.

Nou accés al Barri Santa Maria

Sembla que els veïns del barri Santa Maria no estan massa satisfets  amb el nou accés que va dissenyar Diputació. Manca visibilitat i la connexió amb la carretera Castelladral  es estreta i els cotxes que baixen  es troben amb un embut i les rasants  no estan ben resoltes.

FESTA DEL BARRI SANTA MARIA

Un cap de setmana ple d’activitats al Barri de Santa Maria, gràcies a l’iniciativa de l’Associació de veïns del barri.

Com tots sabem molt bé organitzar qualsevol activitat, implica dedicació, entusiasme, i generositat per part de persones que dediquen el seu temps personal per fer que les coses rutllin.  Per sort a Súria tenim un munt de gent repartida en associacions i entitats capaços de millorar i aportar la seva energia per fer una societat viva i en molts casos millor.

L´ajuda a escoles de música es retallarà el 23%

El Govern matisa que l'aportació al curs passat és de 460 euros, però que es fa en dos pagaments

Una jove estudiant i el seu professor durant una classe a l'escola municipal de música de Calaf
 arxiu/f. v.

REDACCIÓ | MANRESA Retallada sí, però menor de la que els ajuntaments afectats van anunciar en principi. Aquest és l'aclariment que la conselleria d'Ensenyament va fer ahir -8 dies després que Regió7 es fes ressò del malestar d'alguns alcaldes- en relació amb les aportacions que aquest departament fa a les escoles municipals de música.

El que ahir va informar el Govern català és que, efectivament, els ajuts per al curs passat que hi havia pactats -que eren de 600 euros per alumne- es reduiran, però no a la meitat (300 euros), sinó el 23%. És a dir, Ensenyament aportarà per cada alumne de les escoles de música que estan homologades 460 euros.

El departament assegura que des del primer moment l'acord a què s'havia arribat amb les entitats que agrupen els municipis preveia que la Generalitat arribaria fins al 77% de l'ajut que hi havia compromès en els darrers anys (els 600 euros). A final de juliol, però, diversos consistoris que disposen d'aquests centres, com el de Santpedor i el de Navarcles, van posar el crit al cel en rebre una notificació que deixava aquest import per al curs ja finalitzat a la meitat.

Des de la conselleria d'Ensenyament s'ha atribuït aquesta "confusió" al fet que la subvenció es farà efectiva en dos pagaments, i que el va fer a final de juliol va ser comunicar el primer, de 300 euros, als quals se n'afegirà un altre de 160 euros més. El departament ha justificat aquest pagament fraccionat perquè el primer corresponia a una primera fase "feta amb pressupost prorrogat", i el segon a una de posterior "amb pressupost definitiu". Ara bé, segons van concretar a final de juliol alguns dels alcaldes afectats, en la resolució que van rebre s'hi deia que la consignació per a aquest any era de 300 euros i que només podria variar en funció d'una millora en la situació pressupostària de la Generalitat.

Aquest import de 460 euros que finalment rebran les escoles de música correspon només al curs ja finalitzat (2010-2011), però a dia d'avui encara no hi ha un acord entre la conselleria i les entitats municipalistes sobre l'aportació que el govern destinarà per cada alumne de cara al curs que s'ha d'iniciar d'aquí a poc més d'un mes.

D'altra banda, Ensenyament va comunicar també ahir que en el cas de les llars d'infants l'aportació que farà per al curs ja finalitzat és d'un total de 1.600 euros per alumne que, com en el cas de les escoles de música, també es concretarà en dos pagaments. El primer, que ja s'hauria començat a notificar, és de 1.300 euros, als que posteriorment s'afegiran els 300 euros restants.

Aquests 1.600 euros suposen també una retallada de l'11% de l'ajut inicialment previst, segons reconeix el mateix departament.

Guàrdies nocturnes: un puzle en moviment

Les reordenacions dels horaris dels centres de salut durant les nits de l'estiu preocupen i despisten a parts iguals

A quin ambulatori em toca anar si a les quatre de la matinada em faig un tall al peu que necessita uns quants punts de sutura? Les reordenacions que està duent a terme el departament de Salut, sumades al fet que la informació està arribant als pobles afectats tard, malament i amb comptagotes està despistant de valent els usuaris del Bages, que veuen amb preocupació la pèrdua del servei de guàrdies ambulatòries de nit, de festius i de caps de setmana.


El cas de Cardona -confirmat ja pel Govern- i el cas de Navàs i Sallent, que tot sembla indicar que seguirà els passos del de Cardona, ha posat en peu de guerra responsables municipals, entitats i veïns a títol individual d'aquests municipis.


Si les mobilitzacions ciutadanes no ho eviten, Cardona deixarà de tenir guàrdies de nit, de festius i de caps de setmana a partir del 19 de setembre. La intenció de Salut és que fora de l'horari diürn en dia laborable (de 8 del matí a 8 del vespre), els pacients de Cardona i els del municipi berguedà de Montmajor (que fins ara anaven a Cardona) s'hagin de desplaçar fins a Súria en cas d'urgència mèdica.


Les entitats i tots els partits polítics de la zona (inclosos els grups municipals de CiU dels dos pobles) s'han començat a mobilitzar per no perdre el servei. De raons, diuen, "no ens en falten". Entre d'altres coses exposen que una quarta part de la població de Cardona té més de 65 anys, un col·lectiu que sovint no disposa de vehicle propi i que "molts cops, a més, és el que té menys recursos". També han fet referència a l'extensió i dispersió geogràfica de la zona, que té unes 400 masies escampades pel territori.


Si la reordenació s'acaba aplicant, l'ambulatori de Súria passarà de fer guàrdies per a 8.900 persones (Súria, Sant Mateu de Bages i Callús) a oferir servei a una població de 14.573. O el que és el mateix, atendrà el 63% més de pacients que ara. I ho farà, en principi, amb el mateix equip mèdic.


Navàs també? Aquesta és la pregunta que alguns navassencs s'estan fent aquest estiu. Bé, els que no s'han mogut del poble, ja que els que són ara mateix de vacances es trobaran, potser, amb el canvi dat i beneït quan tornin. Precisament, el fet que el departament de Salut hagi avisat en ple mes d'agost i ho hagi fet directament als ambulatoris (sense consultar ni negociar, ni tan sols comunicar-ho amb anterioritat als consistoris afectats) ha estat molt criticat pels responsables polítics municipals.


Segons va poder saber Regió7 (vegeu edició del 5 d'agost), Salut estaria estudiant treure les guàrdies ambulatòries de nit, de festius i de caps de setmana de Navàs. El moviment implicaria que els navassencs i els habitants de Balsareny, Gaià, l'Ametlla de Merola i Viver i Serrateix s'hagin de desplaçar fins a Sallent. Tot i que la gerència de la Regió Sanitària de la Catalunya central no ho ha confirmat (ahir eren previstes reunions entre els ajuntaments de Navàs i Sallent amb Salut), tot sembla indicar que seguiran el mateix camí que Cardona.


La mesura faria que Sallent passés d'atendre 7.000 usuaris a atendre'n 10.600 més. És a dir, un total de 17.600 persones, més del doble que fins ara. Polítics i entitats locals ja han fet notar que, en algun cas, com podria ser Montmajor-Súria o Viver i Serrateix-Sallent, se "superaran les isòcrones" que preveu la llei "perquè se sobrepassaran els 30 minuts de trajecte".


La gran àrea de Manresa
La retallada de serveis (o concentració, depenent del cantó d'on es miri) de Cardona i Navàs se suma a la que l'anterior govern tripartit va fer el setembre de l'any passat a l'àrea de Manresa, quan va concentrar les guàrdies nocturnes de Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet i Sant Fruitós de Bages a Manresa, la qual cosa va fer que pacients de Fonollosa o Talamanca, per exemple, veiessin incrementat encara més el seu temps per arribar als punts d'atenció.

Paexba es declara en concurs de creditors

La companyia té actualment una quarantena de treballadors repartits entre Súria Avinyó

Planta de l'empresa Paexba, a Avinyó
 mireia arso

ROGER JUNYENT | MANRESA La companyia bagenca Paexba, amb una fàbrica d'aglomerat asfàltic a Avinyó i oficines i tallers a Súria, s'ha declarat en concurs de creditors, l'antiga suspensió de pagaments. Actualment, la plantilla de l'empresa és formada per una quarantena de persones, segons fonts consultades per Regió7. La davallada de la contractació d'obra pública per part de l'administració s'apunta com una de les causes principals que han portat l'empresa a declarar-se en concurs de creditors.

El procés concursal ja ha estat aprovat pel Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona, que també ha nomenat la nova administració concursal de la companyia bagenca. L'empresa té oficines i el taller i magatzem de material al polígon industrial de la Pobla, a Súria, mentre que disposa d'una planta de producció d'aglomerat asfàltic en calent a Avinyó. Una bona part de la facturació de l'empresa provenia dels treballs d'asfaltatge i manteniment de carrers, camins i carreteres, que feia de forma directa o com a subcontractada per a ajuntaments i institucions de la zona, bàsicament del Bages, el Berguedà, el Solsonès i l'Anoia. Precisament al llarg de l'any passat i també d'aquest, la contractació d'obra pública ha tingut una important reducció. A part de treballar per a l'administració, Paexba, que va declinar contestar les preguntes de Regió7, també treballava per a petites i mitjanes empreses de la zona.

Actualment, el 80% del capital de Paexba és propietat del grup vallesà Excover, que va adquirir-la l'any 2009, en el marc d'una operació que s'incloïa en el pla estratègic de creixement corporatiu del grup Excover entre els anys 2008 i 2013.

*La lamentable situació econòmica de l'empresa ha afectat l' asfaltat de la plaça del Barri de Fustaret, l' associació de veïns  ha mostrat la seva preocupació pel retràs de l'urbanització de la plaça.

Els càrrecs de la Diputació cobraran entre quatre i vuit mil euros al mes

El BOPB publica les retribucions dels trenta polítics amb dedicació exclusiva a la institució provincial

Diputació de Barcelona Foto: Jordi Play/El Temps

La Diputació de Barcelona ja ha aprovat el cartipàs i les funcions dels diputats, i aquesta setmana les retribucions. El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona ja ha publicat la llista de càrrecs polítics amb dedicació exclusiva en aquesta administració que ofereix serveis als ajuntaments de la demarcació barcelonia, així com les retribucions corresponents, en concepte de sou, a raó de catorze mensualitats per any, que van ser aprovades pel ple de la corporació.

Els trenta membres electes de la corporació exerciran el càrrec amb dedicació exclusiva i cobraran un mínim de 3.795,85 euros bruts mensuals i un màxim de 8.265,98. En total, l´import de la nòmina serà de 185.634,49 euros bruts cada mes, a partir de l'1 d'aquest mes d'agost.

El càrrec més ben remunerat és el de president, Salvador Esteve, amb 8.265,98 euros bruts. El segueixen els cinc vicepresidents de l'entitat : Alberto Fernández Díaz, Ferran Civil Arnabat –alcalde de Cercs–, Josep Llobet Navarro, Mercè Conesa Pagès i Antoni Fogué Moya que rebran 6.921,17 euros bruts; el mateix sou que que els sis presidents de grup: Joan Carles Garcia Cañizares, Pere Navarro Morera, Xavier Garcia Albiol, Arnau Funes Romero i Pere Prat Boix, igual que el president delegat d´àrea, Carles Rossinyol Vidal.

El diputat adjunt a la presidència, Joaquim Ferrer Tamayo, cobrarà 6.301,69 euros bruts i els portaveus dels grups, els diputats delegats i els diputats adjunts: Josep Mayol Antigas, Alberto Vilagrasa Gil, Álex Mañas Ballesté, Ramon Riera Macia, Mònica Querol Querol, Jordi Subirana Ortells, Josep Salom Ges, Marc Castells Berzosa, alcalde d´Igualada, Andreu Carreras Puigdelliura, Mercè Rius Serra, Josep Oliva Santiveri regidor de Navàs, Mireia Solsona Garriga, Rafael Roig Milà, Ignasi Giménez Renom, cobraran 5.967,60 euros bruts. Els darrers de la llista són els portaveus adjunts als diferents grups polítics, Santiago-Óscar Cayuela Tomás, Ramon Castellano Espinosa i Ramon Serra Millat, que percebran una retribució de 3.795,85 euros bruts.

Els alcaldes lamenten la retallada a les Escoles de Música

Es queixen que l'efecte retroactiu els obligarà a cobrir la partida amb recursos propis i de la data escollida de l'anunci quan ja estan aprovades les taxes i quotes pel proper curs

 
Interpretació de Revel·lió a la cuina per part de l'Escola de Música de Súria aquest juny. Foto: AjSú

Els alcaldes consultats per Manresainfo.cat per la retallada del 50% amb efectes retroactius de les subvencions a les Escoles de Música Municipals es mostren molestos sobretot per la poca sensibilitat mostrada pel govern de la Generalitat cap a unes iniciatives que, com recorda Laura Vilagrà "no són competència dels ajuntaments però que mantenim en la nostra aposta per l'educació i l'accés a la cultura dels nostres ciutadans". L'alcaldessa republicana reconeix que esperaven una retallada "però en cap cas" tan alta i "encara menys" amb efecte retroactiu, que, recorda, afectarà també els usuaris dels centres de formació musical.

Més bel·ligerant es mostra Navàs on el seu alcalde, Jaume Casals, defineix la mesura com a un "despropòsit" i recorda que significarà una reducció d'uns "102.600 euros, 51.300 del curs que comença i la mateixa quantitat pel curs 2010-11" pel seu efecte retroactiu. Els consistoris es queixen a més a més que la retroactivitat de la decisió "tindrà greus efectes negatius en l'economia municipal" ja que eren uns diners amb que l'Ajuntament comptava i que tenien la seva partida en els pressupostos.

A Artés, Josep Candàliga coincideix amb altres alcaldes en recordar que la mesura arriba quan els ajuntaments han aprovat els preus de matriculació i les quotes mensuals de les Escoles Municipals de Música.

Aquesta és la principal preocupació també de la regidora de cultura de l'Ajuntament de Súria, Anna Pérez, que com Navàs, compta en uns 100.000 euros els diners que deixarà de rebre el municipi per a la seva Escola de Música i que hauran de restar d'alguna altra partida pressupostària. Pérez ha assenyalat que de cara a la propera setmana té prevista una reunió amb la directora de l'Escola de Música de Súria per estudiar possibles alternatives a aquest contratemps sobtat.

La retroactivitat de la mesura també preocupa a Sallent pel fet d'haver de modificar partides pressupostàries per cobrir la mancança que suposa perdre uns diners que estaven previstos, tot i que l'alcalde de la població, David Saldoni, recorda que la despesa pública que significa l'Escola de Música suma uns 1400 euros per alumne i curs, entre l'aportació de l'Ajuntament i la subvenció de la Generalitat. "En temps de crisi hem d'estudiar bé les despeses que tenim", assenyala Saldoni, "ja que si ens posem a mirar què costen alguns serveis municipals" que ofereixen a la població "més d'un es podria queixar pel greuge comparatiu que suposa" respecte de les persones que no hi accedeixen o tenen altres interessos formatius.

Tot plegat sense comptar amb el que suposarà per altres Escoles Municipals de Música com la de Moià amb l'Ajuntament en fallida i en espera de poder prendre oxigen amb les ajudes que puguin arribar de les administracions superiors.

Els alcaldes temen l'anunci per part del govern de la Generalitat de futures retallades que afectin les escoles bressol municipals i es mostren queixosos que des del govern de la Generalitat s'aconselli contenció als ajuntaments però les mesures que es prenen els portin a suplir la inversió de la Generalitat.

Sant Vicenç de Castellet és l'únic municipi de la comarca que l'anunci no l'ha afectat directament ja que continuen amb les gestions d'homologació de la seva escola de música que degut a que l'equipament no reunia tots els requisits exigits no estava inclosa en el catàleg d'Escoles de Música de la Generalitat. El seu alcalde, Joan Torres, espera que el trasllat de l'escola de música a Cal Soler permeti que el proper curs ja pugui funcionar dintre del circuït de les altres escoles de música de la comarca. "El nostre cas no és típic, ja que partim de la base que en el curs passat no vàrem rebre cap subvenció de la Generalitat per aquest concepte", finalitza l'alcalde

El Bages podria perdre 2 o 3 ambulàncies del SEM

Segons denuncia la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública al Bages el Servei Català de la Salut té previst el tancament del servei nocturn d'urgències i els dissabtes i festius a Cardona i la reducció dels recursos destinats al transport sanitari no urgent o programat

 

El Bages passarà a disposar de 2 o 3 vehicles del SEM menys dels que tenia fins ara. Foto: Adrià Costa

A la llista de retallades sanitàries que s'han fet al Bages darrerament com les importants reduccions de llits de traumatologia i de medicina interna al Centre Hospitalari (Althaia) i de llits sociosanitaris de llarga estada a l'Hospital de Sant Andreu (Fussam) i a la Clínica de Sant Josep (Althaia), reducció de personal i d'horaris d'atenció al Centre d'Urgències d'Atenció Primària (ICS), possible reducció o eliminació d'un dels equips del Programa d'Atenció Domiciliària Equip de Suport-Pades (ICS), el Servei Català de la Salut té previstes noves mesures d'estalvi sanitari segons denuncia la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública al Bages.

Per una part, properament es durà a terme la reducció del nombre d'ambulàncies del transport sanitari urgent. El Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) suprimirà 2 o 3 ambulàncies de les que presten servei al Bages. Des de la Plataforma de Defensa de la Sanitat Pública denuncien que questa mesura significarà tenir menys capacitat de resposta i més tardança en arribar a les urgències i emergències, "posant en perill la salut i la vida de les persones". A més, la Plataforma denuncia també la reducció dels recursos destinats al transport sanitari no urgent o programat. Es retallaran de forma significativa els transports de persones pels serveis de rehabilitació, hemodiàlisi, radioteràpies, centres de dia, altes hospitalàries i trasllats inter hospitalaris.

En les mesures d'estalvi sanitari, el Servei Català de la Salut també té previst el tancament a partir de mitjans de setembre del servei d'urgències de les nits de les 20h. fins les 8h., i els dissabtes, diumenges i festius a Cardona. Això suposa deixar a Cardona i el seu terme municipal i de Montmajor, considerat com terme d'alta muntanya, sense metge i infermer/a de guàrdia. Per anar a urgències s'hauran de traslladar al CAP de Súria o esperar que l'equip de guàrdia es desplaci al seu domicili. La Plataforma recorda que l'àrea coberta per aquest servei d'urgències és un territori extens (380 km2), amb habitatges dispersos i amb un col·lectiu important de persones grans. La Plataforma tem que "decisions d'aquest tipus es vulguin implantar a altres localitats de la nostra comarca".

Finalment la Plataforma denuncia la supressió de consultoris als pobles, tot i que no concreta quins seran. Es preveu la supressió d'un nombre determinat de consultoris dels pobles on visiten metges i infermeres d'atenció primària alguns dies i hores de cada setmana, allunyant els serveis i obligant a la població, a vegades persones grans i amb dificultats, a més desplaçaments.