SOMNI

Podria escollir el cami planer que volen fer-me creure que existeix,

…però en tots els camins hi han giravolts traïdors.

Podria escollir el jardí florit que em dibuixen en plé gener,

…però cada nit, les glaçades em recorden que és hivern.

Podría escollir viure en un somni ideat per inconscients,

…però jo tinc consciència i el somni s’esdevé fum.

Podria escollir un palau d’argent farcit de detalls de plaers,

…però el plaer el tenim ja en nosaltres mateixos.

No cal que ens facin creure en castells inmensos construits per mans que creuen benevolents, innocents i transparents. Mans tant benevolents, innocents i transparents que esdevenen insignificants, imperceptibles al sentiment humà, mans que acaben desdibuixant-se a si mateixes per ordre d’altres sentiments que neixen de l’ànima.

Cos sense mans.

Mans sense cor.

Cor inexistent.

Inexistent senteniment.

Senteniment malatís.

Malaltís cos.

Cos sense mans… sense cor… sense enteniment… malatís cos!.

Hagués pogut escollir el camí dels qui marcaven la dracera fàcil i planera, el viatge que per ser seu, l’havien convertit en “El Camí”, el seu gran camí.

Però m’agrada tocar de peus a terra, agafar un grapat de sorra i sentir com s’impregna d’humitat la meva mà, d’una terra tant meva. Sentir l’olor i el color d’un capvespre. Amb aquella sorra a les mans. Amb el color de la tarda que cau…Cos, mans, cor, sentiment …SENTITS d’una persona, d’una persona com tu i com jo.

…Un camí sense giravolts, un jardí florit a l’hivern, un somni inconscient, un palau d’argent farcit de plaers…què és tot això que volen fer-me creure? Un somni? Una manipulació? Un truc de mag de tercera?

No m’interessa, jo sols sóc un humil ser humà que rebutja les mentides, malgrat m’agradi somiar.