No tot és de color de rosa, per molt rosa que ho presentin els governants, la crisi deixa amb una mà davant i l’altra a darrera (amb el cul a l’aire) tota l’Administració. Una administració que viu la mar de contenta gràcies als nostres diners. L’any passat el President Zapatero encetava el plan E afirmant: “los tres años consecutivos de superávit presupuestario nos permiten ahora incurrir en déficit sin poner en riesgo la credibilidad de las finanzas públicas” i un any més tard, l’Estat Espanyol està amb suspensió de pagaments. Tot, gràcies a la falta de previsió.
Una previsió que es pot extrapolar a totes les altres administracions com un mal endèmic de difícil solució.
L’Ajuntament de Súria no s’escapa d’aquesta dinàmica, tot acabant l’any amb un romanent positiu de 344.144,31 € és important saber que el seu deute viu és de 2.960.000 € i que cada any paguem entre amortitzacions de préstecs i interessos 444.017 €/ any. Això sí, sempre quedem contents quan ens comparem amb altres Ajuntaments pitjors. Però hem de tenir present que el nostre deute és de 460 € habitant.
És per això que entendre que en plena recessió econòmica, el nostre Ajuntament es dediqui a anar ampliant la plantilla, fa posar els pels de punta.
Hem passat de 43 persones en plantilla al 2001 (brigada inclosa), a 65 persones en plantilla del 2010. Hem ampliat un terç el personal en deu anys, concentrant-se aquest important salt a partir del 2005, sense augmentar la població en la mateixa proporció: de 6.157 habitants ( l’any 2000) a 6.454 habitants en el 2010. Passant de set Policies Municipals a dotze, i de cinc persones a la Brigada a dotze, seguint pagant en concepte de gratificacions (hores extres) la suma de 60.000 € / any.
Com seguir tenint un dèficit de 140.000 €/ any des de l’any 2004 de l’Escola de Música. Una quantitat excessiva per el nostre pressupost.
Aquest allargar més el braç que la mànega ens deixarà en aquest propers anys sense possibilitat de fer inversions.
Mentrestant seguiran llençant diners i s’arrancaran les rajoles de la plaça Sant Joan per posar-ne unes altres i ens gastarem el segon pla Zapatero dit FEOSL. Els contribuents seguirem pagant els plats trencats de la mala gestió que patim dels nostres governants, i seguirem lluny de l’Angela Merkel, que ha començat ha preveure ajustar-se el cinturó, abans de que es presentin mes mal dades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada