16 de febrer 2008

GIS, present en la signatura de la subvenció de 1,5 milions € per la Llei de Barris

Joaquim Nadal, va arribar a l'Ajuntament caminant pel mig del carrer argumentant que venia d'esmorzar, va saludar als presents amb un sonriure sorneger, d'aquells que no saps si sent "fot" i mirada simpàtica i observadora. Va pujar les escales amb rapidesa, va anar al despatx del Batlle i minuts després va aparèixer a la Sala d'actes. Va estar força estona mirant el llibre de signatures, fins que va trobar la seva, era de l'any 1989, es va excusar, dient que eren llicències de l'edat.

Mirant-lo no podiem deixar de pensar, amb el Nadal del Polònia, amb l'angel anunciador dels Pastorets, que no arrencava el vol i amb les frases que no s'acaben mai... és el handicap de sortir el programa.

Va fer un discurs, d'home d'història, d'home amb una trajectòria política important i amb l'experiència de donar classes a l'Universistat. Les seves paraules ens transmetien el respecte per les pedres, per allò que signifiquen, aquelles que vàren posar els nostres avantpassats i les que van despertar l'ànima dels pobles, per què els barris antics són els primers indigis de nuclis petits de població.

Esperem que tingui raó i que la inversió al Barri, també sigui una aposta per la ubicació de nous emprenedors, i d'una forta rehabilitació de les cases amb l' augment de població activa.

Després de la signatura, va tocar les entrevistes de canals de televió i ràdio que van aprofitar per demanar els "affers" amb la Ministra Alvarez. Nadal va torejar amb traduccions simultànies, ara català ara castellà, sense immutar-se de fet, es la seva feina, ja sap d'entrada per on aniran les preguntes i les respostes son mesurades i pensades...fa temps que és polític i es nota, ara només caldrà veure'l a Polònia vestit de "toreru" amb una mà a la muleta i l'altra a la butxaca... i ell s'ho mirarà pensant que el personatge no acaba d'estar ben caracteritzat...


Arxiu del blog