“AL SUELO COÑO!”
“AL SUELO???, QUE COÑO!!!”
En aquest mes d’abril hem tornat a ser el centre dels pensaments del nostre equip de govern, això ens omple d’orgull, és el reconeixement a la feina ben feta, fins i tot, no ha calgut plantejar algunes de les nostres intervencions, ja sabien quin era el contingut...
El CALLA! del nostre alcalde, tant sols és una paraula de “carinyo” quant surt dels seus llavis, una carícia per la nostra oïda de la que sovint podem gaudir, només esperem amb impaciència que qualsevol dia arribi a nosaltres el tant esperat “a la mierda” del benvolgut actor i escriptor Fernando Fernán Gómez o el tan popular “por qué no te callas” de el Rei,... serà tot un plaer.
Nosaltres sentim un respecte universal per l’òrgan democràtic, el nostre Ajuntament, on NO tots els seus representants tenim el dret d’exposar i debatre els temes que marcaran el futur del nostre poble, on el moderador, el senyor batlle, que ha de ser el màxim exponent en les bones practiques, no deixa de menysprear, utilitzant termes com “no us entereu”, crispant l’atmosfera innecessàriament, amb temes d’ una rellevància relativa,... tot això només és pedagogia.
Les practiques democràtiques del nostre grup de govern queden al descobert quan fan afirmacions rotundes de superioritat evident, quan nosaltres demanem tirar endavant el Reglament de Participació Ciutadana i el Consell de
Aquí queda reflectida la pressa que tenen per fer una Comissió amb representació de tots els grups polítics per parlar amb Iberpotash! ...Ens sentim afalagades per la seva manifestació sincera de propòsits, com els que fem quan comença un nou any, que mai s’arribaran a complir. Pot existir un plaer més gran, que observar com són de democràtics mentre se’ls doma la raó, però que els costa acceptar les critiques o punts de vista diferents?, ... amb la seva postura mai podrem errar, som immensament afortunades.
La frase que diu: la riquesa en tots els projectes és la suma de les idees, no es troba dins dels seus esquemes, ... quin plaer sentir-se invisible, quin goig la seva prepotència , ens ajuda a fomentar d’humilitat dins els nostres cors per així tenir les portes del cel obertes.
Agraïm les paraules del nostre alcalde quan ens ha comunicat en aquest ple que encara no s’ha recepcionat el Polígon de
Alerta ciutadans! llegiu la premsa comarcal, Súria estarà present, ja que s’ha contractat un responsable de comunicació, sense procés de selecció!, a mitja jornada i a preu de jornada sencera d’un administratiu. Podrem projectar el nostre poble més enllà del terme municipal i posar al dia la pagina web del nostre ajuntament,... ja frisem per consultar la nostra pagina actualitzada en el univers d’Internet.
La nostra piscina s’omplirà, quin luxe, la sequera no ens afecta ja que hem trobat un pou d’aigua, el destí ens somriu, ara només cal que aquest estiu no plogui per poder gaudir de les instal·lacions com cal.
Agraïm al senyor alcalde el haver posat el crit al cel, perquè hem demanat amb quin criteri l’ajuntament recolza a uns escriptors i en altres no, ... ens em adonat que nosaltres tenim l’obligació de saber els criteris, es veu que no han canviat en tots aquests anys en els que ells han governat i que són els mateixos que en l’època GIS... Caram amb tretze anys no han tocat res, SI QUE HO VA FER BÉ GIS!!!. La nostra autoestima no deixa de créixer.
I de moment només afegir que continuarem menjant pols al camp de FUTBOL, perquè no tenim subvenció, aquesta temporada ens trobem amb el mateix interrogant que l’any passat.
Postdata: estem preparant un llibre, que tal com van les nostres relacions amb l’ajuntament, estem segures que farem conveni i el tindrem subvencionat al cent per cent, ja que hem promès que només parlarem de coses bones... segur que trobarem alguna?... no us sembla?. Ja se sap, parar la mà sempre té un preu, el SILENCI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada