El nostre grup de govern, no té cap mena de sensibilitat alhora de valorar les obres que es projecten al nostre poble. O potser, es que deixen a mans dels tècnics tota la responsabilitat i ells, ocupats com estan, no tenen ni temps ni ganes de pensar una mica.
La mediocritat es tal al nostre poble, que som capaços de deixar posar un ascensor al mig del pati interior de l’Ajuntament. Un pati amb un encant especial, que ara, es podia potenciar per fer qualsevol acte interessant com: exposicions, xerrades, concerts o qualsevol esdeveniment, sense la por que la pluja ens atrapi, perquè el projecte contempla un cobert amb cúpula de vidre. El nou espai que podia esdevenir potenciador del pati interior de l’Ajuntament, quedarà mutilat per la presencia de l’ascensor.
Sentim una gran tristesa, veure com s’espatlla una vegada i una altra el poc patrimoni cultural del nostre poble, i els edificis emblemàtics, passen a ser edificis maltractats. I edificis que podíem embellir, acaben en un estat de difícil qualificació.
El cas del Casinet amb doble acabat: de vidre i alumini per un costat i de ferro per un altre (que dona per molts escrits...); el cas de l’ampliació del petit Estel, d’estètica passem avui que demà Déu dirà... al que donem com a nom: “Sóc com un cop de pedra al cap”; el cas de les cases grogues de la Mina, protegides com a patrimoni que ara han perdut tot l’encant de l’estètica belga per la quantitat d’annexos afegits, edifici que el nostre Grup GIS va demanar en la legislatura passada per posar-hi el CAP i la Biblioteca, demanant subvenció a Cat salut, Diputació, i Patrimoni, però ens van afirmar que era impossible aquesta obra, perquè no es podia tocar res, per ser un edifici protegit, encara que mai ens van ensenyar un informe que valorés seriosament aquesta possibilitat (aquest tema també dona per altres escrits....).
La qüestió, es que els arbres es suïciden, els edificis trontollen i nosaltres sentim no poder-hi fer res, perquè encara que hem presentat propostes, totes han acabat a la paperera... només hem aconsellat als pobres edificis que es busquin un advocat, però, no tenen qui els hi pagui les despeses!
3 comentaris:
La veritat és que és de jutjat de guàrdia:
La cara est del casinet, la que estava formada per una muralla medieval, li han clavat al bell mig de les seves memorables pedres mil.lenàries un balcó cobert d'alumini galvanitzat, que es veu des de la carretera.
Aixó a qualsevol país d'Europa, on s'estimi i es preservi el que realment val i el que té un valor històric i arquitectònic incalculable seria considerat una mena d'atemptat, un delicte urbanístic... Una ferida irreparable en un poble vell que mantenia fins fa poc l'encant i la fesomia d'un poble medieval miraculosament conservat al llarg dels ségles.
Si us plau encara estem a temps de tapar aquest alumini amb pedra o fusta i no trastocar una silueta, un sky line únic, per una balconada que quedaria bé en un xalet però no en una muralla de fa sègles...
Quant temps Toni!
Ets dels nostres antics comentaristes, i agraïm que encara segueixis les nostres ratlles!
Nosaltres, per la nostra part i veient que al grup de govern li agrada molt el resultat i que tots els intens de reflexió proposats només serveixen perquè es posin en guàrdia, i diguin que el resultat és fantàstic...
Hem optat per enviar un informe al Director General d'arquitectura i paisatge i a Direcció General de patrimoni cultural, cap dels dos estaments ens han donat resposta.
Esperem que algú ens escolti!!!
Quelcom va malament, a la societat en general...
Tothom hauria de ser capaç de rectificar i de reconèixer els errors.
Els errors ens ajuden a créixer i a millorar com a persones i com a pobles sempre que s'acceptin amb humilitat.
La vanitat i les passions ens allunyen de l'autocontrol, de l'equilibri i de la maduresa.
Qualsevol governant hauria de donar exemple d'aquesta saviesa i acceptar l'evident pel bé de tots els que visquem ara i espero que dels que vindràn en els sègles propers.
Respectem les muralles si us plau...
Esperem que no siguin elles les úniques que ens acabin escoltant com una mena de mur de les lamentacions surienc.
Publica un comentari a l'entrada