Hi havia una vegada un poble que plantava plantes, i una vegada plantades, hi ha no se’n recordava mai més ningú. Les pobres plantes es morien de pena i era llavors que altres plantes invasores s’apoderaven del seu parterre. Eren moltes les vegades que les plantes bones es veien obligades a plantar cara a les plantes dolentes, que creixien a velocitat escandalosa.
I tot era que en aquell poble només es cuidaven i feien goig les plantes, quan hi havia inauguracions o quan s’acaben les obres, i a partir del dia després passaven a l’oblit i ningú més les cuidava, quedant abandonades a la seva sort.
No era pas per deixadesa, on vas a parar ! Era que el Senyor que les cuidava, anava amb una jaqueta tan brillant, que s’ alluernava ell mateix amb els raigs del sol, i no veia que les plantes estaven més mortes que vives.
I era així, com les zones enjardinades ho eren de males herbes, i els pobres vilatans, esperaven amb ànsia inauguracions, per contemplar, encara que fos només per un dia un jardí ben cuidat...
1 comentari:
També us podrieu fer una passajada per Sant Jaume, a les últimes municipals van arreglar el passeig, fa pena...i és que també van enterrar un reg automàtic que no ha funcionat mai.Feu alguna foto que en les properes eleccions potser funcioni
Publica un comentari a l'entrada