Des de la independència de pensament i la mirada crítica de ciutadà que observa i que segueix l’actualitat em pregunto si es possible el divorci del PSC-PSOE. I hem segueixo preguntant si aquest servilisme català a donat resultat al llarg del temps, un temps que en primera instància va estar regat per la prudència i per la por de no tornar als temps de la dictadura, però que després de trenta anys encara no es pot parlar de la possibilitat d’un estat federal sense que algú s’acabi “rasgando las vestiduras”. Encara hi ha por de posar les cartes sobre la taula. Trobo a faltar la vertadera lleialtat política, i el front Català es desfà com un gelat de gel, que abans de que te’l donin, ja comença a regalimar. I tothom es dedica a negociar d’amagat i tirar-se les culpes uns als altres. Si el PSC és un partit Català, vol dir que ha de vetllar pels interessos de Catalunya. I el “café para todos” ja comença a fer pudor, perquè resulta que els que tenim la fama de no pagar mai, ara, estem mes que farts de pagar la tira de rondes.
Entenc que esta lligat a les sigles PSC, no deixa de ser un lligam important amb el PSOE i assumir el paper de “sucursal”. I si cada sucursal vol tenir identitat pròpia es normal que topi amb els interessos de la sucursal del barri del davant, i això al PSOE, mare de totes les sucursals no li interessa.
De moment seguirem el serial, que ens té molt entretinguts, encara que ja sabem d’entrada que seguirem pagant el vermut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada