Hola Montse, se que estàs donant
voltes pel nostre costat per aquest cel que mai s’acaba..., no et podem veure
físicament però et sentim a prop.
Des del moment que et vaig conèixer ,
fa uns quants anys, ens vam caure bé, has estat una persona amb una forta
personalitat d’aquelles que deixen petjades per la teva sinceritat,
treballadora, imaginativa, trapella, irònica, amb un bon sentit de l’humor,
lleial, responsable i plena d’estimació i d’amor. Amor que ens vas saber
transmetre i demostrar.
Els teus fills el Jordi, la Mariona el teu marit, el
Josep i la mare Mary, s’han de sentir plenament orgullosos d’haver format part
de la teva vida que encara que curta ( quina putada! ) els has sabut transmetre
un munt de valors que avui dia tal i com va el món són difícils de seguir.
Quan després de vint-i-un any la “bèstia” es va tornar a fer present em
vas dir que amb tu no podria, que tornaries a guanyar... t’hi vas afrontar amb
valentia, però la punyetera aquesta vegada se’t va ben arrapar... i quan mig
s’adormia i tu tornaves a ressorgir jo bé que em creia que l’havies vençut,
però aquesta vegada ben bé que se’n va sortir a pesar de tots els entrebancs
que li posaves.
Però malgrat tot li vas plantar cara,
més ben dit li veu posar difícil.
Ara físicament ja no et tenim, i encara
que no ho vulguis et plorem, deixa’ns
aflorar les nostres emocions! Passarem el dol i estones plorarem i
riurem pensant i parlant de tu, perquè a pesar de tot formes part de la nostra
vida i l’estimem molt.
PD: Recordes... “Senyoreta si et
demano una cosa que t’enfadaràs?”. Ets una pilla no se t'escapa res!
M.Teresa Cots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada