Si aquest any han mort més de seixanta dones en mans de les seves parelles, vol dir que encara tenim un llarg recorregut a fer. Quin és el camí? El camí ha d'èsser la formació. Una formació que ha d'anar de l'educació a casa i a les escoles fins a la generositat de posar-nos al lloc de l'altre: l'empatia i sobretot pensar que cap sexe esta per sobre de l'altre. La llei a de caure amb força sobre les persones que actuen com animals, maltractant a la seva parella, sigui de manera física o psicològica.Nosaltres tenim un record per a totes les dones, homes i nens i nenes que viuen patint el maltractament i el desamor i les que han perdut la vida.
3 comentaris:
Enhorabona, és un dels primers articles que llegeixo on també es considera als homes víctima.
També és bó recordar que en els països on l'estat s'encarrega de vendre a parts iguals els bens de l'home i de la dona divorciats, la violència de gènere després del divorci és zero.
En aquest país l'home surt bastant perjudicat en cas de divorci...
Perden en molts casos la seva vivenda i en alguns altres passen a la absoluta indigència...
Les solucions són multipolars i no només criminalitzant als homes.
Per contrastar xifres també és recomanable que legiu aquest article de l'associació d'homes maltractats:
domingo 18 de mayo de 2008
Datos de Hombres asesinados por sus compañeras en España
http://www.albertocomesana.es/viewtopic.php?t=821&postdays=0&postorder=asc&start=30
El dato más revelador y sorprendente: son más los hombres que mueren al año por violencia doméstica que las mujeres.
1.- Un promedio de 60 mujeres mueren al año por violencia de género, frente a los 32 hombres asesinados por sus mujeres (cuchillada mientras duerme, asesinos a sueldo, etc. que jamás sale por la tele).
2.- más los 380 hombres que se suicidan al año por la misma causa de los que se hacen indigentes: procesos de separación en que pierden todo por lo que han luchado toda su vida, la casa y sus hijos.
3.- Cada día se suicida un padre de familia en España por culpa de las falsas denuncias y un proceso de divorcio injusto, por el que le quitan su casa y a sus hijos.
Esto hacen más de 400 hombres muertos al año frente a las 60 mujeres.
Los datos son oficiales y están en la página web del Instituto Nacional de Estadística: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type...ile=inebase&L=0
Por cierto, desde que está el actual gobierno gestionando el INE, se ha borrado el estado civil de los hombres suicidados.
Comprobarlo y veréis que desde el 2004 no podemos saber si los suicidados estaban casados o separados.
Así se ocultan las verdaderas cifras que podrían fastidiar la industria del maltrato.
Estem totalment d'acord. Si volem la igualtat la llei a de tractar igual als homes i a les dones. I molts homes maten a les seves companyes, perquè es troben acorralats i desesperats! No sempre són ells els culpables.
Cal lluitar per la igualtat.
Gràcies per comentar, com ja veus te'm penjat visualitzant el teu comentari en la llei de Barris.
Gràcies, pels vostres comentaris, i per penjar la meva opinió respecte al poble vell.
Sobre la igualtat de gènere, cal molt a dir i de vegades l'ajut econòmic i psicològic el necessiten també els homes que surten bastant malparats en aquests dos aspectes després del divorci.
No justifico en cap moment la violència però crec que els serveis socials han de considerar a l'home de 50 anys com un malalt, com una persona que necessita ajut, ja que es troba al carrer amb només dues maletes, fora de casa i amb una pila de deutes. Al carrer, ense possibilitat de sol.licitar una nova hipoteca per edat i ingressos, amb la ex, visquent a la seva casa de tota la vida amb un altre i "cepillandose" la possible manutenció o pensió...
Li hem d'ajudar, igual que s'ha d'ajudar i s'ajuda efectivament,a la reinserció de presos o heroinòmans. Tant cegues poden estar la consellera de justícia i la fiscal general de catalunya.
Està de moda ser feminista, dona vots i a més mola...
Pobres homes, pares divorciats.
Publica un comentari a l'entrada