Ahir ens va venir a veure desesperat el Sr. Diner Públic, no sabem perquè, potser de veure’ns els ulls desorbitats que encara se’ns posen quan sentim parlar de com costen les coses i amb quina tranquilitat es gasten.
¿De fet valen aquests diners els infinits estudis que es porten a terme (que molts acaben abandonats als fons de calaixos) i les obres que fan les administracions públiques?
La qüestió que avui ens porta és el pobre Sr. Diner Públic, que cada dia fa més mala cara i perd pes. Se’ns a queixat perquè perd valor davant del seu adversari el Sr. Diner privat. Ens a dit que ser públic és com no ser de ningú, que es troba poc valorat, ens ha donat l’exemple del wàter públic, que tothom utilitza i que ningú neteja o com l’espai públic que qualsevol poca-solta embruta, crema o destrossa.
L’hem vist molt perdut i desanimat, ens ha dit que no entén com el gasten amb ambaixades a l’estranger d’un país no reconegut per ningú, de com l’aprimen comprant cotxes d’alta gamma en tots els estris d’alta tecnologia, de com tots els recursos donats a les empreses per invertir en I+D no han servit de res i aquestes deixaran els treballadors al carrer per buscar altres països on la mà d’obra sigui més barata, de com s’inflen els números quan es parla d’obra pública i comença costant una quantitat i s'acaba pagant el triple, del que cobren els Diputats al parlament que no omplen ni la seva cadira...
Nosaltres l’hem escoltat en silenci se’l veia tan deprimit! Per animar-lo li hem dit que no es preocupi, que es prengui una aspirina, que dormi una mica, que potser demà ho veurà tot de mes bon color.
Demà, ens ha dit? Ui, demà encara serà pitjor! Ens ha explicat que amb la crisi per entremig, se’l vol utilitzar per salvar tot el sistema capitalista, que el volen fer servir per omplir les arques a caixes i bancs que han finançat tot lo infinanciable i per invertit a tort i dret en obra pública. Ara el volen convertir en el salvador de tot el sistema.
Un sistema que si aprima tant el diner públic, l’acabarà trencant i farà que serveis bàsics com la sanitat, la seguretat social i la bossa per garantir les futures jubilacions se’n vagin en orris.
Cal dir, que el Sr. Diner Públic se’n va anar tal com havia vingut. No el vam poder ajudar. Només ens va dir que volia ser tractat com el diner privat: amb seny! I ara calia tenir molt seny!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada