Ha de ser molt interessant saber quin mecanisme desenvolupa/en el/s encarregat/s de manteniment del nostre Ajuntament. Sobretot quan passen i traspassen cent milions de vegades pel mateix lloc i no veuen de cap manera la necessitat d’arreglar, pintar , enrajolar... en definitiva MILLORAR l’aspecte d’allò deficient.
I són capaços de fer passar els anys veient allò que a la vista de tots clama el cel, sense veure-ho i esperar que el temps s’encarregui de carregar-s’ho, amb una crueltat d’assassí que mata amb premeditació i sang freda.
I de manera agònica es van morint i envellint les baranes deixant que es facin forats perquè no tinguin possibilitat de salvació. I el seu esquelet es va fent feble perdent la capacitat per la que van ser posades, que és, la de fer una forta barrera en el cas d’una topada d’un vehicle, i evitar la catàstrofe.
Es senzillament un maltractament a les infraestructures. Caldrà demanar al Parlament una nova normativa que reguli el grau de sofriment del mobiliari urbà que conviu entre nosaltres. Però això segurament serà en un segle vinent, ara per ara, el nostre grau de sentit comú esta en fase embrionària que esperem que es desenvolupi en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada