Seguint una proposta de Francesco Tonucci, el 1991 es va posar en marxa a Fano «La ciutat dels infants», una experiència que parteix de la idea dels infants com a mesura ideal de la ciutat: si un govern municipal organitza la ciutat com un espai respectuós amb els infants serà també un espai respectuós amb tothom que hi viu: «Fins ara, i sobretot en els darrers decennis, la ciutat ha estat pensada, projectada i valorada prenent com a paràmetre un ciutadà mitjà amb les característiques d'adult, mascle i treballador, que corresponen al prototip de l'elector cap de família. Es tracta d'aconseguir que l'Administració posi els ulls a l'alçada dels infants, per no perdre de vista ningú».
Ahir en l' acte de renovació de la meitat del Consell dels Infants que es fa any rere any, es troba a faltar el protagonisme dels nens. Tots els nens del consell resten asseguts, mirant i escoltant els grans i en l’acte no es deixa sentir ni una paraula dels propis infants i seria prou interessant, saber el que han aprés ells, del seu propi poble i del funcionament del consell.
Es segueix caient en l’error de sentir només la veu dels adults seguint emmudint els nens, que són els protagonistes de l’acte. Això no vol dir que els parlaments de l’Alcalde i de la Regidora de Cultura no siguin adequats, però al acte hi caldria una nova perspectiva i aconseguir tal com aconsella Tonucci no perdre de vista ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada