Sembla que com mes s’insisteix en que es netegi el riu d’arbres que neixen salvatges al mig del riu, mes arbres van neixen a tort i dret. I potser sí, que finalment ens sentirem orgullosos de veure aquesta verdor, que no deixa veure gairebé el curs de l’aigua.
D’aquell cabal ecològic que tan s’omplien la boca els tècnics que parlaven dins les xerrades del Marc de l’aigua, com la de trencar les barreres artificials que impedien el curs natural del riu no sabem on han quedat, ni en que quedaran.
Només veiem que el temps passa molt ràpid i l’administració va excessivament lenta, i entre tots hem aconseguit que el tram del nostre riu sigui el mes salvatge de tot el recorregut, ho hem aconseguit amb temps, això sí, que els arbres ocupin gairebé tota la llera del riu.
Properament els nostres representants, xafaran la catifa vermella i rebran el premi al Riu Salvatge i tots contents i alegres perquè falta poc per poder instal·lar unes quantes taules i cadires al mig del riu i muntar amb els nostres amics una barbacoa, això sí, res de carn, podrem pescar in situ uns quants crans de riu no autòctons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada