Les tarifes de les escombraries no deixen de pujar i les obligacions dels ciutadans cada dia són més, que rebem nosaltres a canvi?, un planeta sostenible i asèptic, tenim malsons amb una tortuga verda que apareix amb el seu dit amenaçador i ens diu: no recicles com cal, no ets un bon ciutadà,... i a més t’hauré de sancionar!!!. Els nostres fills han après bé la lliçó, revisen les bosses de brossa i amb una mirada freda ens culpabilitzen i nosaltres pobres mortals pensem, que hem fet malament aquesta vegada?, un paper al rebuig?... si estava brut de greix i pintura, com el puc reciclar? Quin contenidor serà? El del paper? Pot ser residu especial?, O bé fins i tot industrial? Vivim en una angoixa eterna sota la mirada atenta d’aquells que ens diuen si hem omplert bé la rentadora, ... ens cronometren el temps que tenim l’aixeta oberta, ... ja ens ensabonem en sec.
Les espelmes donen un caire romàntic, en un entorn on el consum elèctric només està destinat a una minoria privilegiada...
Les obligacions dels ciutadans cada dia són més, la política del reciclatge és correcta, però encara ho és més la política de la reutilització. Algú ens parla dels costos mediambientals que pot tenir el reciclatge del paper?, o els costos econòmics i energètics del reciclatge del vidre?. Quines són les xifres comparatives de costos?,... per que és més car el paper reciclat que el no ho és?...
Darrera dels contenidors siguin del color que siguin hi ha una empresa mediambiental de tractament de residus, que en molts casos no pertanyen a l’administració, una empresa privada que ha fet un negoci rodo, estaven en el lloc adequat en el moment adient, la nostra societat de consum desbordant amb la filosofia de fer una vida més fàcil i amb el missatge d’usar i llençar ha col·lapsat els abocadors de residus sòlids, la seva vida s’escurça i aviat tindrem que buscar nous terrenys per fer abocadors que ningú voldrà tenir a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada