Ja no recordem que la bugada es feia al riu, envoltats de natura o en safareigs públics, llocs de diàleg on podíem oblidar les misèries de la nostra vida fent safareig i mai millor dit. El progrés va portar les rentadores a totes les cases aïllant de l’entorn als nostres habitants i abocant-los a una vida sedentària, la comunicació es va començar a trencar, encara que la paraula quedava en l’oblit el llenguatge visual penjava dels nostres balcons, estenedors farcits de colors al vent que parlen sense paraules sota la llum daurada del sol.
Fins quan els nostres balcons lluiran els llençols mullats impregnant d’olor a sabó els carrers?
El progrés implacable en una cursa sense fi ha portat les eixugadores a les nostres llars deixant mudes les nostres façanes i omplint de silencis les nostres vides.
Les façanes parlen, indiquen el nivell de confort dels seus habitants,la seva sensibilitat i fins i tot del seu poder adquisitiu ... aparells d’aire condicionat,... parabòliques que ens connecten al mon via satèl·lit... geranis en flor...
Aviat l’aplicació de les normatives farà que les façanes quedin mudes per sempre, camuflarem els aparells d’aire condicionat, amagarem les parabòliques i ens prohibiran estendre la roba al carrer, fins i tot serà delicte posar torretes als balcons. La comunicació quedarà relegada als cels oberts dels edificis convertits en guetos de símbols dins de una societat asèptica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada