03 d’octubre 2008

CARTA D'UN VEÍ AFECTAT


Tots sabem que el barri de Sant Jaume és un barri vell i oblidat, però que és millor restaurar o ensorrar ? o el que és el mateix, donar-li vida o ensorrar-lo ?. Convertint-lo en un barri actual i al mateix tems rústic, dignifiquem un entorn particular i pintoresc. Si continuem afectant lles cases el deixarem morir i el convertirem en un “geto” com altres que hi ha a d’altres pobles o en petites ciutats.

És millor posar equipaments, com un bon enllumenat, arreglar el paviment o millorar-lo, buscar solucions i en el cas de l’illa afectada hi ha muntanya de sobres per eixamplar el carrer i fins i tot per fer una petita plaça. Només falta voluntat.

Qui va dissenyar aquest pla de reconversió i amb quin criteri. Es va pensar en la gent.

I sobre tot vostè Senyor Alcalde, vostès senyors i senyores de l’ajuntament hauríeu de recordar-vos més dels barris i veure la situació en que estan i no fer la feina des de el despatx, aquí a Sant Jaume nomes ens veiem en època d’eleccions i desprès “si te he visto no me acuerdo”, senyor alcalde ha vist les nostres cases ? creu que estan per ensorrar-les ? clar que vostè segurament té una gran casa .

El barri de Sant Jaume és ara per ara un barri oblidat, només tenim dues alternatives, donar-li vida o matar-lo i ara vostè el vol matar REFLEXIONI .

En el cas que no poden entrar bombers i ambulàncies en alguns carrers del barri : en el cas dels bombers posin boques d’incendi , que no en tenim cap , en el segle XXI hi ha medis suficients com per apagar un foc, com per exemple un helicòpter , no és la primera vegada que en el nostre barri ha intervingut i en cas de l’ambulància sempre que ha sigut necessària la seva intervenció han arribat allà on ha estat necessari i jo hem pregunto en el poble vell hi poden entrar en tots els carrers els cotxes de bombers i les ambulàncies, amb aquesta escusa també podem tirar mig Poble Vell al terra i així arreglarem tots els problemes.

Un Veí afectat del Barri de Sant Jaume, que somia amb un demà harmònic.


Arxiu del blog