EPISODI II
La nit cau suau sobre el paisatge abatut del camp de batalla, resta tranquil, els bassals que llueixen plens de reflexes al terra, el únic record de l’enfrontament.
Sense novetat, continuo fent la ronda eterna trepitjant el fang tou que atrapa els meus peus, fent-los pesats com el plom ... un soroll desconegut crida la meva atenció, una fuita de fluid que encara malmetrà més encara un terreny que pateix despullat?... faig les degudes comprovacions... tot en ordre, encara que aquest soroll que surt del terra... dono la ronda per acabada.
EPISODI III
Ha primera hora del matí ens desperten els sons d’una nova incursió, la treva ha estat trencada, això no formava part del guio, tornen a burxar sobre la ferida oberta, el carrer és sorprès sota una fina pluja que cau d’un cel gris, un entorn emboirat acompanya als intrusos que amb els seus pics a les mans ja s’han posat mans a la feina, no han passat trenta minuts quan tornen a assestar un altre cop mortal, precís sense tremolors... o potser no ... aquell xiulet de la nit anterior? Qui sap... Aquesta vegada ha estat la canonada del gas que xiula amb un crit desesperat, sembla un mal son, les treves han de ser respectades!!!, les normes de la guerra no sempre han estat respectades al llarg de l’historia, els atacs a traïció donen grans triomfs i també derrotes memorables.
Durant dues hores, el carrer xop, es debat entre la vida i la mort en una agonia que sembla que no tindré fi. Arriben els aliats, boicotejats per l’atzar que impedeix l’arribada de l’ajuda sanitària, les forces de l’ordre públic, tots pendents de l’estat en que es troba la canonada, que amb un lament etern no deixa de xiular i emetre flatulències que embruten l’aire cada cop més humit, l’espera és eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada