Amor i desamor entre tomàquets i bledes.

Aquest és el nou títol del culebrot escrit que trobem al Crònica, cartes d’amor entre dos ciutadans, que “s’estimen” apassionadamet. Es el que tenen les passions, quan es desboquen, que no escolten, només es deixen portar per la intensitat dels cors ferits, de la paraules mals enteses, i de la intransigència.

La resta dels ciutadans, estem esperant les pròximes entregues, portats per la morbositat que ens arrastra fins al bell mig de l’infern. És el que tenim els humans, que ens deixem portat molt fàcilment cap a la xafarderia i a la guerra, encara que sigui escrita. Potser per això aquesta gresca portada per aquests dos ciutadans barallats, segurament, ben parlada i en serenor, acabaria amb un acord.

Però el to de les paraules, el passat etiquetat de cada un dels interlocutors, fa que no es sentin, que es tapin les orelles i que es posin a cantar per no escoltar-se. Sí, allò que féiem quan érem petits...

Això ens trasllada a cada uns dels racons de la societat, i al enmirallar-nos veiem, que som molts que no tenim, (ja ens hi afegim), capacitat de diàleg. Estem segurs que si tinguéssim la intel·ligència de mirar-nos als ulls sense perjudicis, arribaríem a acords que farien millorar la nostra societat i a nosaltres mateixos.

De moment seguirem la passió entre tomàquets i bledes ...és el que tenen els culebrots, que enganxen...