En el diàleg entre dones, i en la recerca d’informació, gairebé ningú ens ha sabut donar respostes clares, del perquè la dona al llarg de la història de la humanitat sempre ha estat relegada a un segon pla.
Perquè essent la majoria de la població, no ha estat ella, la que ha governat el món. Almenys en alguna de les civilitzacions conegudes dins la trajectòria humana.
Sí, que trobem, reines, amants, artistes influents, científiques, però la major part d’aquestes dones excepcionals, han estat excepcions i el pes de la influència i el motor sempre ha estat en mans dels homes.
Només cal mirar dins les religions, els grans xamants de totes les èpoques, han estat homes. Les dones sempre hem estat el pecat de tots els mals, representacions de fertilitat...però no hem estat mai la totalitat del tot.
Si llegim l’antic testament, la dona surt de la costella d’Adam, Yavé, ja no s’atabala a agafar un altre tros de fang per formar la dona. I aquí comença l’escenificació trampa, que la dona es inferior a l’home i així ha convingut.
I no cal dir, el fet que Eva mengi la poma de l’arbre del saber, i es castigada a patir quan pareixi els seus fills.
Potser aquí, podem trobar una les claus, la por que la dona pugui saber més que el propi home. Si la religió es l’opi dels pobles, la incultura també s’encarrega de deixar encaixonat i relegat a un segon pla la parcel·la del coneixement als homes amb quota de poder.
De segur que el fet biològic, és una altra de les respostes, però ¿perquè encara no hem substituït el rol de les cavernes, dona cuidadora i home caçador ?
El perquè, és un gran misteri. Quan parlem que les dones s’han emancipat, fa riure, si mirem tot el pes de la història de la humanitat. I toquem amb la mà les primeres generacions que han tingut de manera majoritària accés al coneixement.
Estem a la prehistòria del canvi, ens falta un llarg recorregut a fer, i necessitem abandonar definitivament les cavernes, i trobar nous camins tots junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada