L’Associació Catalana d’Escoles de Música ha publicat un manifest en defensa dels ensenyaments artístics que aquest cap de setmana es difondrà per tots els mitjans de comunicació.
El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha retallat un 23% de les Subvencions que atorgava als Ajuntaments pel curs 2010-11.
Aquest fet posa en perill els ensenyaments artístics de caràcter públic a Catalunya i qüestiona la continuïtat del seu procés de democratització.
Davant l’amenaça que suposa tot plegat, les persones, entitats i centres educatius sotasignats, volem legitimar el valor dels ensenyaments artístics i fer memòria dels motius que ens han portat fins aquí:
El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha retallat un 23% de les Subvencions que atorgava als Ajuntaments pel curs 2010-11.
Aquest fet posa en perill els ensenyaments artístics de caràcter públic a Catalunya i qüestiona la continuïtat del seu procés de democratització.
Davant l’amenaça que suposa tot plegat, les persones, entitats i centres educatius sotasignats, volem legitimar el valor dels ensenyaments artístics i fer memòria dels motius que ens han portat fins aquí:
RECORDEM: Ja des de 1993, es va signar un conveni de finançament amb els municipis per part de la Generalitat reconeixent l’esforç que les Administracions havien fet establint l’oferta pública d’aquests ensenyaments. Gràcies a això es va anar creant una xarxa d’escoles de música i dansa a diferents pobles i ciutats amb un objectiu comú: socialitzar l’accés a la cultura.
Al 2008 es dissenya un nou model de finançament que segueix tenint el mateix objectiu: facilitar l’accés de la població a la formació musical contribuint així a l’educació integral de les persones, a la formació artística al llarg de la vida i a la cohesió social en el territori.
Les escoles de música i dansa sempre han desenvolupat un doble paper: la pràctica artística i la cohesió social, però també la professionalització, si s’escau, dels seus alumnes. Poder acomplir les expectatives tan diverses de tot tipus d’usuaris ha estat un gran repte.
Fins ara, l’objectiu havia estat el d’establir un mapa d’escoles finançades seguint uns criteris bàsicament demogràfics, geogràfics així com de comunicació i per això el Departament d’Ensenyament ha contribuït al cofinançament dels costos de les despeses de funcionament i de personal docent.
Fins i tot s’havia acordat un finançament addicional del 20% si es complien determinats requisits de qualitat, cosa que ha impulsat reformes pedagògiques i de gestió molt importants a les escoles que a més han estat claus per optimitzar el servei i arribar a més gent encara.
AFIRMEM:
Que qualsevol retallada social, i més en el món de l’educació, és dolenta perquè fomenta l’exclusió enlloc de la inclusió. Tota persona té dret a viure una experiència artística.
Que la cultura i les arts són els components bàsics d’una educació integral que permet a l’individu a desenvolupar-se plenament i treure millor rendiment de les seves capacitats personals.
Que potenciar el desenvolupament de les capacitats cognitives en detriment de l’aspecte emocional, pot causar la decadència del comportament ètic i humà de la societat.
Que les escoles de música i dansa són el reconeixement d’una via educativa desvinculada de titulacions que proporciona a totes les persones que ho vulguin una pràctica artística de qualitat.
Que la música i la dansa contenen molts valors educatius pel fet de ser activitats en grup, fomentar el sentit de col·laboració, de respecte per les capacitats dels altres, i de responsabilitat de fer el paper assignat, així com la satisfacció de compartir emocions amb
els companys.
Que l’educació artística és un dels sectors de major importància en la possibilitat de crear valors, habilitats i competències per a la autoexpressió i la comunicació, per fomentar noves formes de convivència en contextos de diversitat i desigualtat cultural.
Que una societat més culta i artística és una societat més capaç, més emprenedora i més rica en tots els sentits, fins i tot, l’econòmic.
SUBRATLLEM:
Amb aquesta retallada, la Generalitat genera més dèficit als ens locals, els quals estan passant per una situació econòmica molt difícil. Per tant, es farà un pas enrere en la gran tasca que han portat a terme els Ajuntaments per democratitzar l’accés als ensenyaments artístics, fent arribar aquests ensenyaments a un ampli espectre de la societat catalana.
Les famílies, moltes de les quals passen per situacions econòmiques difícils, també rebran l’impacte de la retallada i es pot donar el cas de no poder accedir a aquest ensenyaments.
DEMANEM:
Que no s’apliqui amb caràcter retroactiu cap retallada en el finançament del curs 2010-11.
Una planificació de futur tan pel que fa al mapa dels ensenyaments artístics com pel finançament en els propers anys que garanteixi la continuïtat i qualitat de les Escoles Municipals de Música i Dansa.
Només així es mantindrà l’esperit de servei públic que ens empeny a treballar en benefici de tota la ciutadania i amb la satisfacció d’apropar a tothom un regal tan gran com ho és l’experiència i vivència de qualsevol manifestació artística. Sense el finançament de la Generalitat, moltes escoles municipals de música i dansa estan destinades a desaparèixer, i això és un fet que cal evitar. Creiem que es pot aconseguir malgrat les circumstàncies! És més, precisament creiem que a causa d’aquestes circumstàncies econòmiques, no podem renunciar a tot allò que ompli l’esperit, desvetlli la creativitat i contribueixi a crear ments obertes i sensibles…estem parlant del futur de la nostra societat, i amb això no s’hi juga!
A Barcelona, 9 de setembre de 2011
Al 2008 es dissenya un nou model de finançament que segueix tenint el mateix objectiu: facilitar l’accés de la població a la formació musical contribuint així a l’educació integral de les persones, a la formació artística al llarg de la vida i a la cohesió social en el territori.
Les escoles de música i dansa sempre han desenvolupat un doble paper: la pràctica artística i la cohesió social, però també la professionalització, si s’escau, dels seus alumnes. Poder acomplir les expectatives tan diverses de tot tipus d’usuaris ha estat un gran repte.
Fins ara, l’objectiu havia estat el d’establir un mapa d’escoles finançades seguint uns criteris bàsicament demogràfics, geogràfics així com de comunicació i per això el Departament d’Ensenyament ha contribuït al cofinançament dels costos de les despeses de funcionament i de personal docent.
Fins i tot s’havia acordat un finançament addicional del 20% si es complien determinats requisits de qualitat, cosa que ha impulsat reformes pedagògiques i de gestió molt importants a les escoles que a més han estat claus per optimitzar el servei i arribar a més gent encara.
AFIRMEM:
Que qualsevol retallada social, i més en el món de l’educació, és dolenta perquè fomenta l’exclusió enlloc de la inclusió. Tota persona té dret a viure una experiència artística.
Que la cultura i les arts són els components bàsics d’una educació integral que permet a l’individu a desenvolupar-se plenament i treure millor rendiment de les seves capacitats personals.
Que potenciar el desenvolupament de les capacitats cognitives en detriment de l’aspecte emocional, pot causar la decadència del comportament ètic i humà de la societat.
Que les escoles de música i dansa són el reconeixement d’una via educativa desvinculada de titulacions que proporciona a totes les persones que ho vulguin una pràctica artística de qualitat.
Que la música i la dansa contenen molts valors educatius pel fet de ser activitats en grup, fomentar el sentit de col·laboració, de respecte per les capacitats dels altres, i de responsabilitat de fer el paper assignat, així com la satisfacció de compartir emocions amb
els companys.
Que l’educació artística és un dels sectors de major importància en la possibilitat de crear valors, habilitats i competències per a la autoexpressió i la comunicació, per fomentar noves formes de convivència en contextos de diversitat i desigualtat cultural.
Que una societat més culta i artística és una societat més capaç, més emprenedora i més rica en tots els sentits, fins i tot, l’econòmic.
SUBRATLLEM:
Amb aquesta retallada, la Generalitat genera més dèficit als ens locals, els quals estan passant per una situació econòmica molt difícil. Per tant, es farà un pas enrere en la gran tasca que han portat a terme els Ajuntaments per democratitzar l’accés als ensenyaments artístics, fent arribar aquests ensenyaments a un ampli espectre de la societat catalana.
Les famílies, moltes de les quals passen per situacions econòmiques difícils, també rebran l’impacte de la retallada i es pot donar el cas de no poder accedir a aquest ensenyaments.
DEMANEM:
Que no s’apliqui amb caràcter retroactiu cap retallada en el finançament del curs 2010-11.
Una planificació de futur tan pel que fa al mapa dels ensenyaments artístics com pel finançament en els propers anys que garanteixi la continuïtat i qualitat de les Escoles Municipals de Música i Dansa.
Només així es mantindrà l’esperit de servei públic que ens empeny a treballar en benefici de tota la ciutadania i amb la satisfacció d’apropar a tothom un regal tan gran com ho és l’experiència i vivència de qualsevol manifestació artística. Sense el finançament de la Generalitat, moltes escoles municipals de música i dansa estan destinades a desaparèixer, i això és un fet que cal evitar. Creiem que es pot aconseguir malgrat les circumstàncies! És més, precisament creiem que a causa d’aquestes circumstàncies econòmiques, no podem renunciar a tot allò que ompli l’esperit, desvetlli la creativitat i contribueixi a crear ments obertes i sensibles…estem parlant del futur de la nostra societat, i amb això no s’hi juga!
A Barcelona, 9 de setembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada