Nou model d’escola de
Música, va ser una xerrada positiva encapçalat per la Regidora Anna Pérez, per l’Alcalde de Moià Dionís Guiteres i el
gestor musical Joan Fargas.
Els dos invitats van
exposar els problemes des de dues vessants diferents, el primer, com a gestor
de l’administració i el segon, com assessor i coneixedor de l’ensenyament
musical.
La problemàtica
econòmica de l’Ajuntament de Moià, ha
posat damunt la taula la necessitat de mancomunar l’escola de música amb
dues poblacions més, sumant 250 alumnes per intentar optimitzar els recursos amb la
col·laboració necessària de les tres parts afectades: pares, professors i
Ajuntament.
Per encaixar aquest
model que vol caminar cap a la sostenibilitat cal assumir canvis substancials per
part dels professors. En el cas del Moianès, la reducció d’un 15% del seu sou i
l’augment d’un 15% d’hores no lectives fent un projecte únic amb professors i
equip directiu per a les tres escoles, passant necessariament de tenir 26
professors a 10 professors, per disminuir la càrrega econòmica que recau en un 89% en sous del professorat.
El missatge clar per
part dels tertulians, és “salvar l’escola de música” encara que això
implicarà a passar a fer classes
col·lectives de 3 a 5 nens per instrument per disminuir el cost de l’hora del
professor. El model actual sense el
suport de la subvenció de la Generalitat no pot tirar endavant perquè la
despesa total caldria repartir-la entre
Ajuntament i pares, i tant una part com l’altra, no la poden assumir.
En Joan Fargas va explicar
que en molts casos les escoles de música dels pobles s’havien convertit en “petits conservatoris” i “ l’escola
ha de tenir una raó social on tothom que vulgui fer música i tingui cabuda, per
adquirir un coneixement musical per ser millor persones i millor ciutadans, un
motor que dinamitzi el poble”. Per això es necessari la formació en grups
instrumentals i la implicació i repesca d’antics
alumnes.
Fins ara les escoles
han estat enfocades a la
professionalitat amb un percentatge d’ èxit 1,5% dels alumnes, per tant “tenim una maquinària per fabricar
neumàtics i fabriquem un neumàtic i mig a l’any”.
A la província de
Barcelona el cost mitjà per alumne en el curs 2010-11 ha estat de 1.741€/
alumne, en Alemanya on es fan classes d’instrument col·lectives i classes de llenguatge dins la classe d’instrument
és de 851€ alumne, tenint en compte que els sous són majors que en el nostre
país.
Davant el canvi de
fer classes d’instrument individual a col·lectiu,
en Fargas planteja “ que els metges son
responsables de la nostra salut i no fan classes individuals” i que en cap
cas estar demostrat que aquest canvi porti a una pèrdua de qualitat. En la seva
experiència com a professor el fet de compartir la classe amb 3 a 5 nens es del
tot enriquidor per als nens i més esforç pedagògic pel professor.
La xerrada va ser del
tot dinàmica amb la intervenció dels assistents. En la recta final la Directora
de l’escola de música, Montserrat Casserras, va agrair “la
confiança pels pares” i va dir que s’estava
treballant per aquest nou model d’escola i que
els pares que volguessin saber la quota per al curs vinent es podien
esperar i se’ls informaria.
Davant d’aquesta
afirmació el Regidor d’Hisenda Valentí Sastre, va comentar que no es podia
donar cap quota, perquè era necessari pactar amb el grup de govern les quotes finals
per tal de buscar l’objectiu que l’aportació de l’Ajuntament fos per aquest
curs vinent de 75.000 €. Va explicar també, que en aquest curs l’aportació de l’Ajuntament
havia estat de 123.000 € la Generalitat de 36.000 € i la dels pares de 105.000
€ i que s’havia de tenir en compte que
la Generalitat no faria cap aportació.
La Regidora Anna
Pérez va tranquil·litzar als pares afirmant que les quotes no s’augmentarien
perquè el que calia era mantenir la massa crítica, es a dir: alumnes.
El cert és que la
xerrada va parlar sense embuts de la necessitat de canviar cap un model
sostenible, perquè el moment de crisi actual ha tocat de ple a les arques dels
Ajuntaments i a les butxaques de particulars, i cal seguir prestant aquest
servei, però com diu en Dionís “ s’ha de
poder justificar els 48.000 € que aporta l’Ajuntament de Moià i només es pot
fer si guanyem com a col·lectiu, i a Càrites no se’ls dona tants diners tot
fent un servei a 500 persones dins la localitat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada