"Les llibreries no seran el que eren"
La Laie de Pau Claris, primera llibreria cafeteria de Barcelona, es renova | "Els clients. avui, miren el preu dels llibres; abans no, abans agafaven el que els agradava i punt"
Van posar-li el nom de Laie per recordar els primers pobladors de
Barcelona: "Vam pensar que era maco recordar els laietans, aquella
comunitat assentada aquí". D'això fa 32 anys i ho recorda perfectament
Conxita Guixà, directora de llibreries Laie, al costat
de Conxa Gubern, responsable de la Laie de Pau Claris, des de la taula
rodona de la cafeteria del local ubicat al número 85 d'aquest carrer
barceloní.
Laie la van fundar quatre sòcies procedents de mons molt diferents: una economista, una llicenciada en Art, una psicòloga i Conxita Guixà, que treballava a La Llar del Llibre. "En aquella època muntar una llibreria no semblava una cosa tan heroica com ho seria avui". Una llibreria generalista ja no té gaire futur, "només se salvaran les especialitzades".
Des d'aquella primera llavor, al Güell, les Laie s'han anat multiplicant gràcies a les concessions. Moltes són botigues de museu: CCCB, CaixaForum, Pedrera, Picasso...) i hi ha una voluntat d'atreure gent de la cultura, "som un punt de trobada, per aquí passen editors, periodistes, pintors, músics...". En aquest racó original de totes les Laie hi treballa ara un equip de deu persones, "gent molt preparada".
Van obrir l'espai superior, i es va convertir en la primera llibreria cafeteria de la ciutat, als deu anys d'estrenar-se a Pau Claris. "Des del principi vam tenir molt clar que calia diversificar espais. Les llibreries no tornaran a ser el que eren, desapareixeran tal com les entenem ara, i passaran a ser centres culturals, no només un lloc de compra i venda", reconeix Conxita Guixà.
En aquest local original molts escriptors entren "a comprar els seus propis llibres" i a submergir-se en un fons de 46.000 exemplars en uns 300 metres quadrats. Les últimes reformes a l'edifici han facilitat l'entrada de clients que, a més, saben que poden tenir un bon assessorament i que aquesta tasca de "prescriptors de llibres" els de la Laie l'ofereixen també via internet. Fidels a l'estètica original, han continuat amb els terres de mosaic, sostres alts, trets típics d'aquells amplis pisos de l'Eixample.
El seu any estrella va ser l'any Gaudí i el de la davallada més preocupant el 2010. "Les llibreries del futur seran diferents, segur. Seran centres culturals, llocs on les persones amb interessos similars es reuniran per a una sèrie d'activitats." S'han adonat que ha baixat la despesa mitjana per persona: "ara la gent mira el preu dels llibres, abans no, abans agafaven el que els agradava i punt". El seu públic essencial, diuen, no és el turístic, "és un públic de base cultural mitjana-alta" que ara podrà estrenar la seva targeta client, per fi, després de deu anys d'intentar-ho.
"Quan vam començar ja teníem la voluntat de donar-li un aire diferent de les altres llibreries -explica Conxita- i mantenim aquesta proximitat amb el client". No són un simple taulell, són un lloc de consulta -"i de vegades ens tornem bojos fins que resolem el que van perseguint..."- on un lector pot trobar-se compartint espai, per exemple, al costat de Mario Vargas Llosa.
Creuen que coexistirà el llibre de paper amb l'e-book. "Nosaltres ja fa un parell d'anys que ens hi hem adaptat. Malgrat que hi ha molta gent que prefereix el ritual de la lectura en paper.".
Coincideixen a considerar que hi ha massa oferta de llibres, un excés -"per això el lector necessita un filtre, algú que l'ajudi a escollir"- i que les llibreries del futur hauran de ser molt àgils "per trobar el llibre que et demanen i que tu no tindràs al local. Bona logística i distribució". Un altre tret que les caracteritza és haver estat, sempre, llibreria d'importació, "poden demanar-nos llibres en molts idiomes".
Han viatjat i han pres bona nota; mentre que a Conxita la va fascinar la McNally Jackson a Nova York, a Conxa la va deixar impressionada la Kolhaas & Company a Berlín. "Cal dir als joves que ara, a Barcelona, s'obrirà una nova escola oficial on podran formar-se com a llibreters". Que això ha de continuar.
Laie la van fundar quatre sòcies procedents de mons molt diferents: una economista, una llicenciada en Art, una psicòloga i Conxita Guixà, que treballava a La Llar del Llibre. "En aquella època muntar una llibreria no semblava una cosa tan heroica com ho seria avui". Una llibreria generalista ja no té gaire futur, "només se salvaran les especialitzades".
Des d'aquella primera llavor, al Güell, les Laie s'han anat multiplicant gràcies a les concessions. Moltes són botigues de museu: CCCB, CaixaForum, Pedrera, Picasso...) i hi ha una voluntat d'atreure gent de la cultura, "som un punt de trobada, per aquí passen editors, periodistes, pintors, músics...". En aquest racó original de totes les Laie hi treballa ara un equip de deu persones, "gent molt preparada".
Van obrir l'espai superior, i es va convertir en la primera llibreria cafeteria de la ciutat, als deu anys d'estrenar-se a Pau Claris. "Des del principi vam tenir molt clar que calia diversificar espais. Les llibreries no tornaran a ser el que eren, desapareixeran tal com les entenem ara, i passaran a ser centres culturals, no només un lloc de compra i venda", reconeix Conxita Guixà.
En aquest local original molts escriptors entren "a comprar els seus propis llibres" i a submergir-se en un fons de 46.000 exemplars en uns 300 metres quadrats. Les últimes reformes a l'edifici han facilitat l'entrada de clients que, a més, saben que poden tenir un bon assessorament i que aquesta tasca de "prescriptors de llibres" els de la Laie l'ofereixen també via internet. Fidels a l'estètica original, han continuat amb els terres de mosaic, sostres alts, trets típics d'aquells amplis pisos de l'Eixample.
El seu any estrella va ser l'any Gaudí i el de la davallada més preocupant el 2010. "Les llibreries del futur seran diferents, segur. Seran centres culturals, llocs on les persones amb interessos similars es reuniran per a una sèrie d'activitats." S'han adonat que ha baixat la despesa mitjana per persona: "ara la gent mira el preu dels llibres, abans no, abans agafaven el que els agradava i punt". El seu públic essencial, diuen, no és el turístic, "és un públic de base cultural mitjana-alta" que ara podrà estrenar la seva targeta client, per fi, després de deu anys d'intentar-ho.
"Quan vam començar ja teníem la voluntat de donar-li un aire diferent de les altres llibreries -explica Conxita- i mantenim aquesta proximitat amb el client". No són un simple taulell, són un lloc de consulta -"i de vegades ens tornem bojos fins que resolem el que van perseguint..."- on un lector pot trobar-se compartint espai, per exemple, al costat de Mario Vargas Llosa.
Creuen que coexistirà el llibre de paper amb l'e-book. "Nosaltres ja fa un parell d'anys que ens hi hem adaptat. Malgrat que hi ha molta gent que prefereix el ritual de la lectura en paper.".
Coincideixen a considerar que hi ha massa oferta de llibres, un excés -"per això el lector necessita un filtre, algú que l'ajudi a escollir"- i que les llibreries del futur hauran de ser molt àgils "per trobar el llibre que et demanen i que tu no tindràs al local. Bona logística i distribució". Un altre tret que les caracteritza és haver estat, sempre, llibreria d'importació, "poden demanar-nos llibres en molts idiomes".
Han viatjat i han pres bona nota; mentre que a Conxita la va fascinar la McNally Jackson a Nova York, a Conxa la va deixar impressionada la Kolhaas & Company a Berlín. "Cal dir als joves que ara, a Barcelona, s'obrirà una nova escola oficial on podran formar-se com a llibreters". Que això ha de continuar.
3 comentaris:
Podeu informar sobre la veracitat d'una possible moció de censura quan acabi l'estiu?
Gràcies!
Estimat ciutadà,
Des de GIIS no sabem res d'aquest tema.
Bones Vacances!
Moció de censura per què?
Pere
Publica un comentari a l'entrada