Aquest dijous i divendres, la Casa de la Vila ha obert les portes als ciutadans per presentar la seva remodelació.
La remodelació ha costat 872.320 € pagat pel Fons Estatal (Pla Zapatero) 76,29 % i la resta per Diputació.
Tota remodelació, sempre –per molt poc encertada que estigui- és un canvi significatiu de millora: parets pintades, mobiliari nou, enllumenat, redistribució, vidrieres...
Tot hi la millora, la remodelació, deixa patent, quina és la part remodelada i quina és la part incorporada. La original obra de Jeroni Martorell, amb l’encantador pati amb les escales de gran elegància, vidrieres noucentistes i portes en semi arcada, ha quedat esmorteïda amb la col·locació de l’ascensor.
Trobem a faltar les bigues de fusta tornejada que subjectaven de manera simbòlica la balconada suspesa del mig de pati, trobem a faltar l’espai del pati interior, trobem a faltar els antics vent anals de fusta, i tot el regust antic de l’edifici.
Suposem que el Jaume Espinal ha volgut deixar la seva empremta, i no ha volgut passar discret amb la seva remodelació, robant-li protagonisme a l’obra d’en Jeroni Martorell.
No acabem d’entendre del perquè les remodelacions no poden passar de manera invisibles als nostres ulls, i es deixi viure els edificis amb el seu esperit inicial i l’ època en la que han estat concebuts, recuperant les formes artesanals.
I ens ve a la memòria la remodelació del Casinet, les obres del Petit Estel, a Súria, i les obres de la Seu, la plaça de la Reforma, i la incorporació d’elements de ferro, semblants a gàbies, a les places de Manresa.
Tot i la incorporació de l’ascensor a la Casa de la Vila, no s’ha encertat en la col·locació de les portes de vidre. Ni en la central, batejada per nosaltres com la porta d’Hèrcules, que pesa que “te les desitges” -a la que vàrem dedicar un article- actualment sempre oberta, ni les d’accés a l’atenció al ciutadà i a la Policia Municipal.
Caldria que fossin automàtiques, perquè cap persona en cadira de rodes o bastons, poden obrir tots sols, cap de les tres portes. Sort que esta tot ben pensat per evitar barreres arquitectòniques! Encara ens falta mesurar la porta de la segona planta, aquesta sí que és automàtica, deixa passar una cadira de rodes.
Un dia d’aquests demanarem algú en cadira de rodes, per fer la prova! Mentrestant a gaudir de la remodelació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada