Felipe González retreu als empresaris que "no poden dir res" mentre els segueixi representant Díaz-Ferrán
Es pot dir que Sant Benet no fa vaga. Els directius, empresaris, acadèmics i destacats polítics i expolítics que debaten en les jornades de reflexió organitzades per Esade i Catalunya Caixa a l'antic monestir Món Sant Benet han passat de puntetes pel 29-S, tot i trobar-se en vigílies d'aquest conflicte com el que es va viure el 1988 o el 2002. Tan de puntetes que a penes han fet referència a aquesta vaga que molts dels participants en les jornades ja donen per amortitzada, tot i que encara no s'hagi celebrat.
L'eurodiputat socialista Ramón Jaúregui, un dels candidats a rellevar a Celestino Corbacho al capdavant del Ministeri de Treball i un dels pocs que ha fet menció expressa del conflicte, ha arribat a afirmar que després de la vaga hauran de seguir les reformes. Aquesta és una espècie d'inexorable fatalitat que s'ha repetit i repetit i que només l'exsecretari general de CCOO a Catalunya i actual professor d'Esade, Joan Coscubiela, s'ha encarregat de criticar.
També, de forma més matisada, ho ha fet l'exministre d'Indústria Joan Majó, al ressaltar el protagonisme adquirit pels mercats en les reformes escomeses pel Govern. Però les sessions han donat també per reflexionar sobre el paper de la denominada societat civil i, dins seu, dels sindicats i també de l'empresariat.
En aquest sentit, l'expresident Felipe González, durant el sopar d'ahir a la nit, va afirmar que "mentre que els empresaris acceptin que la representació de la CEOE és la que és no poden dir res". Així es va referir al criticat president de la gran patronal, Gerardo Díaz-Ferrán, que els patrons a penes han criticat públicament. Al seu torn va llançar una pilota incòmoda per als sindicats i el Govern: "A Espanya hi ha poca productivitat per hora de treball. Qualsevol reforma laboral que no s'enfoqui lligant salaris a augments de productivitat no té de sentit".
I és que el relaxament d'una trobada amb la llum de les espelmes i amb un bon puro dóna per a reflexions profundes com les que afecten la pèrdua de poder dels estats en favor d'ens tan eteris com els mercats o l'auge de nous agents, potències emergents que, segons l'antic responsable de la política exterior de la UE i actual president del Centre per a l'Economia Global i la Geopolítica d'Esade, Javier Solana, dibuixen un escenari amb nous reptes que requereixen noves capacitats i nous lideratges.
És per això que en una trobada sobre la necessitat de lideratges, els que són o han estat líders tant polítics com empresarials reclamen nous impulsos i saba nova. Però com resumeix il·lustrativament un dels assistents: "A les reunions gairebé no hi ha ningú de menys de 45 anys, cap representant asiàtic i només quatre o cinc dones, amb poques excepcions, com la directora general d'Esade, Eugènia Bieto". Encara queda molta feina per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada