ESTIC CANSAT, PERÒ SÚRIA M'HA PORTAT AL PARADÍS

Estic cansat. Estic cansat del despertador, de la feina, de la dona que em va deixar per un empresari que té una villa a la Toscana, cansat d’anar a comprar i de planxar-me les camises... No tinc sortida.
Un capvespre tot caminant, (i estic cansat), vaig pujar molt amunt. Estava en aquell punt perfecte de la muntanya, al fons a l'esquerra, com els serveis del meu restaurant preferit. Vaig quedar-me quiet damunt de Barcelona. La ciutat era petita, els llums s’encenien, no es veia a ningú, estic cansat, els meus peus a terra i a dos pams de mi el buit, sols fer un pas endavant i tot hauría acabat.
Tants anys de meditació i relaxació per acabar al malaït penyasegat del suïcidi! Algú haurà de dir-li al meu Mestre que les seves lliçons, al capdevall no han funcionat. Un fracàs per Ell i més per mi.
Però jo al meu rotllo!
A punt se saltar, estic cansat. Com tothom diu en ocasions tan especials com aquestes em passa la “peli” de la meva vida per davant.; però no us l’explico, ja que per això he decidit saltar.
Saltaré?. Ostres, No ho sé!
Necessito una ajuda per saltar. Algú que m’empenyi...
Si. Ho faig i punt. He de poder.
No. No puc, M’han de donar un cop de mà. (Mai millor dit). Estic cansat.
I mentre em plantejava una qüestió tant trascendental i crua, mentre lluitava per la vida o per la mort, i visionava les imatges de la meva existència,vaig tenir un sobresalt.
Podré saltar?.
La ment em va portar a una grisa tarda d' aquell poble del bell mig de Catalunya, Súria crec que es diu. Però estic cansat.
Al recordar-ho, vaig sentir una esgarrifança, un llampec va recorrer el meu cós, de cap a peus (o potser al revés), vaig sentir la tensió per dintre meu i un batec intens i fred.
No saltaré. Necessito que m’empenyin i ara no hi ha ningú al meu costat.

Va ser així l’inici del meu canvi. No podía saltar tot sol, així que vaig anar allà on em donaven facilitats. I vaig començar una nova existència al meu nou paradís.

Allà puc assistir a actes multitudinaris amb l’esperança de tenir un petit accident i no ser atés per cap equip mèdic preparat per l’ocasió, ni una ambulància que m’atengui i em traslladi a un hospital, allà puc banyar-me en una piscina i tenir un risc elevat de tallar-me un peu amb una rajola , allà puc practicar el footing per carrers cèntrics on l’acera pot fer de butxí o trobar-me d’imprevist un contenidor assessí tallant-me el pas, o asseure’m en un banc públic i convertir-se en un esport de risc, i també practicant un esport tant sà com el futbol, puc acabar deixant la galta sobre el sól terrós, o puc caminar tranquil pels voltants de Súria, allà pel fons a la dreta, com els serveis del restaurant preferit de la meva ex dona, i acabar intoxicat al topar amb deixalleries il.legals...
No patiu. La Policia Local vetllarà per tots i per tot!
Vivint al meu nou poble, Súria, ja no em cal la mà que m’empenyi. Aquí m’ajudaràn. Tot serà més fácil per mi, segur. Tot, fins després de ser-hi, per què després... amb un cementiri tant gran... no tindràn cap lloc per ficar l’urna amb les meves cendres!

Treballaré per poder descansar en pau abans que Súria m’empenyi.

Estic cansat, però Súria m’ha portat al paradís!