He dibuixat un somriure, als rostres de tots aquells que pateixen l’anonimat compartit dels silencis correctes, a les mirades buides dels vianants que creuen el seu camí, a les faccions rígides de dirigents sense direcció, a tots aquells que es creuen en possessió de la veritat absoluta, a aquells que només escolten amb l’oïda i són incapaços d’escoltar amb el cor, ... a tots.
He esborrat les expressions tristes d’aquells que han oblidat que no estan sols, que poden riure, saludar amb una mirada, he esborrat la por i la desconfiança dels vianants que caminen amb presa com si fugissin d’ells mateixos, els he donat l’opció d’optar per poder elegir sense preses el demà que desitgin, oblidant-se de l’odi.
He modelat un planeta tolerant, sense guerres ni injustícies amb respecte, amb persones lliures i austeres que comparteixen l’amor per el seu entorn, una societat sensible davant el sofriment. Sense poderosos prepotents, que dirigeixin les seves ambicions sobre súbdits sotmesos a la tirania d’uns elegits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada