HA NASCUT "EL BUSCADOR"

És una nit fosca i tèbia, torno a casa després d’una jornada sense sobresalts, un dia com un altre.

Mentre avanço per la carretera, en mig de la negra nit i en mig de sombres i boira... la seva figura sembla perfilar-se darrera del giravolt de la carretera.

Redueixo la velocitat fins quedar pràcticament parat. No defineixo clarament l’ombra que sembla envair l’asfalt , però és una figura humana crec: poc més de metro i mig d’alçada, cap baix, i sembla estar buscant alguna cosa. Però a poca distància hi ha una mena de caixa gran que no puc distingir amb claretat.

Paro el cotxe. La llum dels fars il.luminen la silueta. I la silueta té ulls. Uns ulls petits, uns ulls mig amagats darrera unes ulleres passades de moda, uns ulls “buscons”...

Decideixo sortir del cotxe. La silueta sembla que necessita ajuda, de manera que m’atanço a ella lentament mentre l’hi dic;

.- “L’hi passa alguna cosa?”

Però no respón. Jo segueixo avançant a poc a poc;

.- “Necessita ajuda?”

La silueta amb ulls petits aixeca el cap, em mira i em diu;

.- “Busco!!”

.- Què ha perdut? Què busca?

Sols silenci...

Segueixo caminant fins que arribo a dos metres de l’home estrany. Llavors veig que porta un carretó plé d’estris diversos, perfilo veure cables, unes graelles atrotinades i negres, eines, un paquet de folis DIN A 4, un walky-talky, un sac de ciment, i al marge de la carretera... una rentadora.

.- “on va amb tot això?” demano.

.- “Busco!” va respondre’m de nou mentre desapareixia entre l’arbram i la nit.

Torno al cotxe. Amb les mans al volant perdo de vista la silueta i el carretó en mig de la foscor. Ara sols queda la rentadora al marge de la carretera.

Penso que tot plegat no té importància. Però arribo a casa i em torna a la ment aquell home d’ulleres passades de moda i el seu carretó.

Jo no ho vaig saber fins passat un temps.

Havia nascut “EL BUSCADOR”.