Ai, pobret Jeroni!!!

Quina mena de sensibilitat gasta el nostre grup de govern, capaç de deixar instal·lar aquesta llança de ferro que traspassa el cor del pati del nostre Ajuntament?

Ens hi acostumarem, segur i per força, però es una llàstima no aprofitar l’espai del pati, ara del tot aprofitable, pel tancament amb cúpula de vidre del cel obert.

Algú per consolar-nos, ens ha confessat que el nostre Arquitecte, és un il·luminat que sap mirar el futur, i que nosaltres, pobres mortals, no entenem que la seva obra serà admirada i reconeguda, com la de tants altres artistes, però d’aquí uns quants anys.

Altres ens comenten, que deu ser una persona que estima molt poc el poble, perquè sembla que tot el que toca ho fa sense fer créixer l’arquitectura del passat.

La veritat es que en Jeroni Martorell, no hagués instal·lat aquest “artilugi” que enteranyina tota la bellesa i sobrietat noucentista de l’únic edifici emblemàtic d’aquesta època al nostre poble. Però com sempre, i segons el grup de govern, tot es qüestió de gustos i resulta que tot, tot, ho deixen a mans dels tècnics. Ells, no fos que es cansessin, no tenen ni ganes de pensar i sobretot d’escoltar-nos! Ai, pobret Jeroni i pobrets de nosaltres...