Es veia venir!!!

Recordem amb enyorança, les lliçons avançades del nostre grup de govern sobre l’estètica de les pollancres de l’entrada de Súria. La nostra preocupació anava dirigida, a la caiguda dels arbres. Un ha caigut doblegant la barana i espantant als conductors que s’ha trobat amb les branques a sobre, i l’altre avui el tallen. Per sort no ha passat res greu. Calia preveure-ho i no es va voler escoltar, més aviat va ser motiu d’escarni, però es veia venir. Es per això que el mes de febrer del 2008, es va aquest prec, amb to poètic, per posar en evidència la negligència del grup de govern:

A la vista de la creixent expectació per els dos arbres morts situats al Pont de Tordell que donen la benvinguda al poble de Súria, i veient la intenció per part de l’equip de govern de mantenir-los en el seu lloc, tot i el perill que les inclemències del temps i el pas d’aquest, pot arribar a suposar per vianants i conductors que transitin a prop seu, demanem al ple de la corporació que s’uneixin a aquest prec:

Nosaltres, després d’una llarga reflexió i davant l’evidència, hem arribat a la conclusió de que els dos arbres morts que presideixen l’entrada a la nostra vila, bé mereixen el tractament d’obra d’art ja que s’estan esdevenint en el símbol del nostre poble, en una lluita contra l’oblit, en la persistència al llarg del temps, en un referent reivindicatiu del passat, un passat carregat d’esperances que avui ja s’haurien d’haver convertit en realitats arrelades a la nostra terra. L’arbre com a imatge de força estàtica i dinàmica a la vegada, el miracle de la creació que malgrat els agents externs que l’envolten, creix cap a l’infinit i dibuixa en el paisatge la imatge eterna modelada per l’atzar, regalant amb extrema generositat tots els seus valors sense demanar res a canvi, gaudint i patint fins arribar al seu últim alè.

És per tot això i donat l’estat de deixadesa en que es troben, demanem una intervenció de caràcter urgent per tal de garantir la seva perpetuïtat i que no siguin un simple niu de corcs.

Caldria fer un tractament de sanejament de la fusta i aplicar-hi els reforços adients, així com adequar la seva base i incorporar els elements adients d’il·luminació. Al mateix temps, cal cercar, si s’escau, una nova ubicació prou cèntrica i emblemàtica a fi que aquests ja insignes troncs, gaudeixin de l’espai tan merescut.

En resum, que la gent entengui que el grup de govern, conserva els arbres com un monument i els diferencia de la resta d’arbres morts, i justifica en aquesta actuació especial que el seu estat no es fruit de la deixadesa.