El contenciós el va promoure el grup GIIS, de l'oposició, i obliga la promotora a lliurar més sòl públic
Vista del solar de la Serradora, abans de les obres d'urbanització
ARXIU/JOSEP ROJAS
ARXIU/JOSEP ROJAS
DAVID BRICOLLÉ | SÚRIA L'Ajuntament de Súria ha rebut una derrota judicial que, paradoxalment, li reportarà un benefici.
L'empresa Corriola, la constructora amb qui el consistori anterior va acordar i portar a terme el desenvolupament del sector de la plaça de la Serradora -on s'ha construït un bloc de pisos i el nou centre d'assistència de primària, a la planta baixa-, haurà de compensar l'Ajuntament surienc amb una cessió gratuïta de terreny com a conseqüència d'aquella operació urbanística.
Aquesta cessió ve ordenada per una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu que declara nul l'acord de reparcel·lació d'aquest sector aprovat fa quatre anys. Una reparcel·lació que el consistori -llavors governat pel PSC- i la constructora van tirar endavant de comú acord.
La sentència que ara s'ha fet pública és la resposta al contenciós que el 2007 va presentar el Grup Independent de Súria (GIIS) contra l'aprovació definitiva (el 15 de maig del 2007) del projecte de reparcel·lació i urbanització del sector de la Serradora. La formació independent -que en aquell moment, com ara, era a l'oposició- va recórrer als tribunals després que es desestimessin les al·legacions que va presentar en considerar que d'aquella operació l'Ajuntament n'hauria hagut d'obtenir més sòl públic, derivat del 10% d'aprofitament mitjà que fixa la llei quan es desenvolupa un sector urbanístic nou.
Curiosament, en aquest litigi el consistori ha estat la part demandada i, per tant, defensora d'una reparcel·lació que, amb la sentència ara emesa, queda clar que era menys beneficiosa per a l'interès públic del que corresponia en realitat.
En el moment en què es va aprovar la reparcel·lació, els terrenys en qüestió -identificats com a unitat d'actuació número 15- tenien només dos propietaris: l'Ajuntament de Súria (titular del 31,59% del total) i la mercantil Corriola SL (en tenia el 68,41%). La clau del litigi és que el GIIS esgrimia en la seva demanda que el projecte de reparcel·lació no era vàlid perquè no preveia la cessió del 10% d'aprofitament mitjà d'acord amb el que estableix la Llei d'urbanisme de Catalunya.
Per contra, segons consta en la sentència, tant l'Ajuntament d'aquell moment com la promotora defensaven que aquest precepte no era aplicable en aquesta reparcel·lació pel fet que les normes subsidiàries -aprovades el 21 de gener del 2003- ja en definien de manera clara els aprofitaments públics (el 51%) i privats (el 49% restant).
El tribunal, però, ha donat la raó al GIIS i afirma en la sentència que la cessió del 10% de l'aprofitament mitjà "és de plena aplicació en aquest cas". Ho argumenta pel fet que considera evident que en aquesta operació urbanística suposava per les transformacions dels usos existents "un augment de l'aprofitament o d'edificabilitat, ja que les anteriors normes subsidiàries preveien un sostre màxim de 636 m2 de sòl edificable, mentre que en les noves es preveu un sostre màxim de 5.260 m2 de sostre" distribuïts en 36 habitatges sobre una superfície de 1.522 m2.
L'Ajuntament -ara governat per CiU, AIS i ERC- ja va manifestar ahir que acata la sentència (no la recorrerà) i que la valora "positivament per l'increment que suposa del patrimoni de sòl municipal".
L'empresa Corriola, la constructora amb qui el consistori anterior va acordar i portar a terme el desenvolupament del sector de la plaça de la Serradora -on s'ha construït un bloc de pisos i el nou centre d'assistència de primària, a la planta baixa-, haurà de compensar l'Ajuntament surienc amb una cessió gratuïta de terreny com a conseqüència d'aquella operació urbanística.
Aquesta cessió ve ordenada per una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu que declara nul l'acord de reparcel·lació d'aquest sector aprovat fa quatre anys. Una reparcel·lació que el consistori -llavors governat pel PSC- i la constructora van tirar endavant de comú acord.
La sentència que ara s'ha fet pública és la resposta al contenciós que el 2007 va presentar el Grup Independent de Súria (GIIS) contra l'aprovació definitiva (el 15 de maig del 2007) del projecte de reparcel·lació i urbanització del sector de la Serradora. La formació independent -que en aquell moment, com ara, era a l'oposició- va recórrer als tribunals després que es desestimessin les al·legacions que va presentar en considerar que d'aquella operació l'Ajuntament n'hauria hagut d'obtenir més sòl públic, derivat del 10% d'aprofitament mitjà que fixa la llei quan es desenvolupa un sector urbanístic nou.
Curiosament, en aquest litigi el consistori ha estat la part demandada i, per tant, defensora d'una reparcel·lació que, amb la sentència ara emesa, queda clar que era menys beneficiosa per a l'interès públic del que corresponia en realitat.
En el moment en què es va aprovar la reparcel·lació, els terrenys en qüestió -identificats com a unitat d'actuació número 15- tenien només dos propietaris: l'Ajuntament de Súria (titular del 31,59% del total) i la mercantil Corriola SL (en tenia el 68,41%). La clau del litigi és que el GIIS esgrimia en la seva demanda que el projecte de reparcel·lació no era vàlid perquè no preveia la cessió del 10% d'aprofitament mitjà d'acord amb el que estableix la Llei d'urbanisme de Catalunya.
Per contra, segons consta en la sentència, tant l'Ajuntament d'aquell moment com la promotora defensaven que aquest precepte no era aplicable en aquesta reparcel·lació pel fet que les normes subsidiàries -aprovades el 21 de gener del 2003- ja en definien de manera clara els aprofitaments públics (el 51%) i privats (el 49% restant).
El tribunal, però, ha donat la raó al GIIS i afirma en la sentència que la cessió del 10% de l'aprofitament mitjà "és de plena aplicació en aquest cas". Ho argumenta pel fet que considera evident que en aquesta operació urbanística suposava per les transformacions dels usos existents "un augment de l'aprofitament o d'edificabilitat, ja que les anteriors normes subsidiàries preveien un sostre màxim de 636 m2 de sòl edificable, mentre que en les noves es preveu un sostre màxim de 5.260 m2 de sostre" distribuïts en 36 habitatges sobre una superfície de 1.522 m2.
L'Ajuntament -ara governat per CiU, AIS i ERC- ja va manifestar ahir que acata la sentència (no la recorrerà) i que la valora "positivament per l'increment que suposa del patrimoni de sòl municipal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada