Queia una fina pluja sobre el terra humit ple de miralls que reflectien el cel, un cel plomis que com una llosa restava inert, impassible, buidant el seu contingut,... on pot ser el buscador? , el seu carretó ben segur quedaria atrapat en el fang tou, els peus humits, els ulls escrutadors petits darrera de unes ulleres apedaçades que dibuixen una ombra còmica sobre el seu rostre.
No se que estic fent, un impuls dirigeix les meves passes i no soc responsable dels meus actes, un peu davant de l’altre, un moviment incompressible, camino per camins coneguts i desconeguts,... arrossego un carret de supermercat atrotinat, intento desfermen, no... no és possible, jo no puc ser el buscador,...torno a intentar deixar el carret però la seva atracció ho fa del tot impossible.
Són les quatre de la matinada el batec del meu cor no em deixa dormir, quelcom desconegut està esperant que sortí del meu estat de letargia per conduir els meus passos cap un guany imprevist, tinc que ser fort no puc deixar que qualsevol trepitgi el meu territori, tant sols soc un buscador més que va trobar amb el seu esforç noctàmbul el que els demés han oblidant de vetllar, tot es troba al meu abast només haig d’allargar la ma i omplir les butxaques, mai buides.
El batec és el senyal, demà pot ser tard, aquesta és la meva darrera oportunitat quasi no em queden forces per arrossegar el carret les cames em fallen però el destí marca el camí i el meu camí ha d’esser el de cercar, el de controlar allò al que tinc dret per el sol fet de respirar.
El treball d’una vida, les decisions sobre els altres, el domini de la paraula, la paraula devastadora que s’apodera de la raó dels nobles i comprensius, els principis al servei dels necis que no en tenen de principis, una rialleta perduda en el temps, la mirada perduda i un carret atrotinat que probablement tindre ple en poques hores, carregaré les il·lusions, els pensaments i les esperances dels incautes que deixen oberts els cors, carregaré la dignitat i la tolerància dels que creuen en mi.
Els carrers deserts, els marges foscos, de tant en tant el resplendor d’uns llums que s’aproximen i s’allunyen, ningú ha notat la presencia d’aquell homenet encongit d’avarícia que ajupit al marge baixa el cap i fon la seva ombra en la foscor.
Soc un buscador perdut per l’egoisme, la nit cada dia és més fosca més freda i els meus ulls petits i escrutadors perden l’espurna que permetia anys enrere, en un moment donat, convertir-me en un encantador de serps capaç de manipular els somnis, fent miratges on la realitat queda coberta per records de imatges que mai van ser certes, l’art de la manipulació de les animes pures, tot té un preu, tothom pot arribar a tenir un preu o si més no és pot intentar comprar encara que jo només recullo tot el que en els marges queda oblidat... la confiança dels encantats també pot tenir un límit i sento que els camis comencen a tenir panys que no puc obrir, em sento com un paquet de tabac buit, arrugat, rebutjat i oblidat al marge de la societat que trontolla però així encara avança cap un futur incert i prometedor.
Que estic fent? quina part de la vida no he entès, en quin moment he perdut el control, en quin punt del camí he estat
Com un gos traïdor ofereixo els meus serveis a canvi d’un afecte que no mereixo, servil llepo els peus d’aquell que m’humilia, demà bolcaré aquesta ràbia en tots aquells que ofereixen el seu cor noble i desinteressat al proïsme. Això em provoca una intima satisfacció que compensa en part el fet de veurem humiliat, la recompensa no em resulta del tot satisfactòria, no tinc un moment de pau per això tinc que sortir amb el carret carregar-ho... mai en tinc prou sempre sembla que d’algun racó fosc sortirà un altre buscador que prendrà el que segurament jo hauria de trobar, vaig néixer buscador, la vida no tindria sentit sense la satisfacció de les petites engrunes que surten al meu pas, són meves, són els beneficis de tota una vida, el fruit del despotisme social de l’abundància, la deixadesa del que ho té tot encara que mai tindrà prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada