Sovint podem llegir correus amb frases de celebritats que ens fan reflexionar i pensar, frases amb paraules plenes de pensaments, acudits plens de ironia combinats amb una genialitat que només tenen els grans personatges, aquells que per una raó o altra, han fet de la seva vida allò que desitjaven gràcies al destí capritxos, seria tot un plaer no haver d’obrir el correu, trobar a cada pas l’enginy desbordant en els nostres veïns, en aquells que tenim més aprop... encara que a la nostra vida quotidiana i sobre tot en el nostre consistori podem trobar erudits que conscient o inconscientment deixen caure pensaments per a la reflexió.
El tema que ens il·lustra i ens obsequia amb unes quantes reflexions, no podia ser altre que “les obres d’ampliació de la llar d’infants de la nostra vila”, l’actuació del nostre arquitecte municipal, en el seu paper d’assessor i autor de l’obra d’ampliació d’aquest servei municipal, i l’actitud del nostre equip de govern davant l’errada del nostre tècnic municipal que edificant allà on les normes subsidiàries no ho permetien, no només no ha tingut conseqüències de caràcter laboral, sinó que tampoc l’obra té cap entrebanc per tirar endavant.
Les normes subsidiàries es canviaran, demanaran permís a Carreteres, a Diputació i allà on faci falta per tal de no ensorrar l’obra que ja està en camí, a mig fer, però en camí, i un cop detectada l’errada, en comptes d’aturar l’obra, com farien amb qualsevol veí que malgrat tots els filtres municipals hagués tingut la mala sort d’equivocar-se, doncs, no!!!
Les obres continuen, encara que a una velocitat considerablement progressiva, com si s’hagués d’inaugurar d’urgència, ... ensorrar?, no!!! tirem endavant, no farem ensorrar un equipament municipal, no llençarem els diners públics i a veure qui té valor de demanar que s’ensorri el tros !!!...ah!!!... i que es torni a fer un altre projecte, que naturalment s’haurà de pagar de nou, qui el farà?... quin paper tant galdós que tocarà interpretar, no volem soroll ...
Però els nostres vilatans estan a l’aguait i demanen per que les normes subsidiàries són per uns i pels altres es canvien amb caràcter d’urgència.
L’obra tira endavant a bon ritme, amb unes preses injustificades, es dona per suposat que tant Diputació com Carreteres donaran el vist-i-plau a la modificació demanada, el NO no entra dins de les possibilitats de resposta, la resposta ha d’ésser afirmativa, tant sols es tracta d’un tràmit burocràtic per obtenir per escrit el que ja coneixem... endavant!!!
Durant el ple del mes de maig vam poder escoltar comentaris, que més que comentaris són consignes referents al tema en qüestió, respostes per la reflexió, que no la refracció.
La pregunta feta des de l’oposició, feia referència a les conseqüències que l’actuació desafortunada del nostre tècnic municipal podia tenir tant a nivell intern com a nivell públic. De les seves respostes hem extret les següents frases, imatges amb les que podem meditar i reflexionar:
“Va assumir la seva responsabilitat perquè JO li ho vaig
“Els plats algun dia es poden trencar, el que no renta segur
El lapsus del nostre "tècnic" municipal.
Assumim les responsabilitats dels nostres tècnics.”
“El tècnic l’he contractat jo i el municipi el governo jo.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada